General

L'art d'equivocar-se

Lluís Serra

Escrius en un full. El text no et convenç. Arrugues el paper i el llences a la paperera, aquell lloc on desemboquen molts errors. En moments de poca inspiració, la paperera adquireix un protagonisme excessiu: els papers arrugats s’amunteguen com petits fracassos visibles.

Aquesta experiència tan quotidiana ha estat transformada en art per Daniele Sigalot (Roma, 1976), en una obra titulada Master of Mistakes [Mestre dels errors]. Es tracta d’una gran esfera composta per muntanyes de papers arrugats, exposada a l’aeroport de Fiumicino, a Roma. La peça interpel·la des del seu silenci metàl·lic: què fem amb els nostres errors?

Oblidar-los ens condueix a perdre l’aprenentatge. Pensar-hi, meditar-los, extreure’n algun sentit, pot obrir camins de millora. El crític Luca Beatrice, en unes plaques que acompanyen l’escultura, reflexiona: els errors solen arxivar-se amb rapidesa, però estem segurs de no haver rebutjat res valuós? Algunes multinacionals —afirma— compren idees descartades, perquè un error, a vegades, no és més que una veritat avançada al seu temps. Tot i això, els errors pesen. Poden convertir-se en pedres, en culpa, en remordiments. I la seva acumulació, aixafar-nos.

Contemplar aquesta esfera de papers arrugats em confronta amb la meva pròpia vida. Quants errors he comès? Quin pes han tingut? Fan mal perquè fereixen l’ego, desmunten la imatge idealitzada de nosaltres mateixos. Però, si els mirem sense excuses, ens conviden a la humilitat i a la compassió. També amb els errors dels altres.

Els artistes, com Sigalot, sacsegen consciències. El seu art no distreu: aprofundeix, incòmoda, desperta. En veure Master of Mistakes, penso en el trencadís d’Antoni Gaudí. Quan alguna cosa es trenca, tendim a llençar els fragments. Quantes vegades no ho hauré fet jo mateix! Però Gaudí recollia els trossos trencats i en feia una obra nova, única, plena de color. El pitjor no és cometre errors. El pitjor no és trencar-se. El pitjor és no intentar recompondre’s. Sempre hi ha una oportunitat per aprendre, per refer-se, per convertir la vida en una petita obra d’art.

Rabindranath Tagore ho va resumir amb bellesa: «Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure els estels».

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Adéu a Jürgen Habermas: gran filòsof de la democràcia i gran europeu

L’òbit de Jürgen Habermas (1929-2026) marca la fi d’una era en la intel·lectualitat europea. Referent de l’Escola de Frankfurt i mestre de la raó comunicativa. Recuperem les claus del seu llegat en la defensa d’una democràcia que, sense ser religiosa, sap reconèixer el potencial de veritat de les tradicions de fe.
Diploma d'especialitat universitària

Gastronomia: camí d’autoconeixement i transformació interior

Pepa Cartini, antiga alumna del Diploma d’Especialista Universitari en Mitologia i Simbologia, presenta la gastronomia com molt més que un fet nutricional o cultural: la concep com un possible camí d’autoconeixement i transformació interior. Des de la seva trajectòria en gastronomia, docència i estudis de mitologia i simbologia, explica que moltes de les relacions que establim amb el menjar —plats apreciats, receptes familiars, rituals culinaris— contenen capes de significat profund que poques vegades són abordades en la recerca i l’ensenyament gastronòmic.