La sisena edició de La Nit de les Religions s’ha celebrat el 18 i 19 de setembre de 2021 i ha comptat amb la participació de 40 centres de culte i entitats de diferents conviccions, que han ofert xerrades, tallers, concerts, representacions i rutes guiades, entre altres activitats.
«Abans de parlar, informa’t; si no vols caure malalt, cuida’t» (Sir 18,19)
Quantes vegades, de fa ja força temps, ens hem acomiadat desitjant-nos: «Cuida’t!» o bé «Cuideu-vos!»… No sabria dir qui va tenir la idea de transformar aquesta salutació en un «Cuidem-nos!». Algú ens ha ajudat a descobrir la dimensió col·lectiva-comunitària del cuidar-se.
Inauguració del curs acadèmic 2021-2022
La “caritat política” a l’encíclica Fratelli Tutti del Papa Francesc
Gaspar Mora recorda que l’encíclica Fratelli Tutti promou la fraternitat universal de tots els homes i dones del món. Això inclou també la dimensió política, i es fa palès quan el text fa referència a “caritat social i política” (FT 176), “amistat social” (FT 198), i ”amor polític” (FT 180).
Estem preparant un nou curs a l’ISCREB.
Simone Weil és un personatge fascinant, polièdric i controvertit. Nascuda en el si d’una família jueva no practicant i benestant, des de ben joveneta es va preocupar per la situació dels més desfavorits. Dotada d’una ment brillant, visqué acomplexada pel talent del seu germà, el matemàtic André Weil. Estudià filosofia a la Sorbona, on coincidí amb Simone de Beauvoir. Weil va ser la número 1 de la seva promoció; de Beauvoir, la número 2.
«La vida espiritual és un èxode constant que ens fa sortir de la nostra terra»
En un context post pandèmic, o més concretament holo endèmic, la oportunitat del que és global s’ha convertit en amenaça, i de les suposades fortaleses, ja conegudes com a veritats amb peus de fang, n’hem tastat abastament les febleses. Avui, més que mai, ens cal retrobar certeses, pre-veritats, que ens permetin aixecar-nos, re-fer-nos, esperançadament de nou.
M’han invitat a escriure aquest article amb el títol: «On bufa l'Esperit del Senyor avui?» La proposta és molt suggerent i engrescadora. Li he donat uns quantes voltes i m’he adonat que podia caure en un parany: projectar en el buf de l’Esperit els meus somnis, desitjos, il·lusions... Gairebé un escrit amb aires de profecia, potser amb un cert rigor acadèmic, fins i tot curull de tòpics... Què he de fer perquè aquest encàrrec contingui un fruit d’espiritualitat? Cal fer un exercici d’imaginació o potser un itinerari d’escolta i de coherència en el marc eclesial?