Dr. Lluís Serra i Llansana
- Doctor en Psicologia (URL)
- Llicenciat en Filosofia (UB)
- Llicenciat en Teologia (Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma
- Mestre
- Docent a la Facultat de Teologia de Catalunya, a l'ISCREB i al CEVRE
- Secretari de la Província marista L’Hermitage (Algèria, Catalunya, França, Grècia i Hongria)
- Ha realitzat tasques directives i docents a la Universitat Ramon Llull i ha estat (2008-2020) secretari general de l’URC (Unió de Religiosos de Catalunya) i director del CEVRE (Centre de Vida Religiosa i Espiritualitat)
- Columnista a Catalunya Cristiana i col·labora a Ràdio Estel en el programa «La taula de l’Evangeli»
- Blog a www.catalunyareligio.cat
- Autor de diversos llibres, entre els quals “El eneagrama de las pasiones”
El valor infinit de la persona
Cada cert temps faig una conferència a un grup de persones grans que viuen en una residència on reben cures diàries per al seu benestar i la seva salut. Tinc llibertat per escollir el tema i orientar-lo segons consideri més oportú. En la darrera ocasió em vaig arriscar amb una reflexió de gran calat filosòfic i humanista, però que va ser molt ben acollida. Vaig parlar sobre la dignitat humana a partir d’una declaració vaticana titulada Dignitas infinita.
La conversió de les relacions: una crida del Sínode
Lluís Serra, en un article d'opinió aparegut a Església de Barcelona, destaca que el Document final del Sínode (nn. 49-67) proposa una crida a la conversió que va més enllà de les idees o els dogmes. Aquesta conversió afecta tota la vida humana, especialment les relacions. La sinodalitat —comunió, participació i missió— esdevé l’expressió d’aquesta conversió.
El pontificat del silenci
El periodista Vicenç Lozano, que acaba de publicar el llibre Lleó XIV, ombres sota la cúpula, utilitza explícitament l’expressió “pontificat del silenci”. Acostumats al ritme trepidant del pontificat de papa Francesc, el canvi d’estil personal i de clima informatiu al Vaticà resulta evident. Per a Lozano, Lleó XIV és un papa de consens que aposta per continuar les reformes sense soroll, enmig d’un entorn complex, ple de tensions, inèrcies i resistències. «No anunciarà les reformes, però les farà»: en aquesta frase es condensa la lògica profunda d’aquest nou temps.
Àfrica no pot esperar
Àfrica ha estat i continua essent objecte d’una cobdícia sense precedents. Països, empreses i aventurers volen apropiar-se dels seus minerals i recursos —coltan, cobalt, diamants, or, radi…—, alimentant conflictes, explotació laboral i contraban. El continent apareix massa sovint com un gran tauler on les potències mouen peces en funció dels seus propis interessos.
Travessies cap a la resurrecció
No s’arriba de cop a la resurrecció. Normalment, cal transitar per determinades travessies que hi condueixen. Me n’aturo en tres. La primera, la mort. Per ressuscitar, abans cal morir. Endinsar-se en un terreny ignot. Desprendre’s de tot per assolir-ho tot.
Les set últimes paraules de Crist a la Creu
“Les set últimes paraules de Crist a la Creu” (Seven Last Words of Christ) ha estat la composició musical de Franz Joseph Haydn que interpretà el Quartet de Corda Classicambra de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs el 2 de març de 2007.
