En el capítol que Marc dedica a les profecies i exhortacions per als temps finals (Mc 13,1-37), trobem un fragment que situa l’anunci universal de l’evangeli en el context de les persecucions (Mc 13,9-13). És precisament aquí que, segons l’evangelista Marc, l’Esperit Sant serà al costat dels deixebles perquè sàpiguen què han de dir (Mc 13,11), quan aquests hagin de defensar l’evangeli davant dels governants i de les autoritats.

Passats cinquanta dies de la solemnitat de la Pasqua, en què hem celebrat el nucli de l’any litúrgic i de la nostra fe cristiana; és a dir, del Misteri Pasqual de la passió, mort i resurrecció de Jesús, l’Església celebra amb gran joia la solemnitat de Pentecosta, on fem memòria (anàmnesi) del do de l’Esperit Sant sobre els Apòstols amb la Mare de Déu i l’inici del temps de la missió de l’Església.

          ANTONI MATABOSCH, El Consejo Mundial de Iglesias (1910-2021). Hacia la unidad perdida, (Col. Universàlia 3), Ateneu Universitari Sant Pacià-Facultat de Teologia de Catalunya, Barcelona, ​​2021, 429 pàgines

 Ho fem amb el nostre horitzó vital trasbalsat per la pandèmia que està afectant la humanitat sencera en aquests moments. La COVID-19 ha commogut la nostra vida i ha posat sobre la taula moltíssimes qüestions existencials de primer ordre: la pròpia fragilitat i vulnerabilitat, la nostra dimensió d’éssers socials i interconnectats, la nostra capacitat d’adaptació i també la nostra creativitat per cercar camins alternatius per on avançar... De fet, s’han vist interpel·lats elements claus de la nostra pròpia vida; en definitiva, del que vol dir ser humans.

El Papa Francesc ha visitat l’Iraq entre el 5-8 de març: “Feia temps que anhelava visitar el país, i sobretot, conèixer els seus habitants” (Videomissatge abans del viatge apostòlic), plenament conscient de la importància espiritual de l’Iraq, “bressol de la civilització que està estretament lligat a través del Patriarca Abraham i nombrosos profetes a la història de la salvació i a les grans tradicions religioses del judaisme, del cristianisme i de l’islam” (Trobada amb les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic, 5 de març).

Conferenciant: Jaume Fontbona i Missé

17/04/2021, sessió en català a les 9.00 - 10.30, 

assemblea d’alumnes 10.30 – 11.30

acte on-line gratuït i obert a tothom

Començo amb una afirmació ràpida: el que celebrem els dies de Setmana Santa constitueix el nucli de l’evangeli, i si molt m’apureu, constitueix l’Evangeli. Així ho trobem en 1Co 15,1-5:

Us recordo, germans, l'evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu... Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i s'aparegué a Cefes i després als Dotze.

Una barreja de por i il·lusió es mastegava aquella nit a les cases dels esclaus. Havien sofert l’enduriment de les mesures del seu esclavatge, tenien notícies de les tensions i discussions de Moisès amb el faraó per aconseguir una sortida de tres dies al desert. Tenien motius per confiar en el poder de Déu que havia desplegat nou plagues davant els seus ulls; nou plagues que havien colpejat la cort egípcia i el seu poble deixant intactes els esclaus. Però aquella nit, aquella nit...

 1.- Alguns elements antropològics previs

            - la persona humana és un jo (consciència) en relació (amb la realitat: jo, els altres, allò altre);

            - la primera i més decisiva força present en el ser és el desig de continuar en essent (romandre en el ser, viure, esdevenir més i més allò que hom és i es pot arribar a ser). És l'instint de conservació o voluntat de ser;

Els cristians som seguidors de Jesús de Natzaret