La relació entre religió i política: mediada culturalment amb abast polític
Aquest article reflexiona críticament sobre la relació entre religió, cultura i política en la tradició occidental, sostenint que aquesta relació és constitutiva, històrica i conceptualmente ineludible. Davant d’enfocaments que analitzen aquestes esferes per separat, Esteban Mate proposa comprendre la seva implicació mútua com una relació mediada culturalment, de caràcter simbòlic i sustentada en una determinada visió del temps.
Partint de la constatació de la universalitat antropològica del religiós —com a dimensió estructural del procés d’humanització—, s’examinen les dinàmiques bidireccionals entre el sagrat i el profà, així com la centralitat cultural de la religió en la configuració històrica de la política. La teologia política apareix com una forma històrica específica d’aquesta mediació, particularment en el context cristià occidental.
El treball identifica dues claus epistèmiques d’aquesta mediació cultural: la seva dimensió simbòlica irreductible i el seu arrelament en una concepció del temps. Es sosté que la tradició occidental ha privilegiat una visió predominantment gnòstic-grega del temps en detriment de la perspectiva apocalíptica judeomesianica, vinculada a la memòria del sofriment. Aquesta absència ha configurat una mediació cultural que ha relegat la qüestió del sofriment innocent.
En el context de l’actual crisi epocal i sistèmica, l’autor planteja la necessitat de repensar la mediació cultural entre religió i política des d’una visió del temps que incorpori la dimensió apocalíptica, reobrint així la pregunta pel sofriment i la responsabilitat històrica.