De tant en tant ens convé oxigenar-nos pujant a una muntanya. El cim ens proporciona una visió panoràmica. Contemplem el nostre entorn des d’una altra perspectiva. Potser veiem els llocs per on discorre habitualment la nostra vida. Tanmateix, el punt de vista canvia. Prenem consciència d’on som, reconeixem espais ja coneguts, i ens adonem de l’existència d’indrets on encara no hem estat.
La pandèmia que patim ha posat de manifest, d’una manera diàfana, la nostra vulnerabilitat. Hi ha múltiples epifanies de la vulnerabilitat, però la mort és la més tràgica, la més expressiva.
Som vulnerables. Estem exposats a tota mena d’inclemències, tenim la pell fina i ens ferim.
Advent espera i esperança. Sabem qui esperem, l’Emmanuel, però quan hi posem rostre a Aquest esperat, se’ns fa difícil l’esperança. Perquè el Déu-que és amb nosaltres, fet germà nostre en els homes i dones d’avui en dia, viu tants de problemes i sofriments en el món, en la família, personalment. Un Nadal i un altre es van succeint i unint-se, però la marxa del món continua, el món malalt de guerres i violències, malalties com la que ens fer avui en dia; continuen les creixent les injustícies, el gran graó entre països pobres i països rics, la fam...
L’òpera Moses und Aron és la clau de volta de la producció d’Arnold Schönberg, on el compositor —figura cabdal en l’evolució musical del segle XX— escenifica un dels elements nuclears del seu pensament: el problema de la comunicabilitat i de la comprensibilitat. Per fer-ho, Schönberg escriu i musica un llibret de temàtica bíblica, utilitzant les figures antagòniques i alhora complementàries de Moisès i Aaron, que se situen com a mediadors (però alerta: traduttore traditore, vet aquí el conflicte dramàtic) entre la revelació i el poble.
La XVII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya se celebrarà del 15 al 30 de novembre, amb un cartell de 63 pel·lícules que es podran veure en sales i en línia. En total, hi ha més d’un centenar de projeccions previstes en una quarantena de sales repartides en disset municipis d’arreu de Catalunya.
En l’acompliment de l’obligació de treballar assumida en el contracte de treball, els treballadors assalariats tenen dret a un descans mínim setmanal de dia i mig ininterromput, que inclou el dia complet del diumenge, i que sembla respondre, en un inici, a la necessitat de descans pròpia de l’ésser humà.
El Papa Francesc em sorprèn; em captiva la seva humilitat, serenitat i preocupació per la humanitat ferida, especialment per aquella part més feble i amb menys recursos humans per afrontar els efectes devastadors de la pandèmia. Admiro la seva fermesa i discreció en afrontar els problemes que sorgeixen dintre de l'Església.
La festa de Tots Sants és la festa dels santificats, d'aquells que s'han deixat fecundar per l'Esperit Sant. Perquè la santedat no és quelcom que s'aconsegueix amb les mateixes forces, hom no se santifica a si mateix, com dèiem abans, sinó que hom accedeix a ser santificat. Tal com deia la germana carmelita descalça Cristina Kaufmann: "El progrés espiritual no depèn de nosaltres". Amb el benentès que, així com la relació íntima amb una persona que estimem ens transforma, la relació íntima amb Jesús ens cristifica, ens divinitza.
L'equip directiu del centre ha decidit seguir les recomanacions del Departament de Salut de reduir el nombre d'interaccions socials en l'àmbit de l'ensenyament universitari en vistes a fer front a l'increment de casos de coronavirus que s'estan produint aquests darrers dies a casa nostra.
"Qui tingui orelles, que escolti", Mt 13,9.
La crisi del Coronavirus ha generat debats que toquen temes com el valor que té la gent gran per a la societat, quin valor té la vida de la gent gran, el valor de morir acompanyat, o de poder-se acomiadar dels teus abans de morir. Tot això ha estat motiu d'articles, converses, reflexions, retrets, propostes... particulars, generals, públiques. Com és que es qüestionen aquests valors? Fer anys i anys, viure una situació de fràgil precarietat humana, és motiu per tal qüestionament? Veiem-ho.