General

L'art d'equivocar-se

Lluís Serra

Escrius en un full. El text no et convenç. Arrugues el paper i el llences a la paperera, aquell lloc on desemboquen molts errors. En moments de poca inspiració, la paperera adquireix un protagonisme excessiu: els papers arrugats s’amunteguen com petits fracassos visibles.

Aquesta experiència tan quotidiana ha estat transformada en art per Daniele Sigalot (Roma, 1976), en una obra titulada Master of Mistakes [Mestre dels errors]. Es tracta d’una gran esfera composta per muntanyes de papers arrugats, exposada a l’aeroport de Fiumicino, a Roma. La peça interpel·la des del seu silenci metàl·lic: què fem amb els nostres errors?

Oblidar-los ens condueix a perdre l’aprenentatge. Pensar-hi, meditar-los, extreure’n algun sentit, pot obrir camins de millora. El crític Luca Beatrice, en unes plaques que acompanyen l’escultura, reflexiona: els errors solen arxivar-se amb rapidesa, però estem segurs de no haver rebutjat res valuós? Algunes multinacionals —afirma— compren idees descartades, perquè un error, a vegades, no és més que una veritat avançada al seu temps. Tot i això, els errors pesen. Poden convertir-se en pedres, en culpa, en remordiments. I la seva acumulació, aixafar-nos.

Contemplar aquesta esfera de papers arrugats em confronta amb la meva pròpia vida. Quants errors he comès? Quin pes han tingut? Fan mal perquè fereixen l’ego, desmunten la imatge idealitzada de nosaltres mateixos. Però, si els mirem sense excuses, ens conviden a la humilitat i a la compassió. També amb els errors dels altres.

Els artistes, com Sigalot, sacsegen consciències. El seu art no distreu: aprofundeix, incòmoda, desperta. En veure Master of Mistakes, penso en el trencadís d’Antoni Gaudí. Quan alguna cosa es trenca, tendim a llençar els fragments. Quantes vegades no ho hauré fet jo mateix! Però Gaudí recollia els trossos trencats i en feia una obra nova, única, plena de color. El pitjor no és cometre errors. El pitjor no és trencar-se. El pitjor és no intentar recompondre’s. Sempre hi ha una oportunitat per aprendre, per refer-se, per convertir la vida en una petita obra d’art.

Rabindranath Tagore ho va resumir amb bellesa: «Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure els estels».

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

L'Holocaust obre el curs de l'ISCREB: una lliçó sobre la fragilitat de la civilització

L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha celebrat avui l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2025-2026 a l'Aula Magna del Seminari Conciliar, un esdeveniment que ha marcat l'inici d'un nou any de formació i pensament crític en l'àmbit de les ciències religioses. Enguany, també se celebren els 25 anys d’estudis virtuals a l’ISCREB, aquesta fita ha estat recordada amb la projecció d’un audiovisual.
General

Sirat: quan el viatge es converteix en experiència interior

La pel·lícula Sirat d’Oliver Laxe, recentment escollida per representar Espanya als premis Oscar, no és només una obra cinematogràfica: és una travessa. Antoni Nello, en la seva columna a la Revista Foc Nou, ens adverteix des del principi que ens trobem davant d’un film que demana una actitud determinada de l’espectador: no mirar, sinó deixar-se portar. Sirat no ofereix respostes clares, sinó un camí obert, un pont tensat entre l’infern i el paradís, com diu el mateix text que obre la pel·lícula.