Notícies

Reflexionant sobre les espiritualitats cristianes a Europa, Lluís Yilla es pregunta en aquest article aparegut a la revista Horitzó per què ens hem posat a parlar d’espiritualitat, terme que no s’ha utilitzat a penes al llarg de molts dels segles del cristianisme. Constatem com aquest parlar contrasta amb la pèrdua de la dimensió esperit al llarg de la història, on veiem com de la comprensió de la persona tridimensional (cos, ànima, esperit) ha anat quedant reduïda a la dualitat cos-ment.

El Congrés de l’Escola Cristiana de Catalunya, conegut com a Quòrum, es consolida com a punt de trobada per a la comunitat educativa. Impulsat per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), en aquesta edició del congrés, també s'ha fet present l’ISCREB, que ha comptat amb un stand propi.

Aquest vespre, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha donat el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00 h, l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231) ha acollit la lliçó inaugural "Neurologia humana i necessitats transcendents", que ha estat a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués. Han assistit una setantena de persones, entre ells professors/es i estudiants de l'ISCREB. L'acte també ha comptat amb el parlament de Javier Vilanova i Pellisa, bisbe auxiliar de Barcelona;  i Joan Torra, rector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i l'actuació musical de la coral d'Antics Alumnes de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. 

Antoni Matabosch serà guardonat amb el 13è Memorial Cassià Maria Just el pròxim 19 d'octubre a les 18:00 h, en un acte que tindrà lloc al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona i que estarà presidit per Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica.

L'article de Gabriel Amengual analitza el fenomen contemporani de la proliferació i recerca d’espiritualitats, sovint desvinculades de les religions institucionals. A partir d’una descripció del context històric i social, s’examina la transició d’una espiritualitat teista a formes laiques o immanents, centrades en l’autorealització i la plenitud humana.

La conclusió de l’encíclica Magnifica humanitas articula tres exhortacions que mereixen ser àmpliament citades: «Invertim en l’educació que comença per nosaltres mateixos! Tots necessitem formar-nos per viure en el món digital de manera humana, com a part integrant de l’educació en la fe i en la vida virtuosa de l’Evangeli. Hem d’educar-nos per considerar el món digital com un nou continent per evangelitzar, que requereix missioners generosos i madurs en la fe.» (§ 238)