Aquests darrers anys han sortit a la llum milers de casos de pederàstia produïts en el si de l’Església. No ha estat pas una moda passatgera constatar aquests pecats criminals comesos, en molts casos impunement, per diferents bisbes, preveres, religiosos o laics amb responsabilitats a les comunitats cristianes.
El temps passa de pressa malgrat que el desconfinament vagi a poc a poc. I, donat que aquest temps és propici a la reflexió, podem preguntar-nos: ¿Té sentit celebrar la diada de l’Esperit, Ruaj en hebreu, en temps de pandèmia, quan el futur se’ns presenta embolcallat de negres ombres? Personalment crec que sí i molt.
(...) no hi ha inútil
cap esperit, si creix lliure en la seva virtut
Elegia IX (fragment), Carles Riba
Ja quasi no ens recordem del temps convuls que hem viscut a casa nostra des del punt de vista polític, perquè ara una altra convulsió sacseja les seguretats de la nostra civilització amb una batzegada de dimensions planetàries. S’han suspès quasi totes les activitats que no siguin imprescindibles per sostenir la vida, s’ha imposat el “distanciament social” amb la seva crueltat pels més febles; ni tan sols s’han permès els actes religiosos per acomiadar els éssers estimats.
1. Raons històriques objectives
En aquests dies estem celebrant la Setmana Santa, però de manera diferent. Ni vull aclaparar amb un altre missatge aterrant en el nostre confinament ni, menys encara, donar ales als sobresalts i temors, que ja prou en tenim. A més a més sé molt bé que hi ha circumstàncies on les reflexions tenen poc a fer. Això no obstant, necessitava escriure alguna línia.