Vicente Altaba participa de la tercera jornada presencial a Menorca

Padre Vicente. ¿Cómo definiría este documento del Papa Francisco «Evangelii gaudium»?

Lo dice el mismo Francisco: no es un documento doctrinal. Tampoco pretende ser un documento de doctrina social. Es un documento pastoral en el que el Papa nos propone las líneas de acción para toda la Iglesia en este momento concreto de la historia. Como él mismo dice, es un documento “programático”, es decir, que nos muestra lo que debe ser el programa de acción de todos en la Iglesia.

Les relacions entre buddhistes i cristians a l’Àsia oriental

Serà l’onzena conferència organitzada per l’European Network of Buddhist Christian Studies, una xarxa europea fundada el 1996 a Hamburg per fomentar els estudis d’aquestes dues tradicions religioses. Es poden trobar ressenyes de les activitats i publicacions d’aquesta associació, així com de les associacions anàlogues japonesa (fundada el 1982) i nord-americana (fundada el 1987), en la revista Buddhist-Christian Studies que des del 1981 serveix de marc per al diàleg entre les dues religions.

Llibertat religiosa i llibertat d'expressió

El Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), celebra al Parlament la Setmana de l’Harmonia Interconfessional. Antoni Matabosch Soler, representant de l’Església catòlica al GTER, ha tractat el tema dels límits a la llibertat d’expressió en l’àmbit religiós. Segons Mn. Matabosch, hi ha dues maneres d’aproximar-se a aquest tema: l’ètica i la jurisprudència: 

“Amics i amigues, 

“Hem venjat el profeta Muhammad”

Amb aquest crit obria foc a discreció un dels terroristes a les oficines del setmanari satíric Charlie Hebdo, una espècie de “El Jueves” francès, provocant almenys dotze morts. Aquest setmanari ja havia rebut diverses amenaces i havia estat atacat el novembre del 2011 després de treure una edició especial titulada “Charia Hebdo” sobre el triomf dels islamistes a Tunis.

Josep Oton: 'L’espiritualitat és un element intrínsec de la condició humana'

Hi ha set avui d’espiritualitat a Occident? O més aviat hauríem de parlar d’indiferència? Hem de ser conscients d’una obvietat: el món és molt gran i hi ha gent per a tot. És cert que es detecta un renovat interès per l’espiritualitat, però també es manté la indiferència religiosa. A més, persones de vida de pregària han derivat cap a la increença; i, a la inversa, antics agnòstics se senten atrets per la meditació.