El programa Sense Distància de Ràdio Estel va entrevistar a Núria Caum el passat 12 de novembre. L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona celebra els 25 anys d'història en els estudis de modalitat virtual, un aniversari que se celebrarà al llarg de tot el curs amb diverses activitats commemoratives.
Celebració festa de Nadal 2025. Amb pregàries, nadales i pica-pica.
A la conferència oferta en el marc de la Diplomatura de Mitologia i Simbologia (ISCREB), l’especialista Adelina Millet va aprofundir en la concepció dels dimonis i esperits malignes a l’Antiga Mesopotàmia. Al llarg de la seva intervenció va desgranar com els pobles semítics entenien la malaltia, la mort, els esperits protectors i destructors, i com aquestes creences van influir, més endavant, en les tradicions bíbliques i en el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.
L’univers dels éssers malignes
En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.
La reflexió teològica recent presentada per Ezequiel Mir a la secció articles d'opinió de l'Església de Barcelona, mostra que la sinodalitat no és una iniciativa puntual ni una estratègia funcional, sinó una dimensió constitutiva de la identitat eclesial. Arrelada en la Trinitat, revela que l’Església viu i creix mitjançant relacions animades per l’amor mutu.
El passat 10 d’octubre, el Seminari Diocesà de Ciutadella va acollir la primera xerrada de teologia del curs, sota el títol “La paraula de Déu”. L’acte, organitzat pel Bisbat de Menorca, va comptar amb la presència del prevere mallorquí Teodor Suau, que va oferir una ponència centrada en el tema “El Regne de Déu”.
La publicació del darrer treball de Rosalía, Lux, ha aixecat un gran rebombori. Bisbes, periodistes, pensadors, opinadors, músics... han entrat en el debat. Alguns hi veuen un retorn de la religió -o, més aviat, de l’espiritualitat- altres, en canvi, desconfien de la utilització de símbols cristians arraconats durant dècades per la nostra societat secularitzada.
Sovint faig ús de les biblioteques públiques, que considero un dels millors serveis al nostre abast. Hi acostumo a agafar llibres en préstec. Un d’ells, que tinc ara entre mans, és l’obra del Dr. Manuel Sans Segarra titulada La supraconsciència existeix. Vida després de la vida. Aquest llibre es troba en almenys 163 biblioteques públiques de Catalunya. En la majoria està en préstec, en moltes reservat i en poques disponible. A què es deu aquest èxit d’acollida?
Curs en línia sobre les fòbies religioses presents a les nostres ciutats —islamofòbia, cristianofòbia i antisemitisme— amb eines per a la seva comprensió, prevenció i tractament.
“La formació dels laics és avui més necessària que mai”, afirma Núria Caum a la Rebotiga de Catalunya Religió. L’ISCREB celebra enguany el 25è aniversari de la seva modalitat d’estudis virtuals, una iniciativa que “és fruit directe del Concili Vaticà II” i de la voluntat “d’apropar la teologia i les ciències religioses als laics”. Glòria Barrete, directora de Catalunya Religió, i Pau Duran, redactor del mateix mitjà, conversen amb Caum del valor i història del nostre institut superior.