L’assignatura ofereix als estudiants els coneixements bàsics necessaris per a comprendre el desenvolupament històric de les grans qüestions de la filosofia occidental des dels orígens grecs fins al segle XIV. L’estudi de la filosofia des dels seus orígens ofereix un marc per a entendre els esforços de la racionalitat per situar l’home en relació amb la divinitat, el món i la ciutat.

 • Introducció

• Bloc 1
   Els orígens de la filosofia occidental
   La sofística i Sòcrates
   Plató

• Bloc 2
   Aristòtil
   La filosofia a l’època hel•lenística i l’herència romana
   La filosofia i els inicis del pensament cristià

• Bloc 3
   El pensament medieval precedent a l’escolàstica
   La plenitud de l’escolàstica
   La crisi de l’escolàstica

Sense requisits.

 El curs consta de tres blocs i una introducció. Cada bloc consta de tres unitats, les quals la pro-fessora anirà penjant a l’aula virtual a mesura que avanci el curs. Per tal de resoldre dubtes sobre els continguts de les unitats o sobre qualsevol qüestió relacionada amb la matèria, els alumnes disposen de la presència permanent de la professora. Cadascuna d’aquestes unitats serà avaluada mitjançant un Paquet d’activitats, en els quals s'anirà treballant el desenvolupament dels continguts mitjançant comentaris de textos, desenvolupament d'una qüestió específica, reflexió, definició de nocions bàsiques i comentaris d'opinió... A banda, la professora obrirà al llarg del curs una sèrie de fòrums i debats relacionats amb la matèria d’estudi, així com algun exercici opcional que facilitarà l'aclariment de qüestions cabdals de cada bloc . La participació als fòrums, exercicis i debats serà també objecte d’avaluació. Finalment, també serà objecte d’avaluació la realització d’un treball final del tipus memòria-portafoli a partir del qual es posarà a prova la comprensió i síntesi dels materials del conjunt del curs.

Percentatge de temps de dedicació de l’alumne en cadascuna de les activitats:
• Tutories individuals o col・lectives, fòrums, exercicis opcionals i debats: 15%.
• Consultes al professor: 2%.
• Jornades presencials: 5%.
• Lectura i estudi personal: 50%.
• Planificació i realització de les activitats individuals i col・lectives: 28%.

Paquet d'activitats bloc 1: 20%.
Paquet d'activitats bloc 2: 20%.
Paquet d'activitats bloc 3: 20%.
Treball final: 25%.
Campus virtual: 15%.

1. Desenvolupament de les competències reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa respecte d’un objecte d’estudi determinat. Comunicació escrita Pensament crític
2. Capacitat de transmetre de forma organitzada i coherent els coneixements adquirits. Comunicació escrita
3. Contrastar la mútua influència entre els principals corrents de la història del pensament filosòfic i les perspectives d’anàlisi de les Ciències de la Religió. Pensament analític Pensament sistèmic
4. Coneixement de l’estructura diacrònica general del passat. Pensament analític
5. Consciència crítica de la relació entre els esdeveniments i processos actuals i el passat. Pensament sistèmic Pensament crític
6. Sensibilitat envers la diversitat d’opinions, pràctiques i estils de vida. Diversitat
7. Gestió i tractament de la informació per tal de desenvolupar una comprensió bàsica dels grans temes de la filosofia clàssica i medieval. Pensament analític i Pensament sistèmic

 1. Assolir un coneixement bàsic dels principals corrents de pensament del període clàssic i medieval.
2. Conèixer i saber interpretar els diversos autors i els seus pensaments en el seu marc particular i des d’una perspectiva general. –visió analítica i sintètica-.
3. Reflexionar sobre les grans qüestions que planteja la filosofia des dels seus orígens grecs i fins als renaixements amb la finalitat de contribuir d’aquesta manera a bastir un criteri personal sòlid i raonat.
4. Capacitar-se en una lectura comprensiva i crítica dels textos dels autors dels períodes estudiats tot comparant-los i valorant la importancia del diàleg racional com a mitjà d’aproximació a la realitat.
5. Exposar correctament de manera escrita el pensament filosòfic dels diferents autors i prendre consciència que un punt de vista personal i coherent es va bastint mitjançant un exercici d’empatia amb la diversitat de raonaments.

 Brague, R., Europa, la via romana (Realitats i tensions 2), Barcelona: Barcelonesa d’Edicions 1992.

—, El passat per endavant (Realitats i tensions 10), Barcelona: Barcelonesa d’Edicions 2002.

Bréhier, É., Història de la filosofia, I: Antiguitat i edat mitjana (Manuals 18), edició a cura de P. Lluís Font, Barcelona: Universitat Autònoma – Tecnos 1998.

Colomer, E., El pensament als Països Catalans durant l’edat mitjana i el Renaixement (Scripta et documenta 54), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans – Abadia de Montserrat 1997.

Ferrater Mora, J., Diccionario de filosofía (4 vols.), Barcelona: Ariel 1994.

Gilson, É., La filosofía en la edad media. Madrid: Gredos 1965.

Guthrie, W. K. C., Historia de la filosofía griega, III: Siglo v. Ilustración

—, Historia de la filosofía griega, IV: Platón, el hombre y sus diálogos: primera época.

—, Historia de la filosofía griega, V: Platón, segunda época y Academia.

Hadot, P., ¿Qué es la filosofía antigua? Madrid: FCE 1995.

—, Eloge de la philosophie antique. Paris: Allia 1999.

Reale, G. – Antiseri, D., Historia del pensamiento filosófico y científico, I:. Antiguedad y edad media. Barcelona: Herder 1998.