És temps de somiar i jo confesso que jo també he tingut un somni; he somiat, una Església tan maca, tan perfecte, tan fidel al missatge de Jesús, tant com a mi m'agradaria que, al despertar m'he adonat que aquesta Església, gràcies a Déu, no existeix enlloc perquè, en cas de ser així, jo no hi cabria. Però sense somnis no és possible albirar el futur i mantenir la il·lusió en la marxa vers allò que desitges. Crec que hi ha una sola Església, la Institució de la qual a mi m'agradaria que fos d'una altra manera, però és com és i és la que jo estimo.

Teologia i feminisme: dos termes que semblen tenir (molt) poc en comú. D’entrada perquè habitualment la teologia no forma part de la vida quotidiana, per a la immensa majoria és quelcom que interessa només a uns quants especialistes, homes per descomptat, que es pregunten per qüestions tan obscures com la naturalesa de Déu. Se la considera una disciplina difícil, enrevessada, llunyana de les nostres vides. Per altra banda, el mot “feminisme” aquí provoca encara un cert recel per la seva dimensió reivindicativa.