Avui, en la política catalana i espanyola, no parem de sentir parlar de la necessitat del diàleg per encarar el conflicte català, tot i que aquest no s’acaba d’establir mai. De fet, fer política, és dialogar, transigir, cedir, i el contrari del diàleg és la violència, que no admet matisos i que no transigeix en res.
Amb Dr. Antoni Matabosch, ens vàrem conèixer, fa més de deu anys, en una sessió del Grup de Treball Estable de les Religions de Catalunya i des d’aleshores hem coincidit, bé sigui personalment o en publicacions, en diverses ocasions. La darrera, el passat 27 de novembre, en una jornada organitzada per la DG d’Afers Religiosos sobre tradicions espirituals i sostenibilitat, en la qual el Dr. Matabosch va pronunciar la ponència inicial amb el títol de «Religió, ecologia i espiritualitat. Una oportunitat de diàleg per a la sostenibilitat».
(Originalment: secció Despertar de RS21) El porpra és una modalitat de color vermell. El seu nom procedeix d’uns mol·luscs marins que habitaven al Mediterrani. Dins la seva tinta, obtenim el pigment molt apreciat des de l’antiguitat, perquè es feia servir per tintar teles. Pel seu elevat preu, aviat es convertirà en un senyal de distinció. Finalment, es va reservar a monarques, i als seus amics i familiars.
En ocasió de la celebració del 8è Centenari de l'encontre entre Sant Francesc i el Sultà Al Malik Muhammad Al Kamil, a l'illa egípcia de Damieta, l'Associació d'Antics Alumnes, Amics i Alumnes de l'ISCREB convida al professor Xavier Garcia i Farràs a parlar d'aquella trobada, i reflexionar sobre com és d'important que els cristians continuïn apropant-se a l'Islam. Aquí teniu un resum de la conferència del mateix ponent.
Com hem d'actuar?
El primer impuls per escriure sota l’encapçalament que precedeix és voler donar tot un reguitzell de normes, lleis i pautes que ens deixin més o menys satisfets, i una mica convençuts, de vés a saber què.
I, com cada any, la pregunta obligada: on fem el pessebre?
—l’any passat el vam posar al rebedor, però, amb el nou moble, pot ser una mica difícil... O, si no, el podem fer a la taula rodona, encara que l’ocupi tota i ens tregui espai...
La mare, al final, trobà la solució...
—El podríem fer sota l’escala. Posem unes capses i a sobre la fusta que tenim al terrat i així quedarà una mica aixecat.
L’estudi de les llengües clàssiques ens obre la porta al coneixement de les nostres arrels. La llengua és l’element cultural que reflecteix una manera concreta de concebre i estar en el món. L’existència d’uns termes o uns altres, d’unes estructures gramaticals concretes esbossen el marc mental de la civilització que les articula. Apropar-se a una llengua, per tant, no és només conèixer-la gramaticalment sinó que suposa obrir-nos al coneixement d’una altra manera de veure el món.
Vaig conèixer al-Shaykh al-akbar durant l’assignatura Perspectives de l’Islam plural. Em va cridar l’atenció que fos murcià, com el meu pare, i que sent un místic tan rellevant en l’Islam no n’hagués sentit mai a parlar. Per aquest motiu vaig escollir indagar en el Maqâm al-mahabba (el Tractat sobre el coneixement de l’estació espiritual de l’Amor). Aquest document s’inserta en la inmensa obra Kitâb al-Futûhât al-makkiyya, obra gegantina de 560 capítols.
El rol dels infants a la societat ha anat canviat al llarg de la història a Europa. Pren especial rellevància durant la revolució industrial, on s’evidencia que ha d’existir una protecció de la infància, regulant la seva feina i educació.