General

L'art d'equivocar-se

Lluís Serra

Escrius en un full. El text no et convenç. Arrugues el paper i el llences a la paperera, aquell lloc on desemboquen molts errors. En moments de poca inspiració, la paperera adquireix un protagonisme excessiu: els papers arrugats s’amunteguen com petits fracassos visibles.

Aquesta experiència tan quotidiana ha estat transformada en art per Daniele Sigalot (Roma, 1976), en una obra titulada Master of Mistakes [Mestre dels errors]. Es tracta d’una gran esfera composta per muntanyes de papers arrugats, exposada a l’aeroport de Fiumicino, a Roma. La peça interpel·la des del seu silenci metàl·lic: què fem amb els nostres errors?

Oblidar-los ens condueix a perdre l’aprenentatge. Pensar-hi, meditar-los, extreure’n algun sentit, pot obrir camins de millora. El crític Luca Beatrice, en unes plaques que acompanyen l’escultura, reflexiona: els errors solen arxivar-se amb rapidesa, però estem segurs de no haver rebutjat res valuós? Algunes multinacionals —afirma— compren idees descartades, perquè un error, a vegades, no és més que una veritat avançada al seu temps. Tot i això, els errors pesen. Poden convertir-se en pedres, en culpa, en remordiments. I la seva acumulació, aixafar-nos.

Contemplar aquesta esfera de papers arrugats em confronta amb la meva pròpia vida. Quants errors he comès? Quin pes han tingut? Fan mal perquè fereixen l’ego, desmunten la imatge idealitzada de nosaltres mateixos. Però, si els mirem sense excuses, ens conviden a la humilitat i a la compassió. També amb els errors dels altres.

Els artistes, com Sigalot, sacsegen consciències. El seu art no distreu: aprofundeix, incòmoda, desperta. En veure Master of Mistakes, penso en el trencadís d’Antoni Gaudí. Quan alguna cosa es trenca, tendim a llençar els fragments. Quantes vegades no ho hauré fet jo mateix! Però Gaudí recollia els trossos trencats i en feia una obra nova, única, plena de color. El pitjor no és cometre errors. El pitjor no és trencar-se. El pitjor és no intentar recompondre’s. Sempre hi ha una oportunitat per aprendre, per refer-se, per convertir la vida en una petita obra d’art.

Rabindranath Tagore ho va resumir amb bellesa: «Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure els estels».

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Cursos

Un curs innovador aposta per una espiritualitat sana per enfortir les institucions

Barcelona acollirà a partir d’octubre de 2025 un curs formatiu que convida a repensar el lideratge i el funcionament institucional des d’una perspectiva espiritual. El programa, titulat "Els beneficis d’una espiritualitat sana per al bon funcionament de les institucions", és organitzat per l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), amb la col·laboració de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) i busca donar als participants, eines per integrar valors profunds en entorns professionals.
General

Les malalties de l'ànima i els seus remeis

Quan algú està apurat, sent una amenaça greu o es troba en perill de mort, demana socors i crida SOS. Aquestes sigles provenen de l’expressió anglesa Save Our Souls [Salveu les nostres ànimes]. El desig d’aconseguir seguretat, d’esquivar el perill i, en darrera instància, de conservar la vida es resumeix en aquest crit d’angoixa. En un món secularitzat, potser es posaria l’accent en la salvació del cos, perquè l’ànima evoca una dimensió no només psicològica, sinó també espiritual.