General

La vocació d'Ainara

Lluís Serra

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.

El desig d’il·luminar la consciència davant les grans opcions de vida travessa temps i generacions. Alauda Ruiz de Azúa ho aborda amb profunditat i respecte a Los domingos. Dos esdeveniments recents, entrellaçats mediàticament, revelen una certa recuperació del llenguatge religiós en la nostra cultura: el llançament de Lux, el darrer àlbum de Rosalía, i l’estrena d’aquest film que ha despertat tant d’interès. Tal com ha assenyalat Diego S. Garrocho en un lúcid article publicat a El País, «la radical novetat del restabliment de la catolicitat no s’explica tant pel que la religió té de conservador com pel que anuncia de revolucionari».

Ruiz de Azúa, que es confessa atea, tracta el tema amb una objectivitat admirable. La seva mirada és neta i documentada, i aconsegueix que l’espectador acompanyi el procés interior d’Ainara sense prejudicis. Alguns han volgut reduir la seva vocació a una explicació psicològica —la mort prematura de la mare— o sociològica —la situació econòmica del pare—. Però aquesta lectura oblida el que és essencial. Ni tan sols el festeig amb un noi, encoratjat per la seva tieta, entela la seva decisió. La directora presenta amb subtilesa el contrast entre l’amor humà i l’amor diví, mostrant que la clau de tota vocació és l’obediència a la voluntat de Déu.
En l’Evangeli, Jesús ho expressa amb paraules lluminoses: «No m’heu escollit vosaltres a mi, sinó que jo us he escollit a vosaltres.» El punt d’inflexió de la pel·lícula arriba quan Ainara, resant a la capella, pronuncia l’oració de Charles de Foucauld: «Pare meu, m’abandono a tu.» En aquell moment, la llum del discerniment il·lumina la seva vida i dona sentit a la seva entrega. Un instant de claredat pot donar força per suportar anys d’obscuritat.

Historia de una monja i Los domingos són, en el fons, miralls del seu temps. La primera narra la sortida d’una religiosa del convent —una decisió escandalosa l’any 1959—; la segona, l’entrada d’una jove a la clausura —una elecció incomprensible el 2025. Però, més enllà del context, totes dues recorden que el discerniment és una tasca inevitable: cada persona està cridada a escoltar la veu interior que orienta el seu camí.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.
General

L’ascesi de l'escolta i la pedagogia del dejuni

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.