Dr. Lluís Serra i Llansana

El calendari assenyala l'any 1025. L'abat Oliba de Ripoll envia uns monjos del seu cenobi a fundar un monestir a la muntanya de Montserrat. El dia 8 de setembre del 2024 s'inicia la celebració del mil·lenari de la comunitat benedictina que, de manera ininterrompuda, més enllà dels vaivens històrics, ha mantingut la seva presència constant. Quan es visita el Sacre Speco de Subiaco a Itàlia, lloc realment entranyable, es veu l'estàtua de sant Benet amb els braços en alt contenint amb la seva pregària les roques que poden caure sobre el monestir. La mateixa estàtua podria ser a Montserrat amb similar objectiu.

Temps de vacances, temps de viatges. Cotxes, autobusos, trens, vaixells, avions... serveixen per arribar a l'objectiu escollit. Amb freqüència, no se sap bé si és més fort l'atractiu per gaudir d'un destí nou que el desig de marxar de l'escenari de la vida ordinària. La distància també té la seva importància. L’espai proper és més conegut. El llunyà porta aparellat una major dosi d'aventura. Dins del nostre planeta, els antípodes del lloc on un està són el punt més allunyat possible, que ronda a una distància de 20.000 quilòmetres. Dos elements bàsics dels viatges, el temps i l' espai, al servei d'un propòsit, d'un perquè.

El Centre d'Art Amatller, situat al Passeig de Gràcia de Barcelona, acull una exposició singular titulada Sorolla, una nova dimensió, en homenatge al pintor amb motiu del centenari de la seva mort, ocorreguda el 10 d'agost 1923. La proposta satisfà, malgrat l'escàs pes d'obres exhibides originals de l'autor, gràcies a l'experiència immersiva, que envolta l'espectador en una bombolla d'imatges. Moments de contemplació per deixar-se penetrar de la llum i del colorit mediterranis que l'autor plasma en els seus quadres. Hi ha altres ofertes que també agraden als visitants, però aquesta és la que més destaca.

Els textos bíblics, sovint, són polièdrics. Admeten diversos nivells de profunditat i permeten òptiques diferents i hermenèutiques diverses. La narració de Lluc corresponent a la visita de Maria a Elisabet (1,39-56), que inclou el cant del Magnificat, s’ha acostumat a interpretar en la majoria dels autors com un acte de servei i disponibilitat cap a la seva cosina, que afrontava la maternitat en edat avançada. Sense negar aquesta interpretació, ens podem apropar al text d'una altra manera, que trobo més suggestiva.

Amb la festa de Pasqua, es tanca la Setmana Santa. Una oportunitat per al descans i el turisme, però més encara per endinsar-se en els misteris de la vida. Les celebracions d'aquests dies proporcionen una sèrie de contrasenyes, que són claus per entendre l'existència humana. Existeixen, podem utilitzar-les, però les hem de conèixer. Les narracions evangèliques sobre els darrers dies de Jesús ens permeten interpretar el sentit més profund de la nostra vida i obrir-nos a l'espiritualitat i, fins i tot, al misteri amorós de Déu.

La creu és el símbol més universal del cristianisme, però què significa? Molts seguidors de Jesús cada dia fan diverses vegades el senyal de la creu. Es converteix d'aquesta manera en un signe de pietat, de pertinença, de protecció, de pregària... No obstant, la creu està unida sobretot al patiment. N'hi ha que pensen que com més pateixen millors són. D'altres, per contra, en fugen sempre que poden. Quina va ser l'opció de Jesús? Una pregunta interessant ara que entrem en les celebracions de la Setmana Santa, especialment en la litúrgia de divendres.