Dr. Lluís Serra i Llansana

Lluís Serra, en un article d'opinió aparegut a Església de Barcelona, destaca que el Document final del Sínode (nn. 49-67) proposa una crida a la conversió que va més enllà de les idees o els dogmes. Aquesta conversió afecta tota la vida humana, especialment les relacions. La sinodalitat —comunió, participació i missió— esdevé l’expressió d’aquesta conversió.

El periodista Vicenç Lozano, que acaba de publicar el llibre Lleó XIV, ombres sota la cúpula, utilitza explícitament l’expressió “pontificat del silenci”. Acostumats al ritme trepidant del pontificat de papa Francesc, el canvi d’estil personal i de clima informatiu al Vaticà resulta evident. Per a Lozano, Lleó XIV és un papa de consens que aposta per continuar les reformes sense soroll, enmig d’un entorn complex, ple de tensions, inèrcies i resistències. «No anunciarà les reformes, però les farà»: en aquesta frase es condensa la lògica profunda d’aquest nou temps.

Àfrica ha estat i continua essent objecte d’una cobdícia sense precedents. Països, empreses i aventurers volen apropiar-se dels seus minerals i recursos —coltan, cobalt, diamants, or, radi…—, alimentant conflictes, explotació laboral i contraban. El continent apareix massa sovint com un gran tauler on les potències mouen peces en funció dels seus propis interessos.

No s’arriba de cop a la resurrecció. Normalment, cal transitar per determinades travessies que hi condueixen. Me n’aturo en tres. La primera, la mort. Per ressuscitar, abans cal morir. Endinsar-se en un terreny ignot. Desprendre’s de tot per assolir-ho tot.

“Les set últimes paraules de Crist a la Creu” (Seven Last Words of Christ) ha estat la composició musical de Franz Joseph Haydn que interpretà el Quartet de Corda Classicambra de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs el 2 de març de 2007.

Nik Wallenda va travessar el 2 de novembre de 2014 una distància de 28,6 metres entre dos gratacels d’alçada desigual a Chicago en menys de set minuts interminables. Caminava sobre un cable a 183 metres del terra, desafiant el vertigen, el vent i el risc constant de caure. Posteriorment va recórrer un altre tram amb els ulls embenats. La proesa d’aquest funàmbul, que avançava rítmicament per l’acer sostenint una llarga barra d’equilibri, es va transmetre en directe. Per a l’acròbata només existeixen dos punts de seguretat absoluta: el lloc de sortida i el lloc d’arribada.