El procés de globalització provoca canvis en els àmbits tecno-econòmic, socio-polític i cultural i ens planteja nous reptes. Per afrontar-los es necessita una governança global de signe democràtic, amb coresponsabilitat dels diferents actors socials. Les tradicions religioses poden aportar la seva saviesa que es trasllueix en el pla ètic; són actors imprescindibles si volem que aquests processos es facin en pau i ajudin a construir un món més humà i just.

1. El nou paradigma de la globalització i els seus efectes en la nostra vida.
2. La dimensió econòmica de la globalització i les seves conseqüències.
3. La dimensió socio-política de la globalització i les seves conseqüències. La crisi de l’Estat-nació.
4. La dimensió cultural i religiosa de la globalització. Identitat i convivència en espais multiculturals i entre pobles culturalment diferents. Fukuyama, Huntington, Barber.
5. Reptes de futur: el govern de la globalització. La construcció d’un sistema de governança global.
6. L’aportació de les tradicions religioses a la configuració d’un nou ordre mundial. Les tradicions religioses i la proposta d’una ètica mundial.

Tenir mínimes nocions de com funcionen els sistemes polítics i estar interessat pel que succeeix al món i a la nostra societat. Ser lector assidu de la premsa diària.

1. Magistrals o Exposició del professor.
2. Tutories col•lectives (debats, presentació d’un tema per un grup; posada en comú de la reflexió sobre alguna lectura; petites proves o controls periòdics, escrits i de resposta oberta).
3. Examen final.

Distribució de la càrrega lectiva:

Activitat a l’aula: 40%
1. Magistrals: 26%
2. Tutories col•lectives: 10%
3. Realització d’examen i controls periòdics: 4%

Hores d’estudi de l’alumne:
1. Estudi: 34%
2. Preparació tutories: 20%
3. Preparació examen i controls: 6%

Criteris:
1. Avaluació continuada: 50% de la nota; examen final: 50% de la nota; cal haver aprovat l’examen per fer mitja.
2. Avaluació continuada:
2.1 Intervencions orals i debat: 20%
2.2 Exposició temes: 15%
2.3 Controls puntuals: 15%

1. Capacitat d’anàlisi i síntesi.
2. Compromís ètic.
3. Reconeixement de la diversitat i multiculturalitat.
4. Desenvolupament de la capacitat crítica respecte d’un objecte d’estudi determinat.
5. Capacitat per a generar noves idees (creativitat).
6. Coneixement de cultures i costums d’altres països.
7. Valorar l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals en l’àmbit d’estudi de les Ciències de la Religió: sagrat, divinitat, fe, creença, culte, moral ...
 

1. Conèixer i entendre la incidència del procés de globalització en els àmbits tecno-econòmic, socio-polític i cultural de la nostra societat i del nostre món.
2. Valorar les seves conseqüències.
3. Preguntar-se com resituar el procés per tal que sigui més just.
4. Valorar l’aportació que poden fer les diferents tradicions religioses.

Bauman, Z., Globalització. Les conseqüències humanes, Barcelona: Pòrtic 2001.

Beck, U., ¿Qué es la globalización?, Barcelona: Paidós 1997.

Castells, M., La era de la Información: Economía, Sociedad y Cultura, Madrid: Alianza Editorial 1997.

De la Dehesa, G., La primera gran crisis financera del s. XXI. Orígenes, detonantes, efectos, respuestas y remedios, Madrid: Alianza Editorial 2009. 

Held, D., La democracia y el orden global, Barcelona: Paidós 2002.

                 Un pacto global, Madrid: Taurus 2005.

Huntington, S., El choque de civilizaciones y la reconfiguración del orden mundial,

  Barcelona: Paidós 1997.

Innerarity, D.,  Un mundo de todos y de nadie, Barcelona: Paidós 2013.

Judt, T., Algo va mal, Madrid: Taurus 2011.

Stiglitz, J., El malestar de la globalización, Madrid: Santillana 2003.

Especificitat cristiana

Consell Pontifici de la Justícia i la Pau, Compendi de Doctrina Social de l’Església, Barcelona: Claret 2005.