Reflexionant sobre les espiritualitats cristianes a Europa ens preguntem per què ens hem posat a parlar d’espiritualitat, terme que no s’ha utilitzat a penes al llarg de molts dels segles del cristianisme. Constatem com aquest parlar contrasta amb la pèrdua de la dimensió esperit al llarg de la història, on veiem com de la comprensió de la persona tridimensional (cos, ànima, esperit) ha anat quedant reduïda a la dualitat cos-ment.

Ens preguntem com es pot viure l’espiritualitat essent aquest el marc de referència compartit, marc que ens configura com a persones. Això condiciona i dificulta l’espiritualitat. Fer referència a aquesta dimensió, animar l’espai per al misteri i confrontar-se a la riquesa antropològica que es deriva de l’anunci de l’Encarnació, de la Pasqua i de la Trinitat, ens pot ajudar i inspirar per no quedar reclosos en l’espai dual de cos i ment en què vivim.

Lluís Maria Ylla Janer
Universitat de Barcelona