General

L'art d'equivocar-se

Lluís Serra

Escrius en un full. El text no et convenç. Arrugues el paper i el llences a la paperera, aquell lloc on desemboquen molts errors. En moments de poca inspiració, la paperera adquireix un protagonisme excessiu: els papers arrugats s’amunteguen com petits fracassos visibles.

Aquesta experiència tan quotidiana ha estat transformada en art per Daniele Sigalot (Roma, 1976), en una obra titulada Master of Mistakes [Mestre dels errors]. Es tracta d’una gran esfera composta per muntanyes de papers arrugats, exposada a l’aeroport de Fiumicino, a Roma. La peça interpel·la des del seu silenci metàl·lic: què fem amb els nostres errors?

Oblidar-los ens condueix a perdre l’aprenentatge. Pensar-hi, meditar-los, extreure’n algun sentit, pot obrir camins de millora. El crític Luca Beatrice, en unes plaques que acompanyen l’escultura, reflexiona: els errors solen arxivar-se amb rapidesa, però estem segurs de no haver rebutjat res valuós? Algunes multinacionals —afirma— compren idees descartades, perquè un error, a vegades, no és més que una veritat avançada al seu temps. Tot i això, els errors pesen. Poden convertir-se en pedres, en culpa, en remordiments. I la seva acumulació, aixafar-nos.

Contemplar aquesta esfera de papers arrugats em confronta amb la meva pròpia vida. Quants errors he comès? Quin pes han tingut? Fan mal perquè fereixen l’ego, desmunten la imatge idealitzada de nosaltres mateixos. Però, si els mirem sense excuses, ens conviden a la humilitat i a la compassió. També amb els errors dels altres.

Els artistes, com Sigalot, sacsegen consciències. El seu art no distreu: aprofundeix, incòmoda, desperta. En veure Master of Mistakes, penso en el trencadís d’Antoni Gaudí. Quan alguna cosa es trenca, tendim a llençar els fragments. Quantes vegades no ho hauré fet jo mateix! Però Gaudí recollia els trossos trencats i en feia una obra nova, única, plena de color. El pitjor no és cometre errors. El pitjor no és trencar-se. El pitjor és no intentar recompondre’s. Sempre hi ha una oportunitat per aprendre, per refer-se, per convertir la vida en una petita obra d’art.

Rabindranath Tagore ho va resumir amb bellesa: «Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure els estels».

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Les cançons d’estiu del professorat de l’ISCREB

Una llista musical per gaudir d’aquest estiu amb notes i records compartits. Aquest estiu, a l’ISCREB hem volgut fer una proposta cultural una mica diferent. En lloc de llibres o pel·lícules, hem convidat el professorat a compartir una cançó o composició musical que els evoqui l’estiu. La resposta ha estat càlida i inspiradora: nou professors han fet arribar les seves recomanacions, i hem creat una llista de Spotify perquè tothom la pugui escoltar i gaudir.  
Cursos

Cloenda del 7è Espai d’Estiu Sud d’Espanya per a Educadors en la Fe

Ja han passat unes setmanes des de la cloenda del 7è Espai d’Estiu Sud d’Espanya per a Educadors en la Fe, celebrat a Granada els dies 1, 2 i 3 de juliol de 2025. En aquesta edició, cent participants procedents de diferents diòcesis d’Espanya es van reunir per reflexionar i formar-se al voltant de l’exhortació apostòlica Laudate Deum, del papa Francesc, com a continuació i aprofundiment de Laudato Si’. Ambdues constitueixen una crida urgent a una ecologia integral i a la cura responsable de la nostra casa comuna.