Notícies

La cultura catalana està de dol per la mort de Pere Lluís Font, que ha traspassat a l’edat de noranta-un anys. Filòsof, teòleg i traductor, Font ha estat una de les figures més destacades del pensament contemporani al país, així com membre del consell científic de la Revista Horitzó de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). La seva desaparició deixa un buit en els àmbits acadèmic, cultural i espiritual.

M’agrada el cinema d’Alauda Ruiz de Azúa, des d’aquell Cinco lobitos que em va commoure molt i em va semblar un exquisit exercici de dissecció de la família. Ara ens presenta Los domingos. De nou, un exercici intimista, aparentment senzill i, tanmateix, molt complicat de teixir: un entrellat de diversos personatges, cadascun amb la seva peculiaritat.

No s’arriba de cop a la resurrecció. Normalment, cal transitar per determinades travessies que hi condueixen. Me n’aturo en tres. La primera, la mort. Per ressuscitar, abans cal morir. Endinsar-se en un terreny ignot. Desprendre’s de tot per assolir-ho tot.

“Les set últimes paraules de Crist a la Creu” (Seven Last Words of Christ) ha estat la composició musical de Franz Joseph Haydn que interpretà el Quartet de Corda Classicambra de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs el 2 de març de 2007.

En un temps marcat per la pressa, la polarització, la solitud, la saturació d'estímuls, i la cerca constant de resultats immediats. la Pasqua ens recorda una cosa essencial: la vida no es redueix a sobreviure, produir o consumir. La vida, en el seu sentit més profund, és relació, és do, és obertura i la Pasqua ens convida a detenir-nos i mirar la vida des d'una altra perspectiva. 

Cada any, en cada cicle litúrgic, els cristians celebrem la Pasqua de Jesús mort i ressuscitat. I la celebrem a l’inici de la primavera, quan els arbres, les flors, el ocells reviuen de nou amb els seus colors i els seus cants. “Exultin de joia tots els àngels... i sonin els tambors i les guitarres... la terra s’omple d’alegria... “ diu el cant de Kairoi “Pregó Psqual”.