[Article original aparegut a FLAMA] L’Editorial Trotta acaba de publicar Sobre el padrenuestro, un volum que recull alguns dels textos més intensos i reveladors de la filòsofa francesa Simone Weil (1909-1943) sobre la pregària cristiana per excel·lència.
L’intercanvi de dons impulsat per l’Esperit Sant ens porta a prendre consciència que és un pilar fonamental del diàleg ecumènic. Perquè és allí on cada Església rep de l’Esperit allò que necessita per arribar a la plenitud de la veritat en Crist. Una plenitud que té el seu fonament en la recerca de la veritat i en l’experiència de la koinonia eclesial.
Conec un missioner entrat en anys que em contava com havia sorgit la espurna de la seva vocació. Era una tarda de primavera. Acabava de llegir un TBO, i en arribar a l’última pàgina es va trobar amb el testimoni senzill, feliç i proper d’un missioner. Era una història com els còmics dels anys seixanta. En aquella història, em contava emocionat, “vaig veure”, de manera luminosa, reflectit tot l’horitzó de la meva vida, el rumb i el camí que volia seguir: “jo també seria missioner!”.
Al llarg de la història de l’Església són nombrosos els moviments i escoles d’espiritualitat fruit d’una lectura de la realitat en clau de fe i de la percepció atenta de l’alè de l’Esperit Sant. En el marc del món actual, el Sínode ens ha deixat un llegat espiritual fruit del diàleg sinodal i de l’escolta de l’Esperit, ¿què diu a l’Església d’avui l’Esperit de Jesús?
El dissabte 9 d’octubre de 2021, el papa Francesc va pronunciar un discurs fonamental a l’Aula Nova del Sínode al Vaticà amb motiu del Moment de Reflexió per a l’inici del Procés Sinodal. Aquest acte va marcar l’obertura del camí de tres anys (2021-2023) sota el lema: “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”.
El Papa va destacar que el Sínode no és un parlament ni una enquesta d’opinió, sinó un esdeveniment eclesial on el protagonista és l’Esperit Sant.
[Article original publicat a Cristianisme i Justícia] El llenguatge ocult de l’inconscient i la seva funció transformadora en la conferència de Juan Pastor. En el marc del Diploma de Mitologia i Simbolisme, la conferència "El símbols en els somnis" ofereix una aproximació al paper dels símbols en els somnis, entesos com una via privilegiada d’accés a l’inconscient i com una eina amb potencial terapèutic.
L’Escola de Campaners dedica una de les sessions del curs a l’estudi dels sistemes automàtics de toc de campanes. S’hi aborden tant els mecanismes tradicionals —com els martells de gravetat vinculats als rellotges mecànics— com les solucions més modernes, entre les quals destaquen els electromartells i els motors d’impuls o de volteig, habitualment controlats per centraletes electròniques.
[Article original aparegut al blog Gerasa, Catalunya Religió] El periodista Vicenç Lozano, que acaba de publicar el llibre Lleó XIV, ombres sota la cúpula, utilitza explícitament l’expressió “pontificat del silenci”. Acostumats al ritme trepidant del pontificat de papa Francesc, el canvi d’estil personal i de clima informatiu al Vaticà resulta evident.
L’any 2026 es compleix el primer centenari de la mort de Rainer Maria Rilke, insigne poeta austríac conegut sobretot per una obra magna com són les Elegies a Duino. Aquest article se centra en el dolorós procés de creació d’aquesta sèrie de poemes, la qual va resultar tan llarga com feixuga i va provocar en l’autor una profunda crisi existencial arran de la qual va haver de recórrer a la consulta de diversos professionals de la teràpia psicoanalítica.
Aquest article examina la persecució dels bahá’ís1 a l’Iran mitjançant la metàfora estructural de la Simfonia del Nou Món d’Antonín Dvořák (1892), composta el mateix any de la mort de Bahá’u’lláh. Igual que la simfonia, el text s’organitza en quatre moviments: lament, conflicte, resiliència i esperança.