Faltaven pocs dies per a la Pentecosta. L’Úrsula es va aturar davant d’aquella vella placa de fusta de pi clivellada pel temps. De sobte, les veus de la mainada semblava que s’haguessin esvaït. Sols restava un silenci profund. La placa duia inscrita la frase següent:  «En la font més interior, brollem de l’Esperit». (Mestre Eckhart).

L’òbit de Jürgen Habermas (1929-2026) marca la fi d’una era en la intel·lectualitat europea. Referent de l’Escola de Frankfurt i mestre de la raó comunicativa. Recuperem les claus del seu llegat en la defensa d’una democràcia que, sense ser religiosa, sap reconèixer el potencial de veritat de les tradicions de fe.

El filòsof alemany Jürgen Habermas va morir dissabte, 14 de març, a l’edat de 96 anys. Era un dels grans intel·lectuals europeus, recordat, entre moltes altres coses, pel seu diàleg fecund amb Joseph Ratzinger.

L'Escola de Teologia del Maresme programa cicles de conferències cada curs sota un lema diferent, sempre relacionat amb els debats públics més actuals. S'exploren temes com el diàleg entre ciència i teologia, el treball conjunt entre laics i religiosos, la importància de les religions com a promotores de pau davant els conflictes, i moltes altres reflexions que neixen de textos bíblics i teològics. Amb la col·laboració de Cristianisme S.

L'Escola de Teologia del Maresme programa cicles de conferències cada curs sota un lema diferent, sempre relacionat amb els debats públics més actuals. S'exploren temes com el diàleg entre ciència i teologia, el treball conjunt entre laics i religiosos, la importància de les religions com a promotores de pau davant els conflictes, i moltes altres reflexions que neixen de textos bíblics i teològics. Amb la col·laboració de Cristianisme S.

L'Escola de Teologia del Maresme programa cicles de conferències cada curs sota un lema diferent, sempre relacionat amb els debats públics més actuals. S'exploren temes com el diàleg entre ciència i teologia, el treball conjunt entre laics i religiosos, la importància de les religions com a promotores de pau davant els conflictes, i moltes altres reflexions que neixen de textos bíblics i teològics. Amb la col·laboració de Cristianisme S.

L'Escola de Teologia del Maresme programa cicles de conferències cada curs sota un lema diferent, sempre relacionat amb els debats públics més actuals. S'exploren temes com el diàleg entre ciència i teologia, el treball conjunt entre laics i religiosos, la importància de les religions com a promotores de pau davant els conflictes, i moltes altres reflexions que neixen de textos bíblics i teològics. Amb la col·laboració de Cristianisme S.

[Article original aparegut a la revista Foc Nou] M’agrada el cinema d’Alauda Ruiz de Azúa, des d’aquell Cinco lobitos que em va commoure molt i em va semblar un exquisit exercici de dissecció de la família. Ara ens presenta Los domingos. De nou, un exercici intimista, aparentment senzill i, tanmateix, molt complicat de teixir: un entrellat de diversos personatges, cadascun amb la seva peculiaritat.

Cada any, en cada cicle litúrgic, els cristians celebrem la Pasqua de Jesús mort i ressuscitat. I la celebrem a l’inici de la primavera, quan els arbres, les flors, el ocells reviuen de nou amb els seus colors i els seus cants. “Exultin de joia tots els àngels... i sonin els tambors i les guitarres... la terra s’omple d’alegria... “  diu el cant de Kairoi “Pregó Psqual”.

En un temps marcat per la pressa, la polarització, la solitud, la saturació d'estímuls, i la cerca constant de resultats immediats. la Pasqua ens recorda una cosa essencial: la vida no es redueix a sobreviure, produir o consumir. La vida, en el seu sentit més profund, és relació, és do, és obertura i la Pasqua ens convida a detenir-nos i mirar la vida des d'una altra perspectiva.