General
Edgar Morin: l’últim humanista de la complexitat
Hi ha morts que clouen una vida i d’altres que semblen tancar una època. La d’Edgar Morin, esdevinguda el 29 de maig de 2026 als 104 anys, pertany a aquesta darrera categoria. Amb ell desapareix una veu central del pensament contemporani; un pensador que va conservar fins al final la capacitat de dubtar, de corregir-se i de tornar a començar.
Més ràpid que la ment. Pensament i contemplació en Raimon Panikkar
Aquest article, aparegut a la revista Horitzó núm. 7, examina la relació entre pensament i contemplació en l’obra de Raimon Panikkar, centrant-se en la tensió dialèctica entre la racionalitat científica i l’acte contemplatiu. Lluny d’oposar-se, el pensament i la contemplació es presenten com a moments mútuament constitutius de l’experiència humana.
General
Jean-Marc Aveline: “L’espectacle de la Sagrada Família va ser meravellós, extraordinari”
El cardenal Jean-Marc Aveline, arquebisbe de Marsella i president de la Conferència de Bisbes Catòlics de França, ha valorat de forma molt positiva la recent visita del papa Lleó XIV a Catalunya. El purpurat ha participat a Barcelona en la Trobada del Mediterrani 2026, una iniciativa eclesial que va coincidir amb l'estada del pontífex en el marc del seu viatge apostòlic per l’Estat espanyol.
General
El perdó, la reconciliació
Perdonem perquè abans ens han perdonat. Així com estimem perquè abans ens han estimat. És difícil, no impossible, sense l'experiència (interior i exterior) de ser perdonats o de ser estimats, arribar a perdonar o a estimar algú altre de debò.
General
Giuseppina de Simone: “Tot i els murs que s‘intenten aixecar, el Mediterrani continua sent un lloc de trobada“
En una època marcada per ferides, desconcert i sentiment d’impotència davant de dinàmiques globals que semblen ingovernables, la teologia està cridada a retrobar la seva vocació més autèntica: habitar la realitat. La professora Giuseppina De Simone, coordinadora de la Xarxa Teològica del Mediterrani (RT-MED), reflexiona sobre el paper dels teòlegs en el món actual.
General
Bellesa, fe i compromís social: les claus de l’estada del Papa a Catalunya
La visita del Papa Lleó XIV a Catalunya, celebrada els dies 9 i 10 de juny de 2026, ha estat molt més que una seqüència d’actes solemnes o un esdeveniment de gran impacte mediàtic. Llegida des de l’horitzó de l’ISCREB, aquesta estada apostòlica s’ha revelat com una autèntica hermenèutica del llindar: un itinerari que ha sabut unir la grandesa de la bellesa amb la proximitat de la ferida, la contemplació amb la misericòrdia, la litúrgia amb la vida concreta dels qui habiten els marges.