Notícies

El Cercle Éranos, fundat la dècada de 1930 a Ascona (Suïssa), a la vora del Llac Major, és una de les experiències intel·lectuals i també espirituals que més em fascina. M’hagués agradat estar present aquells dies per escoltar de què parlaven i per gaudir de la natura que els envoltava.

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.

Al llarg de la història de l’Església són nombrosos els moviments i escoles d’espiritualitat fruit d’una lectura de la realitat en clau de fe i de la percepció atenta de l’alè de l’Esperit Sant. En el marc del món actual, el Sínode ens ha deixat un llegat espiritual fruit del diàleg sinodal i de l’escolta de l’Esperit, ¿què diu a l’Església d’avui l’Esperit de Jesús?

L’any 2026 es compleix el primer centenari de la mort de Rainer Maria Rilke, insigne poeta austríac conegut sobretot per una obra magna com són les Elegies a Duino. Aquest article se centra en el dolorós procés de creació d’aquesta sèrie de poemes, la qual va resultar tan llarga com feixuga i va provocar en l’autor una profunda crisi existencial arran de la qual va haver de recórrer a la consulta de diversos professionals de la teràpia psicoanalítica.

El proper dimarts 20 d’octubre de 2026, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) donarà el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00h., l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231) acollirà la lliçó inaugural "Neurologia humana i necessitats transcendents", a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués.

No s’ha destacat prou el capítol que Magnifica Humanitas dedica a la guerra, a la seva normalització i a la crisi del multilateralisme en les relacions internacionals. És rellevant perquè la pau és, sens dubte, l’eix principal no només de la salutació inicial del papa des del balcó vaticà, sinó de tot el primer any de pontificat de Lleó XIV: la proposta ferma d’“una pau desarmada i desarmant”, una pau que s’assoleix sense recórrer a la força bèl·lica, una pau capaç de desactivar l’odi i l’escalada dels conflictes.