Antoni Matabosch, prevere i doctor en Teologia, va impartir el passat 22 de maig una conferència al Seminari Diocesà de Ciutadella sota el títol “L’Ecumenisme”. A la trobada hi van assistir també els alumnes virtuals de l’ISCREB amb seu a Menorca, que van aprofitar l’ocasió per celebrar la darrera jornada presencial del curs. Toni Olives, periodista del Bisbat de Menorca, entrevista Antoni Matabosch sobre els principals punts abordats durant la seva conferència.

En què consisteix l’ecumenisme?

És el moviment de les Esglésies cristianes que cerca refer la unitat que s’ha trencat entre les Esglésies d’Orient (Ortodoxos), la Reforma Protestant i el Catolicisme. Jesucrist va promoure una sola comunitat o Església, tal com ens consta en el discurs de Jesús abans de la seva mort i que ens transmet l’Evangeli de Joan, quan diu “prego per tots aquells que creuran en mi per la paraula dels Apòstols. Que tots siguin u, com vós Pare sou en mi i jo en vós, que ells siguin ú i que el món cregui que vós m’heu enviat.” (Joan 17, 20-21). La unitat és una necessitat, una condició, per al testimoniatge cristià, per portar la humanitat a creure en Jesús. Durant segles hi ha hagut desavinences entre les tres grans branques cristianes. L’ecumenisme es va iniciar el 1910 per part de missioners protestants que s’adonaven que la divisió era realment un obstacle a l’evangelització. El Concili Vaticà II va acceptar amb entusiasme el camí cap a la unitat. Cada comunitat cristiana aporta la seva tradició a l’Ecumenisme i amb un ambient de llibertat i acolliment, dialoga i aprèn de les altres. És un deure cristià. L’ecumenisme ha assolit molts punts d’acostament i malda per anar avançant. És un mandat del Senyor.

Quins col . lectius hi participen?

Hi participen l’Església catòlica, l’ortodoxa i moltes Esglésies protestants (aproximadament la meitat, perquè les més fonamentalistes i radicals no hi volen participar). Són actives l’anglicanisme, els luterans, reformats, metodistes, etc. L’any 1945  es va crear el Consell Mundial d’Esglésies que ara reuneix unes 450 confessions cristianes.

Celebrar Misses ecumèniques podria contribuir a avançar cap a la unitat dels cristians?

No se celebren Misses concelebrades ecumèniques, per dos motius. Primer,  perquè diverses confessions cristianes no tenen la mateixa concepció de l’Eucaristia i, segon, perquè qui celebra l’Eucaristia ho fa com a cap d’una comunitat. Una altra cosa és participar en la comunió d’una altra confessió. Els ortodoxos no ho permeten perquè l’Eucaristia pressuposa la unitat. Els catòlics ho accepten en certs casos. Els protestants sempre. El que realment fa avançar l’ecumenisme són les pregàries ecumèniques, el resar junts.

Què recomana fer als grups d’ecumenisme?

Primer de tot, fomentar unes bones relacions personals. Quan ens acostem a algú, l’acollim, el considerem un germà, tenim la porta oberta per anar més endavant. Després cal conèixer la seva tradició, saber què pensen i què creuen; en podem treure molts bons exemples. Caldrà també netejar la memòria, el que ens han anat dient sobre altres tradicions. Pregar junts, aprofundir en l’espiritualitat cristiana, anant sempre a la Bíblia, que ens és comuna. També uneix el treballar junts; en els barris, en les cases d’apartament i canvien idees equivocades que tenim.