Els inicis de la missió apostòlica configuren la història cristiana del segle I. Els continguts exposats en aquesta matèria posseeixen un gran interès des d’una doble perspectiva: a) des de la teologia bíblica, s’hi troben les claus per comprendre la vida de les primeres comunitats cristianes, inclosos els seus conflictes, així com de les figures més rellevants (Pere, Pau...) a partir dels textos bíblics, especialment els Fets dels Apòstols i l’epístola als Gàlates; i b) des del diàleg interreligiós, ecumènic i cultural, s’observa l’impacte que l’anunci de la bona notícia provoca a l’època del segle I en el món de la cultura i de les religions. Ambdues perspectives enriqueixen la visió dels inicis i, a la vegada, forneixen elements d’anàlisi de la realitat actual, tot fonamentant la fidelitat als orígens.
Aquesta assignatura pretén endinsar-se críticament en les fonts històriques, recollir els testimonis de la primera hora de l’evangelització com la realitzada per Pere i Pau, reconstruir el quadre històric a partir dels relats, definir els principals conflictes i la manera de donar-los solució, i conèixer l’itinerari de l’expansió cristiana al segle I.

Els continguts s’estructuren d’acord amb els punts següents:

INTRODUCCIÓ

1. FONTS HISTÒRIQUES
   1. Fonts bíbliques
      1. El llibre dels Fets dels Apòstols
      2. Les Cartes autèntiques de Pau
   2. Fonts extrabíbliques
2. ELS TESTIMONIS DE LA PRIMERA HORA DE L’EVANGELITZACIÓ: PERE i PAU
   1. En els Fets dels Apòstols

                         a) Programa general de l’obra
                         b) Evolució dels protagonistes
                         c) La figura de Pau
                         d) Pau i Jerusalem

                2. En les Cartes

        3. RECONSTRUCCIÓ DEL QUADRE HISTÒRIC A PARTIR DELS RELATS

               3.1 Comparació dels dos relats

                      3.1.1. Orígens de Pau
                         a) Coincidències
                         b) Divergències
                         c) Primeres conjectures
                3.1.2. Visites de Pau a Jerusalem
                         a) Coincidències

                         b) Divergències
                         c) Primeres conjectures
                 3.1.3. Els viatges missioners de Pau
                        a) Coincidències
                        b) Divergències
                       c) Primeres conjectures
                 3.1.4. El concili i el postconcili
                       a) Coincidències
                       b) Divergències
                       c) Primeres conjectures
              3.2. Cronologia relativa o interna
              3.3. Cronologia absoluta o externa
                        a) Damasc
                        b) Gran fam universal
                        c) Expulsió dels jueus de Roma
                        d) Trobada amb Gal·lió
                        e) Fèlix i Festus
              3.4. Models proposats de reconstrucció històrica
                        a) Escola alemana
                        b) R. Jewett
                        c) G. Lüdemann
                        d) J. Becker
                        e) A. Suhl
              3.5. Proposta de cronologia
                        a) Fets referencials i col·locació dels fets subsidiaris
                        b) Edat de Pau
    4. ITINERARI DE L’EXPANSIÓ CRISTIANA AL s.I
PROPOSTA D’UN NOU MODEL DE RECONSTRUCCIÓ DEL QUADRE HISTÒRIC
             4.1. Clarificació crítica dels episodis controvertits
                       4.1.1. La crisi hel·lenista
                        a) Inicis de la comunitat cristiana
                        b) Presentació del conflicte dels hel·lenistes
                        c) Organització del servei d’ajut als pobres
                        d) Naturalesa del problema plantejat
                        e) Tendències ideològiques globals del judaisme
                        f) Conseqüències del conflicte
                 4.1.2. La conversió de Pau a Damasc
                        a) Lectura tradicional
                        b) Nova hipòtesi
                        c) Problemàtica de la hipòtesi formulada
                        d) Conclusions
                4.1.3. Els viatges de Pau a Jerusalem
                        a) Presentació de les dades dels textos
                        b) La crisi latent a la fundació d’Antioquia
                        c) Conseqüències de la polèmica
                        d) Reconstrucció del conflicte d’Ac 11-12
                4.1.4. El conflicte dels aliments
                       a) Naturalesa de la problemàtica plantejada
                       b) Moment
                4.1.5. Els viatges apostòlics de Pau
                       a) Situació de la qüestió
                       b) Anàlisi de les justificacions
                       c) Hipòtesi sobre els viatges de Pau
                 4.1.6. Conflictes, persecucions i evolució del grup de govern
                       a) Els primers capítols del llibre dels Fets
                       b) Fons històric d’aquests primers episodis
                       c) Evolució del grup de govern de la comunitat
                       d) Implicacions econòmiques en l’evolució del cristianisme primitiu

           4.2. Reconstrucció de l’itinerari general
               4.2.1. Visió panoràmica de la història cristiana del s.I
               4.2.2. Grans etapes evolutives del moviment de Jesús: les crisis i les seves conseqüències
                       a) Els hel·lenistes
                       b) Predicació als gentils
                       c) Circumcisió
                       d) Els aliments
                4.2.3. Herència de la tradició paulina per al judaisme i el moviment de Jesús

• Coneixements (objectius conceptuals)

Conèixer la història cristiana del segle I, en el marc cultural on es va desenvolupar

Analitzar a fons la figura de sant Pau a partir dels textos neotestamentaris, especialment del llibre dels Actes

Fer una relectura de les comunitats cristianes del segle I i de les problemàtiques en les que estaven immerses

• Habilitats (objectius procedimentals)

Reconstruir críticament quadres històrics a partir dels relats
Analitzar els textos bíblics
Argumentar els continguts teològics i eclesials que es desprenguin de l’estudi

• Valors o actituds

Fomentar l’actitud del treball en equip
Promoure el valor de la reflexió personal
Interpretar la realitat eclesial actual a la llum dels orígens del cristianisme

El requisits previs corresponen al fet d’haver cursat els estudis de diplomatura en Ciències Religioses.
Aquesta assignatura s’imparteix en l’horitzó del Pla Bolonya, segons el qual el sistema de creditatge tradicional és substituït pels crèdits del nou pla, que reben l’abreviatura d’ECTS (European Credit Transfer System). Cada ECTS, com recorda la Guia de l’Estudiant, implica 25 hores de feina, les quals inclouen hores lectives, hores d’estudi personal i d’examen.

S’opta per una avaluació continuada, que serà duta a terme en diversos moments:
            - Avaluació inicial: per conèixer els nivells de partida de l’alumnat i ajustar aquests i els objectius del currículum.
          - Avaluació formativa: es va duent a terme al llarg de l’assignatura a fi que l’alumnat i el professor vagin obtenint dades sobre com s’està desenvolupant el procés d’aprenentatge.

Algun breu exercici al llarg del curs, participació en algun debat. Valor: 20%.
           - Avaluació final: té com a finalitat sintetitzar el desenvolupament assolit per l’alumne.
               a) treball síntesi del curs amb un tema acordat amb el professor. Valor 30%.
               b) una prova de contrast. Valor: 50%
S’inclourà un exercici d’autoavaluació.

    - Ensenyament-aprenentatge presencial (40%)
La classe presencial comprèn dues hores i mitja cada dilluns, amb una breu pausa, des de l’21 de setembre de 2017 al 11 de gener de 2018.
S’utilitzaran diversos mètodes:
                a) exposició del professor (32%)
                b) debats, treball en grup, simulació i exàmens... (8%)
        - Ensenyament-aprenentatge (fora de l’aula)
                a) dirigit: treballs, lectures... (25%)
                b) autònom: estudi personal, lectures complementàries, consultes a la biblioteca... (35%)

En acabar l’estudi d’aquesta assignatura, l’estudiant ha d’assolir una sèrie de competències o capacitats que contribueix a desenvolupar. Aquestes capacitats són teòriques i pràctiques. Remeten, en darrera instància, a què ha de saber, saber fer i saber ser l’alumne en assolir la seva titulació.

• Capacitat de situar-se en la cultura d’una època històrica corresponent al primer segle
• Capacitat d’anàlisi de textos bíblics, especialment neotestamentaris
• Competència en la utilització de metodologies adequades
• Capacitat de comprendre les controvèrsies de les primeres comunitats amb rigor i sense prejudicis
• Capacitat de treballar en equip
• Capacitat d’aplicar els criteris històrics a la realitat actual
• Competència en el coneixement de la figura de sant Pau
• Competència en l’exposició oral i en la representació
• Capacitat d’argumentar les diverses opcions davant dels problemes històrics

Fonts d’informació bàsica
BÍBLIA INTERCONFESSIONAL CATALANA, ASSOCIACIÓ BÍBLICA DE CATALUNYA, Editorial Claret, Barcelona 1994
BOVER, J. M. –O’CALLAGHAN, J. Nuevo Testamento trilingüe, Madrid: La Editorial Católica 1994.

EINES
Sofware for Biblical Exegesis and Research. BibleWorks 10.
AA. VV., Diccionario enciclopédico de la Biblia, Herder: Barcelona 1993.
BALZ, H – SCHNEIDER, G. Diccionario exegético del Nuevo Testamento (Biblioteca de Estudios Bíblicos 90-91), Salamanca: Sígueme 1996-1998.
BROWN, R. –FITZMYER, J. A. –MURPHY, R. E. (EDS.), Nuevo Comentario Bíblico San Jerónimo. Nuevo Testamento y artículos temáticos, Estella: Verbo Divino 2004.
ZERWICK, M. –GROSVENOR, M. Análisis gramatical del griego del Nuevo Testamento, Estella: Verbo Divino 2008.
GUIJARRO, S. –SALVADOR, M. (EDS.), Comentario al Nuevo Testamento, Madrid: La Casa de la Biblia 1995.
LA CUEVA, F. El Nuevo Testamento interlineal griego-español, Terrassa: Clie 1984. ZERWICK, M. –GROSVENOR, M. Análisis gramatical del griego del Nuevo Testamento, Estella: Verbo Divino 2008.

1. LA PERSONA DE PAU
ALETTI, JEAN NOËL, Eclesiología de las cartas de san Pablo (Verbo Divino, Estella 2010)
BARBAGLIO G., Pablo de Tarso y los orígenes cristianos (Sígueme, Salamanca 19973)
BECKER J., Pablo. El apóstol de los paganos (Sígueme, Salamanca 1996)
BORG, MARCUS J., El Primer Pablo : la recuperación de un visionario radical (Verbo Divino, Estella, cop. 2009)
BORNKAMM G., Pablo de Tarso (Sígueme, Salamanca 19975)
DE BURGOS NÚÑEZ M., Pablo, predicador del Evangelio (San Esteban-Edibesa, Salamanca- Madrid 1999)
DUPONT-ROC, ROSELYNE, San Pablo: ¿una teología de la iglesia? (Verbo Divino, Estella 2010)
EISENBAUM, P. Pablo no fue cristiano. (Verbo Divino, Estella, 2014)
FERNÁNDEZ RAMOS, f (dir.). Diccionario de san Pablo (Monte Carmelo, Burgos 1999)
GNILKA J., Pablo de Tarso (Herder, Barcelona 1998)
MESTERS, C., La espiritualidad que animó a San Pablo (Paulinas, Bogotá 1991) PENNA R., Un cristianismo posible (Paulinas, Madrid 1993)
PUIGDOLLERS, R. Silencis i fake news sobre la figura de Pau al segon volum de l’obra llucana. Revista Catalana de Teologia 43-2 (2018) p.405-423
PUIGDOLLERS, R. La dona en els escrits paulins. Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya. 139. Gener 2022. p. 5-24
REYNIER CH., El evangelio del resucitado. Una lectura de Pablo (Desclée De Brouwer, Bilbao 1996)
SÁNCHEZ BOSCH, J., Nascut a temps (Claret, Barcelona 1992)
2. EL MEDI JUEU I CRISTIÀ DEL S.I
AGUIRRE, R. (ed.), Así empezó el cristianismo (Ágora 28), Estella: Verbo Divino 2015. AGUIRRE, R. (ed.), Así vivían los primeros cristianos (Ágora 40), Estella: Verbo Divino
2017.
AGUIRRE, r. (ED.), La fuerza de la semilla : Jesús y los orígenes cristianos en contexto. Estella: Verbo Divino 2021
DE BURGOS NÚÑEZ M., “La comunidad de Antioquia de Siria”, Cuadernos Bíblicos 7
(Institución San Jerónimo, Valencia 1981) 42-62
HOLMBERG B., Historia social del cristianismo primitivo. La sociología y el Nuevo Testamento (El Almendro, Córdoba 1995)
MACDONALD M., Las comunidades paulinas (Sígueme, Salamanca 1994)
MEEKS W., Los primeros cristianos urbanos (Sígueme, Salamanca 1988)
PAUL A., El mundo judío en tiempos de Jesús (Cristiandad, Huesca 1982)
PENNA R., Ambiente histórico-cultural de los orígenes del cristianismo. Textos y comentarios (Desclée De Brower, Bilbao 1994)
PIÑERO A. (ed), Orígenes del cristianismo. Antecedentes y primeros pasos (El Almendro- Complutense, Córdoba-Madrid 1991)

SCHENKE, L. La comunidad primitiva: historia y teología (Biblioteca de Estudios Bíblicos 88), Salamanca: Sígueme 1999.
THEISSEN G., Estudios de sociología del cristianismo primitivo (Sígueme, Salamanca 1985)
VÁZQUEZ, A. Así se extendió el cristianismo. Ediciones Rialp. Madrid 2012.
VIDAL MANZANARES C., El judeo-cristianismo palestino en el siglo I. De Pentecostés a Jamnia (Trotta, Madrid 1995)
VIDAL, S. Hechos de los Apóstoles y orígenes cristianos (Presencia teológica 224), Cantabria: Sal Terrae 2015.
WEDDERBURN, A. J. M. Una historia de los primeros cristianos (Biblioteca de Estudios Bíblicos 150), Salamanca: Sígueme 2015
3. INTRODUCCIÓ ALS ESCRITS DE PAU
ALEGRE, X. Carta a los romanos (Guías de lectura del Nuevo Testamento 6), Estella: Verbo Divino 2012
BOUTTIER M. Y OTROS, Vocabulario de las epístolas paulinas (Verbo Divino, Estella 1996) [CB 88]
CARREZ M., La primera carta a los Corintios (Verbo Divino, Estella 1989) [CB 66]
CARREZ M., La segunda carta a los Corintios (Verbo Divino, Estella 19872) [CB 51]
COTHENET E., La carta a los Gálatas (Verbo Divino, Estella 19853) [CB 34]
COTHENET E., Las cartas a los Colosenses y a los Efesios (Verbo Divino, Estella 1994) [CB 82]
COTHENET E., Las cartas pastorales (Verbo Divino, Estella 1991) [CB 72]
COTHENET E., San Pablo en su tiempo (Verbo Divino, Estella 200612) [CB 26]
LEGASSE S., La carta a los Filipenses. La carta a Filemón (Verbo Divino, Estella 1981) [CB 33]
PERROT CH., La carta a los Romanos (Verbo Divino, Estella 1989) [CB 65]
SÁNCHEZ-BOSCH, J. Escritos paulinos (Introducción al estudio de la Biblia), Estella: Verbo Divino 1999
TRI-MAILLE M., La primera carta a los Tesalonicenses (Verbo Divino, Estella 19883) [CB 39]
LLUC, Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el còdex Beza. Barcelona: Fragmenta Editorial, 2009 [Edició i traducció de Josep Rius-Camps i Jenny read- Heimerdinger]