El discurs teològic és desafiador, sorprenent i sorprès, perquè parlar d'allò que va més enllà del contrast suposa apuntar-se tant a la necessitat del desafiament com a sorpresa que hagi estat possible aquesta necessitat. Per a fer-nos una idea d'això, és necessari que ens situem en l'àmbit on la sorpresa i el desafiament poden donar-se: l'àmbit del contrast. 

Des d’un punt de vista de l’experiència, marcat per l’activitat de l’autor com a voluntari en una associació protectora d’animals, l’estudi planteja com el concepte teològic d’Encarnació Profunda (no molt estès al nostre entorn, i acollit en 2011 pel teòleg luterà danès Niels Henrik Gregersen) pot ajudar als cristians (i als éssers humans en general) a articular la seva relació amb el món natural.

Vaig conèixer  al-Shaykh al-akbar durant l’assignatura Perspectives de l’Islam plural. Em va cridar l’atenció que fos murcià, com el meu pare, i que sent un místic tan rellevant en l’Islam no n’hagués sentit mai a parlar. Per aquest motiu vaig escollir indagar en el Maqâm al-mahabba (el Tractat sobre el coneixement de l’estació espiritual de l’Amor).  Aquest document s’inserta en la inmensa obra Kitâb al-Futûhât al-makkiyya, obra gegantina de 560 capítols. 

Aquesta tesina gira entorn de dos grans temes, el primer, i de caràcter més teòric, és situar a les religions dins del que anomenarem sistemes de significació cultural o Projectes axiològics col·lectius (PAC) per a així, veure que les religions van ser sistemes d'organització social pre-industrials que van complir amb dues funcions: (1) organitzar a la societat tant en l'àmbit col·lectiu com individual i (2) orientar al col·lectiu i als individus cap al cultiu del qual els nostres avantpassats van dir espiritualitat.

Amb aquest treball he pretès crear una eina que faciliti el descobriment de la riquesa que tenim “a l'abast de la mà”. Poder esprémer el fet de trobar-nos en un lloc privilegiat per a comprendre el que va suposar l'art romànic, la relació que té amb l'origen d'Aragó, així com la seva estreta vinculació amb la història, la fe i la cultura.

L’espurna que encén la flama de la tesina és la lectura d’un article a La Vanguardia (PLAYÀ MASET, Missa per a agnòstics, 26 maig 2019) en què es descriu una iniciativa que té lloc a la parròquia de Santa Anna a Barcelona i que, tal com recull el titular periodístic, algunes persones anomenen missa per a agnòstics.

En l’acompliment de l’obligació de treballar assumida en el contracte de treball, els treballadors assalariats tenen dret a un descans mínim setmanal de dia i mig ininterromput, que inclou el dia complet del diumenge, i que sembla respondre, en un inici, a la necessitat de descans pròpia de l’ésser humà.