El curs és una introducció a la persona fascinant de Jesús de Natzaret. Entrar per aquesta porta és entrar a la vida. No entrar-hi, és quedar-se en terra d’ombres on les preguntes s’esvaeixen sense resposta, encara que siguin vitals per a tothom. La fascinació de Jesús esdevé més atraient com millor el coneixem. Ens acompanyen en aquesta tasca els que el van conèixer directament: Joan Marc (evangeli de Marc), el deixeble estimat, etc.
El passat dissabte, 12 de novembre, l'Associació d'Antics Alumnes i Amics de l'ISCREB, va tenir l'oportunitat de visitar l'Espai Interreligiós Migra Studium, un centre social promogut per la companyia de Jesús a Catalunya.
La Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, organitza per tercer any consecutiu la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, amb la participació de la Filmoteca de Catalunya, l’Obra Social “la Caixa” i els Verdi Park i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
Any Llull... Apropem-nos a la figura d’aquest mallorquí, nascut l’any 1232 i mort el 1316, educat com a cavaller, trobador i terciari franciscà en la seva maduresa.
Home inquiet, va experimentar la conversió als trenta anys, després de tenir una visió del Crist Crucificat. En primera persona, va viure el que, més tard, seria la finalitat de la seva vocació: convertir incrèduls al catolicisme per a mostrar-los la Bondat del Déu que és unitat summa.
Lluís Duch ha començat la ponència explicant que cada època històrica, cada cultura i fins i tot cada persona en concret disposa de formes diferents per articular la insuportable i fonamental necessitat humana de rebre i emetre transmissions, i ha continuat: "sense exagerar, podem afirmar que l'actual crisi de transmissions afecta per igual a tots els sistemes que tenen vigència a les nostres societats: religió, política, escola, família, cultura... comparteixen una irrellevància creixent de les seves ofertes i referències."
Ez 37,1-14
Situació de lloc: finals del s. VI a Judà/Babilònia (?), deportacions, destrucció, saqueig… s’ha perdut tot, catàstrofe política i teològica. Es posa en dubte la confiança en les promeses de Jahvè, és un poble sense futur que es pregunta: som els elegits/estimats de Jahvè? El profeta parlarà a un poble abatut pels esdeveniments on el pes de la culpa (quina culpa?) agreuja el patiment humà.
El periodista Emili Pacheco entrevista al programa Paraules de Vida a l’Alba Tarroc, tècnica d’AUDIR i coordinadora d’aquest projecte.
L’amor, la compassió, el servei, l’esperança... la misericòrdia. Les religions se senten amb un gran encàrrec: la popularització de l’amor. Un amor expressat des de l’observació de la realitat i manifestat en la tendresa del donar. Aquest encàrrec no el fan soles, les religions, sinó que el fan de forma compartida. Aquests aspectes són fonamentals per entendre i comprendre moltes de les seves accions i aportacions.
Les obres d’amor o de misericòrdia són pròpies de la majoria de les religions. La Torà dels jueus està plena de les obres d’amor de Déu envers el seu poble tot al llarg de la seva història. És apropiat que l’home s’assembli al seu creador perquè fou creat a la seva imatge. La raça humana depèn de la caritat i dels actes de misericòrdia, sense els quals no duraria. Els savis jueus diuen que el món es basa en tres aspectes: la Torà, el servei a Déu i els actes de misericòrdia.