Llicenciatura

Història dels papes

Editorial Fragmenta

Fragmenta publicarà, aquest 25 de maig, en català i en castellà, el llibre Història dels papes, en el qual el professor Diego Sola explica les fases històriques de la que «és, potser —juntament amb la casa imperial japonesa—, la institució vigent més antiga del món». Ho fa amb un discurs àgil, fresc i amè.

Diego Sola, que és doctor en història moderna i professor a la Universitat de Barcelona, i professor de Llicenciatura i Batxillerat a l'Institut Superior de Ciències Religioses (ISCREB), divideix Història dels papes en tres grans blocs. En primer lloc explica la creació d'aquesta figura i el seu desenvolupament inicial fins a l'edat mitjana. En un segon capítol presenta la crisi del model anterior de la institució, des del Renaixement fins a la Il·lustració. Finalment mostra el papat des d'aleshores als nostres dies. L'obra conté també la relació completa de papes amb la durada del seu pontificat i un índex històric.

L'obra, que es publica a la col·lecció «Introduccions»,  és rigorosa i «sense cap mena de concessió a l'apologètica», creu Ignasi Moreta, editor de Fragmenta. «Les històries dels papes constitueixen en si mateixes tot un gènere. En el fons, estem parlant d'una història d'Europa a través de la institució papal. En aquest cas, a més d'explicar la història dels papes des d'una lectura contemporània, podem dir que és la primera obra en català que s'adscriu a aquest gènere», ha continuat. A Història dels papes, Diego Sola, a més, «fa un interessant excurs per explicar la vinculació de Catalunya amb el papat, per exemple a través de la figura d'Adrià VI, que havia sigut bisbe de Tortosa», ha conclòs l'editor.

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.
General

La neurobiologia de la transcendència i la cerca de sentit

El proper dimarts 20 d’octubre de 2026, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) donarà el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00h., l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231) acollirà la lliçó inaugural "Neurologia humana i necessitats transcendents", a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués.