Dr. Lluís Serra i Llansana

La visió del papa Francesc davant dels conflictes actuals va fer que el 8 de gener pronunciés un discurs davant els membres del Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu: «El món és travessat per un creixent nombre de conflictes que lentament transformen el que he definit moltes vegades com a "tercera guerra mundial a pedaços" en un veritable i propi conflicte global.»

Els savis d'Orient buscaven el nen, més enllà de si mateixos. En canvi, moltes propostes avui d'autorrealització encoratgen els nous cercadors en la bombolla del mateix ego, concentrant les seves energies en el propi melic. Es genera així un sentiment de superioritat i d'aristocràcia espiritual, mancada de senzillesa i humilitat. La prova del cotó per conèixer la veritat del treball i del creixement personal rau en l'amor als altres i en la capacitat de transformar-se en do per als demés.

Nadal és l'opció de Déu per fer-se present al món sense plegar-se als capricis del poder, especialment quan el seu exercici afecta els més pobres i senzills. Aquesta és l’escletxa que ens queda. Aquesta és l'esperança, que s'alimenta pel fet de tenir Jesús entre nosaltres. Només l'amor té l'última paraula. El meu desig és que no sucumbim davant els embats del poder, sinó que visquem a impulsos de l'amor. Per això, sense complexos i amb alegria, et desitjo «Bon Nadal». És a dir, contempla, sense presses i en silenci, el nen al costat dels seus pares i, com resa Teilhard de Chardin, «adora i confia».

En el penúltim diumenge de l'any litúrgic, s'ha celebrat la VII Jornada Mundial dels Pobres. El missatge del papa Francesc en aquesta ocasió recorda les paraules de Tobies: «No apartis la mirada del pobre» (Tb 4,7). Paga la pena llegir-lo amb atenció.

L'últim diumenge de maig estan previstes, en el nostre cas, eleccions municipals. Davant d'aquesta responsabilitat cívica, recordo aquest principi bàsic de Jean-Jacques Rousseau, exposat en la seva obra El Contracte Social, escrita el 1762: «Per poca influència que la meva veu pugui tenir en els negocis públics m’és suficient el dret que tinc de votar per imposar-me el deure d'assabentar-me'n».

La cantant Guillermina Motta va publicar el 1971 l'àlbum Els Esnobs, que incloïa la cançó Digueu-me per què. Pertanyia al moviment la Nova Cançó, que va impulsar el cant en català com a reivindicació alhora que es nodria de valors ètics d'inspiració democràtica. La tornada d'aquesta cançó reflecteix una experiència humana de profunda interioritat: «Digueu-me per què estant tant avall sento coses tan altes». A cada estrofa s'endinsa en grans contradiccions que palpiten al nostre cor. Destaco una d'elles: «Si soc tan sols un tros de terra per què sento un anhel d'eternitat?