Notícies

L’Escola de Campaners dedica una de les sessions del curs a l’estudi dels sistemes automàtics de toc de campanes. S’hi aborden tant els mecanismes tradicionals —com els martells de gravetat vinculats als rellotges mecànics— com les solucions més modernes, entre les quals destaquen els electromartells i els motors d’impuls o de volteig, habitualment controlats per centraletes electròniques.

El periodista Vicenç Lozano, que acaba de publicar el llibre Lleó XIV, ombres sota la cúpula, utilitza explícitament l’expressió “pontificat del silenci”. Acostumats al ritme trepidant del pontificat de papa Francesc, el canvi d’estil personal i de clima informatiu al Vaticà resulta evident. Per a Lozano, Lleó XIV és un papa de consens que aposta per continuar les reformes sense soroll, enmig d’un entorn complex, ple de tensions, inèrcies i resistències. «No anunciarà les reformes, però les farà»: en aquesta frase es condensa la lògica profunda d’aquest nou temps.

L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) arriba al punt culminant de la celebració dels seus 25 anys de trajectòria en la modalitat virtual. El proper dissabte 16 de maig de 2026, tindrà lloc la darrera Jornada presencial d'aquest curs commemoratiu, una cita per cloure un any ple de records i agraïment. Tot i que la convocatòria està especialment adreçada als alumnes virtuals de la seu de Barcelona, l'esdeveniment és totalment gratuït i obert a qualsevol persona que vulgui compartir aquest moment històric amb la nostra comunitat educativa.

L’article d’opinió del professor de l’ISCREB Marc Mercadé, publicat a la secció d’opinió de l’Arquebisbat de Barcelona, analitza l’apartat “Junts per la missió” del Document final del Sínode dels Bisbes. El text s’ha de situar en el context de la necessitat de transformar el tarannà de les relacions, tant internes com externes, per desenvolupar millor l’estil propi d’una Església sinodal missionera. 

Entrevista a Agustí Borrell, carmelita i biblista, també antic professor de l'ISCREB. Borrell repassa la seva trajectòria i reflexiona sobre diversos reptes de l’Església i de la vida religiosa avui. Ara, viu a Roma des de fa gairebé onze anys, després de deixar el convent dels Carmelites Descalços de Badalona per assumir el servei de Definidor i Vicari general de l’Orde del Carmel Descalç, una responsabilitat que implica viatjar arreu del món coordinant comunitats presents en una vuitantena de països. 

Antoni Vila decideix fer la seva contribució a la defensa de la monarquia absoluta tal com s’havia configurat després de les reformes del regnat de Carles III. El seu eix discursiu és doble. D’una banda, vol demostrar que l’autoritat i la sobirania dels monarques procedeixen directament de Déu i que aquesta sacralització es fa extensiva als representants de l’autoritat règia. D’altra banda, i a conseqüència de l’anterior, exposa les obligacions que el vassall catòlic té vers el seu sobirà, amb el qual està lligat no només jurídicament, sinó i sobretot moralment i religiosa.