General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

data test

L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència. Amb exemples de diverses tradicions religioses i referències a la voluntat de Papa Francesc d’impulsar un Institut de la Misericòrdia, Marín va destacar el paper de l’hospitalitat per afrontar els reptes d’un món globalitzat.

Marín va aprofundir en la connexió entre hospitalitat i espiritualitat, destacant la seva rellevància en la reforma teològica promoguda pel papa Francesc. Aquest enfocament es reflecteix en textos com "Ad theologiam promovendam", on es destaquen l’hospitalitat i la fraternitat com a expressió de protecció, dignitat i integració per abordar l’alteritat en un món globalitzat.

Segons Marín, l’hospitalitat no és només un acte puntual sinó un deure espiritual que recorda la necessitat de denunciar l’exclusió i promoure la inclusió. Citant la carta als Hebreus (“No oblideu l’hospitalitat”), va emfasitzar la importància de fer memòria d’aquest valor com a resposta a l’amnèsia cultural i espiritual del nostre temps.

L’hospitalitat revela l’essència de la fe, especialment envers aquells més vulnerables com l’orfe, la vídua i l’immigrant. Aquestes figures simbolitzen la necessitat de sensibilitat espiritual, que requereix obrir-se a l’altre i reconèixer que l’experiència espiritual genuïna implica auto-transcendència i compromís amb la humanitat.

A més d’un valor espiritual, l’hospitalitat és una virtut cívica que fomenta la cohesió social. Francesc-Xavier Marín conclou que l’hospitalitat transcendeix l’àmbit religiós per esdevenir un valor universal que uneix espiritualitat i acció social. Aquest compromís transforma tant qui acull com qui és acollit, generant espais de fraternitat i esperança per construir un futur més humà i solidari. Marín va assenyalar que la manca d’hospitalitat condueix a la barbàrie, mentre que la seva pràctica genera vincles sòlids i relacions col·laboratives, superant diferències culturals i personals.

A través d’un esquema universal —l’arribada de l’hoste, l’acollida i la implicació personal—, l’hospitalitat regula comportaments que promouen la proximitat i l’ajuda mútua. Aquest model, present en totes les cultures, és una via per viure una espiritualitat autèntica que transforma el món amb valors de comunió i solidaritat. En aquest sentit, Marín va enumerar diversos exemples d’hospitalitat presents en les grans religions que exemplifiquen la solidaritat universal i la comunió espiritual, com ara la tenda d’Abraham en les religions monoteistes, els preceptes hindús y budistes sobre l’acollida, o l’àpat comunitari en els temples sikhs Francesc-Xavier Marín conclou que l’hospitalitat transcendeix l’àmbit religiós per esdevenir un valor universal que uneix espiritualitat i acció social. Aquest compromís transforma tant qui acull com qui és acollit, generant espais de fraternitat i esperança per construir un futur més humà i solidari.

 

Altres notícies
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.
General

L’amor no és consol, és llum

La publicació del darrer treball de Rosalía, Lux, ha aixecat un gran rebombori. Bisbes, periodistes, pensadors, opinadors, músics... han entrat en el debat. Alguns hi veuen un retorn de la religió -o, més aviat, de l’espiritualitat- altres, en canvi, desconfien de la utilització de símbols cristians arraconats durant dècades per la nostra societat secularitzada.
General

25 anys d’ISCREB d'estudis virtuals: apropant la teologia als laics

“La formació dels laics és avui més necessària que mai”, afirma Núria Caum a la Rebotiga de Catalunya Religió. L’ISCREB celebra enguany el 25è aniversari de la seva modalitat d’estudis virtuals, una iniciativa que “és fruit directe del Concili Vaticà II” i de la voluntat “d’apropar la teologia i les ciències religioses als laics”. Glòria Barrete, directora de Catalunya Religió, i Pau Duran, redactor del mateix mitjà, conversen amb Caum del valor i història del nostre institut superior.