Llic. Ezequiel Mir

Hi ha morts que clouen una vida i d’altres que semblen tancar una època. La d’Edgar Morin, esdevinguda el 29 de maig de 2026 als 104 anys, pertany a aquesta darrera categoria. Amb ell desapareix una veu central del pensament contemporani; un pensador que va conservar fins al final la capacitat de dubtar, de corregir-se i de tornar a començar.

La visita del Papa Lleó XIV a Catalunya, celebrada els dies 9 i 10 de juny de 2026, ha estat molt més que una seqüència d’actes solemnes o un esdeveniment de gran impacte mediàtic. Llegida des de l’horitzó de l’ISCREB, aquesta estada apostòlica s’ha revelat com una autèntica hermenèutica del llindar: un itinerari que ha sabut unir la grandesa de la bellesa amb la proximitat de la ferida, la contemplació amb la misericòrdia, la litúrgia amb la vida concreta dels qui habiten els marges.

La primavera es presenta davant nostre no només com un fenomen meteorològic, sinó com la reiteració del miracle ontològic: el renaixement de la matèria. Sota la llum d’abril, el món sembla assajar, una vegada més, la seva capacitat de clausura i d’obertura, i ens brinda l’oportunitat de contemplar l’existència com un llenç en perpetu estat de gènesi. És, potser, l’escenari propici per recuperar un exercici d’observació que és, alhora, una lliçó de metafísica profunda, proposat per Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716). 

L’òbit de Jürgen Habermas (1929-2026) marca la fi d’una era en la intel·lectualitat europea. Referent de l’Escola de Frankfurt i mestre de la raó comunicativa. Recuperem les claus del seu llegat en la defensa d’una democràcia que, sense ser religiosa, sap reconèixer el potencial de veritat de les tradicions de fe.

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.

Quan s’acosta l’Advent, el món sembla contenir l’alè. L’hivern afina els silencis i, en la transparència freda dels dies, una llum encara invisible tremola, amagada, com un secret que cerca un cor on néixer.