General

L'art d'equivocar-se

Lluís Serra

Escrius en un full. El text no et convenç. Arrugues el paper i el llences a la paperera, aquell lloc on desemboquen molts errors. En moments de poca inspiració, la paperera adquireix un protagonisme excessiu: els papers arrugats s’amunteguen com petits fracassos visibles.

Aquesta experiència tan quotidiana ha estat transformada en art per Daniele Sigalot (Roma, 1976), en una obra titulada Master of Mistakes [Mestre dels errors]. Es tracta d’una gran esfera composta per muntanyes de papers arrugats, exposada a l’aeroport de Fiumicino, a Roma. La peça interpel·la des del seu silenci metàl·lic: què fem amb els nostres errors?

Oblidar-los ens condueix a perdre l’aprenentatge. Pensar-hi, meditar-los, extreure’n algun sentit, pot obrir camins de millora. El crític Luca Beatrice, en unes plaques que acompanyen l’escultura, reflexiona: els errors solen arxivar-se amb rapidesa, però estem segurs de no haver rebutjat res valuós? Algunes multinacionals —afirma— compren idees descartades, perquè un error, a vegades, no és més que una veritat avançada al seu temps. Tot i això, els errors pesen. Poden convertir-se en pedres, en culpa, en remordiments. I la seva acumulació, aixafar-nos.

Contemplar aquesta esfera de papers arrugats em confronta amb la meva pròpia vida. Quants errors he comès? Quin pes han tingut? Fan mal perquè fereixen l’ego, desmunten la imatge idealitzada de nosaltres mateixos. Però, si els mirem sense excuses, ens conviden a la humilitat i a la compassió. També amb els errors dels altres.

Els artistes, com Sigalot, sacsegen consciències. El seu art no distreu: aprofundeix, incòmoda, desperta. En veure Master of Mistakes, penso en el trencadís d’Antoni Gaudí. Quan alguna cosa es trenca, tendim a llençar els fragments. Quantes vegades no ho hauré fet jo mateix! Però Gaudí recollia els trossos trencats i en feia una obra nova, única, plena de color. El pitjor no és cometre errors. El pitjor no és trencar-se. El pitjor és no intentar recompondre’s. Sempre hi ha una oportunitat per aprendre, per refer-se, per convertir la vida en una petita obra d’art.

Rabindranath Tagore ho va resumir amb bellesa: «Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure els estels».

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La convivència entre tradició i automatització, tema central de la vuitena sessió del curs de campaners

L’Escola de Campaners dedica una de les sessions del curs a l’estudi dels sistemes automàtics de toc de campanes. S’hi aborden tant els mecanismes tradicionals —com els martells de gravetat vinculats als rellotges mecànics— com les solucions més modernes, entre les quals destaquen els electromartells i els motors d’impuls o de volteig, habitualment controlats per centraletes electròniques.
General

El pontificat del silenci

El periodista Vicenç Lozano, que acaba de publicar el llibre Lleó XIV, ombres sota la cúpula, utilitza explícitament l’expressió “pontificat del silenci”. Acostumats al ritme trepidant del pontificat de papa Francesc, el canvi d’estil personal i de clima informatiu al Vaticà resulta evident. Per a Lozano, Lleó XIV és un papa de consens que aposta per continuar les reformes sense soroll, enmig d’un entorn complex, ple de tensions, inèrcies i resistències. «No anunciarà les reformes, però les farà»: en aquesta frase es condensa la lògica profunda d’aquest nou temps.