A partir del pròxim mes de setembre, l’Arquebisbat de Barcelona, a través del Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos (SAVA), i en col·laboració amb l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), posaran en marxa el Curs d’Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l’Església.
Antoni Bosch Veciana, a la secció d’opinió de l’Arquebisbat de Barcelona en què col·labora l’ISCREB, reflexiona sobre l’esperança cristiana a l’article titulat Què serà de nosaltres després de la mort?
És possible una pastoral per als no-creients? En la relació entre la societat actual i la fe podem observar un parell de fenòmens aparentment contradictoris. D’una banda podem constatar que hi ha un distanciament notable que es concreta en el desconeixement i el desinterès general per esdeveniments, idees, propostes… típicament cristians. De l’altra podem detectar grups importants de persones que continuen vinculades a institucions (per exemple escoles) o a tradicions populars relacionades amb la fe.
Si ens atansem als evangelis veiem que tots ells relaten l’entrada de Jesús a Jerusalem. No és habitual que els quatre ho reflecteixin, senyal de certa rellevància. Tot i les discrepàncies entre els propis relats sinòptics (encara més en el de Joan), hi ha un conjunt de trets comuns que mostren característiques molt concretes del Déu en el qual creiem els cristians.
Dues escenes cabdals en els relats evangèlics de les que se’n fa memòria present el dia de Dijous Sant: el Sant Sopar, Mt 26,26-30, i el Discurs de Comiat: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres...”, Jn 13,33-34.
Altres moments acompanyen aquest sopar i aquest manament. Em fixo en algunes escenes de Jn 13,1-28:
La litúrgia del Divendres Sant convida els cristians a llegir la Passió de Jesucrist a l’Evangeli segons sant Joan. Tot el seu evangeli convergeix en aquest moment culminant: Crist ha vingut per arribar a aquesta hora, per donar la seva vida per amor.
L'Escola de Teologia del Maresme programa cicles de conferències cada curs sota un lema diferent, sempre relacionat amb els debats públics més actuals. S'exploren temes com el diàleg entre ciència i teologia, el treball conjunt entre laics i religiosos, la importància de les religions com a promotores de pau davant els conflictes, i moltes altres reflexions que neixen de textos bíblics i teològics. Amb la col·laboració de Cristianisme S.
L'Escola de Teologia del Maresme programa cicles de conferències cada curs sota un lema diferent, sempre relacionat amb els debats públics més actuals. S'exploren temes com el diàleg entre ciència i teologia, el treball conjunt entre laics i religiosos, la importància de les religions com a promotores de pau davant els conflictes, i moltes altres reflexions que neixen de textos bíblics i teològics. Amb la col·laboració de Cristianisme S.
L'Escola de Teologia del Maresme programa cicles de conferències cada curs sota un lema diferent, sempre relacionat amb els debats públics més actuals. S'exploren temes com el diàleg entre ciència i teologia, el treball conjunt entre laics i religiosos, la importància de les religions com a promotores de pau davant els conflictes, i moltes altres reflexions que neixen de textos bíblics i teològics. Amb la col·laboració de Cristianisme S.
L'Escola de Teologia del Maresme programa cicles de conferències cada curs sota un lema diferent, sempre relacionat amb els debats públics més actuals. S'exploren temes com el diàleg entre ciència i teologia, el treball conjunt entre laics i religiosos, la importància de les religions com a promotores de pau davant els conflictes, i moltes altres reflexions que neixen de textos bíblics i teològics. Amb la col·laboració de Cristianisme S.