Dr. Lluís Serra i Llansana

Quan algú està apurat, sent una amenaça greu o es troba en perill de mort, demana socors i crida SOS. Aquestes sigles provenen de l’expressió anglesa Save Our Souls [Salveu les nostres ànimes]. El desig d’aconseguir seguretat, d’esquivar el perill i, en darrera instància, de conservar la vida es resumeix en aquest crit d’angoixa. En un món secularitzat, potser es posaria l’accent en la salvació del cos, perquè l’ànima evoca una dimensió no només psicològica, sinó també espiritual. 

Escrius en un full. El text no et convenç. Arrugues el paper i el llences a la paperera, aquell lloc on desemboquen molts errors. En moments de poca inspiració, la paperera adquireix un protagonisme excessiu: els papers arrugats s’amunteguen com petits fracassos visibles.

Al cor del Vaticà, totes les mirades s’alçaran el 7 de maig cap a una petita xemeneia: del color del seu fum, blanc o negre, en depèn una de les decisions més esperades del món catòlic. En temps de tecnologia avançada, la simplicitat d’aquest signe —el color del fum— conserva intacte el seu encant ancestral. Se sap que, perquè el fum sigui negre, s’afegeix un additiu a les paperetes; però no si ha de ser blanc. La pel·lícula Conclave ha tornat de pressa a les pantalles i plataformes, recordant a fidels, interessats i curiosos els rituals vaticans que acompanyen les votacions. El fet d’aïllar els cardenals per preservar la seva independència de criteri i la seva capacitat de discerniment augmenta el misteri i alimenta especulacions i recels.

La grandesa, sovint, es mesura en els petits detalls, que acostumen a passar desapercebuts. Figures tan emblemàtiques com Jesús i Maria als evangelis deixen caure aquestes perles d’humanitat i tendresa que impacten qui les observa. Maria, a les noces de Canà, s’acosta a Jesús per dir-li: «No tenen vi». Intervé perquè la parella que celebra el casament no hagi de sentir vergonya per la manca de vi i pugui continuar gaudint de la festa. Jesús, quan retorna la vida a la filla de Jaire, en veure que els pares estan atònits contemplant el miracle, els diu que li «donin menjar». Tocar de peus a terra, saber llegir les necessitats, ser concrets...

Quina relació té la fe amb la certesa i el dubte? Si algú afirma que una persona de fe profunda no té cap dubte, sinó que està plena de certeses... es pot acceptar com una veritat inqüestionable? El dubte esquerda la fe o pot contribuir a enfortir-la? ¿Potser la fe no bascula entre els dos extrems i en això rau la seva raó de ser? A la novel·la Conclave de Robert Harris, portada a la pantalla pel director Edward Berger, aquest tema s’aborda en un moment crucial.

No és el mateix ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. L’ocell de bosc gaudeix de llibertat, viu en plena natura, exercita constantment el vol, s’alimenta de manera variada, interactua amb altres ocells, corre riscos, és més vulnerable… L’ocell de gàbia observa sempre la realitat a través dels barrots, es mou en un espai reduït, la seva alimentació és repetitiva, la seva interacció social és limitada, se sent més protegit, obté més seguretat a costa de reduir la seva llibertat…