L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència. Amb exemples de diverses tradicions religioses i referències a la voluntat de Papa Francesc d’impulsar un Institut de la Misericòrdia, Marín va destacar el paper de l’hospitalitat per afrontar els reptes d’un món globalitzat.

Marín va aprofundir en la connexió entre hospitalitat i espiritualitat, destacant la seva rellevància en la reforma teològica promoguda pel papa Francesc. Aquest enfocament es reflecteix en textos com "Ad theologiam promovendam", on es destaquen l’hospitalitat i la fraternitat com a expressió de protecció, dignitat i integració per abordar l’alteritat en un món globalitzat.

Segons Marín, l’hospitalitat no és només un acte puntual sinó un deure espiritual que recorda la necessitat de denunciar l’exclusió i promoure la inclusió. Citant la carta als Hebreus (“No oblideu l’hospitalitat”), va emfasitzar la importància de fer memòria d’aquest valor com a resposta a l’amnèsia cultural i espiritual del nostre temps.

L’hospitalitat revela l’essència de la fe, especialment envers aquells més vulnerables com l’orfe, la vídua i l’immigrant. Aquestes figures simbolitzen la necessitat de sensibilitat espiritual, que requereix obrir-se a l’altre i reconèixer que l’experiència espiritual genuïna implica auto-transcendència i compromís amb la humanitat.

A més d’un valor espiritual, l’hospitalitat és una virtut cívica que fomenta la cohesió social. Francesc-Xavier Marín conclou que l’hospitalitat transcendeix l’àmbit religiós per esdevenir un valor universal que uneix espiritualitat i acció social. Aquest compromís transforma tant qui acull com qui és acollit, generant espais de fraternitat i esperança per construir un futur més humà i solidari. Marín va assenyalar que la manca d’hospitalitat condueix a la barbàrie, mentre que la seva pràctica genera vincles sòlids i relacions col·laboratives, superant diferències culturals i personals.

A través d’un esquema universal —l’arribada de l’hoste, l’acollida i la implicació personal—, l’hospitalitat regula comportaments que promouen la proximitat i l’ajuda mútua. Aquest model, present en totes les cultures, és una via per viure una espiritualitat autèntica que transforma el món amb valors de comunió i solidaritat. En aquest sentit, Marín va enumerar diversos exemples d’hospitalitat presents en les grans religions que exemplifiquen la solidaritat universal i la comunió espiritual, com ara la tenda d’Abraham en les religions monoteistes, els preceptes hindús y budistes sobre l’acollida, o l’àpat comunitari en els temples sikhs Francesc-Xavier Marín conclou que l’hospitalitat transcendeix l’àmbit religiós per esdevenir un valor universal que uneix espiritualitat i acció social. Aquest compromís transforma tant qui acull com qui és acollit, generant espais de fraternitat i esperança per construir un futur més humà i solidari.