La nació veneçolana porta uns anys submergida en una crisi social, política i econòmica de difícil solució. Paradoxalment, la principal causa de tanta precarietat és la seva pròpia riquesa: el petroli. Un producte ambicionat per unes elits disposades a saquejar el que faci falta per a incrementar els seus dividends.
Inscripcions al grup de lectura d'aquest llibre AQUÍ
"Res té més sentit que l'empara i la generositat" / "El mal és molt profund però la bondat encara ho és més"/ "Des de sempre la gent senzilla sap que val la pena resistir."
Si Déu és U, per què hi ha diverses religions? Si només una d’elles és verdadera, com és que totes poden reivindicar simultàniament aquesta exclusivitat? Si totes elles són camins per arribar a Déu, com és que no és possible una aproximació religiosa única al misteri? Si, pels cristians, Jesús és l’únic Salvador universal, com és que les religions no poden creure en Ell? Si l’Esperit de Jesús suscita actors dintre i fora de l’Església que desposseeixen al mal del seu domini, quina necessitat hi ha de la seva mediació humana?
L'ésser humà és un animal de fronteres. Marquem el territori que sentim com a nostre. Ens apropiem de l'espai i ens protegim per a què altres no l'ocupin. Convertim en propietat personal el que hem rebut com a regal i percebem com a enemic aquell qui vol el mateix bé. Estem a la defensiva.
Quan els infants encara estan embadalits amb els regals que els han portat els mags d’Orient, quan encara està viu el record del festiu dinar amb l’esperat final del tortell de reis, a molts monestirs es canta una antífona que diu: “Celebrem un dia santificat per tres miracles: avui, l'estel va guiar els mags al pessebre; avui, a les noces, l’aigua fou convertida en vi; avui, Crist, per salvar-nos, volgué ser batejat per Joan en el Jordà”.
El propòsit d'aquest treball ha estat assenyalar la relació entre les tradicions iconoclastes, tant la jueva com la bizantina, i les obres de dos autors que pertanyen a aquestes, crucials per a la comprensió de l'art contemporani.
El discurs teològic és desafiador, sorprenent i sorprès, perquè parlar d'allò que va més enllà del contrast suposa apuntar-se tant a la necessitat del desafiament com a sorpresa que hagi estat possible aquesta necessitat.
Aquesta va ser la gran celebració del poble salvadoreny. A la vetlla de la nit de la canonització, del 13 al 14 d’octubre de 2018, a la plaça Gerardo Barrios, davant la catedral de San Salvador, hi havia una atmosfera densa de caliu i germanor; es va realitzar la comunió intima, entre Monseñor Romero i els seus, prop de 30.000 persones a la plaça i els innumerables que es van unir des de les seves cases i comunitat.
Reviure a la societat els valors evangèlics del Nadal implica uns desafiaments que poden canviar a cada època històrica. Cada celebració important té una inici en el temps i una font que li dona el sentit. El Nadal es refereix a un esdeveniment de fa més de dos mil·lennis: el naixement de Jesús de Natzaret, que n’és la clau. Com a naixement, és un cant a la vida. Com a Jesús, és el nucli de la fe cristiana. Estem experimentant a casa nostra una gran transformació en aquestes dimensions.
Dintre del cicle de conferències sobre mitologia, que coincideixen amb les trobades presencials de l’Institut Superior de Ciències de la Religio de Barcelona (ISCREB), i presenten el Diploma de Mitologia i Simbolisme, el doctor Antoni Bosch-Veciana parla sobre “El sentit de la vida en Homer”.