L’ésser humà s’explica a si mateix mitjançant el símbol i el mite. Totes les cultures basteixen relats simbòlics per expressar la seva visió del món, l’existència, el destí. Així, conèixer i interpretar els relats de la mateixa cultura i de les altres és una forma d’accedir a la diversitat i profunditat d’experiències i reflexions sobre la condició humana, i una forma d’entendre-les i de comprendre’ns a nosaltres mateixos.
Pepa Cartini (nom artístic de Josefina Maldonado Cartini), antiga alumna del Diploma d’Especialista Universitari en Mitologia i Simbologia, presenta la gastronomia com molt més que un fet nutricional o cultural: la concep com un possible camí d’autoconeixement i transformació interior.
L’ésser humà s’explica a si mateix mitjançant el símbol i el mite. Totes les cultures basteixen relats simbòlics per expressar la seva visió del món, l’existència, el destí. Així, conèixer i interpretar els relats de la mateixa cultura i de les altres és una forma d’accedir a la diversitat i profunditat d’experiències i reflexions sobre la condició humana, i una forma d’entendre-les i de comprendre’ns a nosaltres mateixos.
El passat 10 de gener de 2026, l’ISCREB va celebrar de manera virtual el seu 25è aniversari amb diversos actes commemoratius. Un dels moments més destacats de la jornada va ser la presentació d’una auca que recull, amb afecte i humor, una part essencial de la història de la institució.
Dia 12 de desembre, al Seminari Diocesà (a Ciutadella), Laura Rius, llicenciada en filosofia, pedagogia i ciències religioses, va oferir una conferència sobre el tema “Discerniment”. La professora va destacar que el discerniment és una actitud profundament humana i que, com a cristians, ens ajuda a sintonitzar amb la voluntat de Déu.
Dia 12 de desembre, al Seminari Diocesà (a Ciutadella), Laura Rius, llicenciada en filosofia, pedagogia i ciències religioses, va oferir una conferència sobre el tema “Discerniment”. La professora va destacar que el discerniment és una actitud profundament humana i que, com a cristians, ens ajuda a sintonitzar amb la voluntat de Déu.
Quan tot just estrenem l’any nou, llegeixo en un diari una frase de Stephen Miller, assessor californià de la Casa Blanca: "El món es regeix per la força, pel poder. Aquestes són les lleis de ferro des del principi dels temps". No sé si el periodista Enric Juliana s’ha inspirat en aquest enunciat per publicar a X el seu resum lapidari: "La força és el tema del 2026".
L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) organitza una conferència titulada “La façana de la passió de la Sagrada Família: el projecte Gaudí”, que tindrà lloc el propvinent 10 de gener de 2026, de 9:30 a 11:00 hores, a l’Aula Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona (Carrer Diputació, 231. 08007, Barcelona).
El dia 1 de gener del 1968, el papa Pau VI va instituir el que ell anomenava en el seu missatge "El Dia de la Pau". Ho feia per tot el simbolisme que tenia aquesta data, la primera del calendari civil i encara enmig del temps de Nadal, contemplant el misteri de l’Encarnació: "Pau a la terra".
El Nadal no comença amb els llums ni amb els aparadors, sinó amb una afirmació radical: Déu ha volgut fer-se humà. D’aquesta convicció neix el sentit més profund d’una celebració que, sovint, corre el risc de quedar reduïda a costum, estètica o consum.