Notícies

Hem començat un nou any, però seguim commocionats per la tragèdia que es va viure al País Valencià i rodalies a finals de l’octubre passat. Serà per la proximitat geogràfica o cultural, però el dolor que es va transmetre per la pantalla aquelles setmanes no era del mateix tipus del que acostumem a ingerir diàriament en telenotícies i reels de xarxes socials.

El règim corrupte de Síria s’ha enfonsat inesperadament en pocs dies, un any després que fos readmès a la Lliga Àrab, que restablís les relacions diplomàtiques amb l’Aràbia Saudita, que el president Bashar al-Assad visités els Emirats Àrabs i que alguns dels seus refugiats al Líban comencessin a tornar. Però aquells que hem viscut en cases antigues sabem que els tèrmits corquen les bigues per dins i fan caure l’edifici, encara que aparentment sembli en bon estat.

L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) obre el segon període de matriculació per al curs 2024-2025, amb dates diferenciades segons la modalitat d’estudis. Els interessats en els estudis presencials podran formalitzar la seva inscripció del 27 al 31 de gener de 2025, mentre que per als estudis virtuals, el termini s’estendrà del 4 al 12 de febrer de 2025.

Aquest article explora el cel i l'infern des d'una perspectiva contemporània, considerant la gratuïtat de l'amor com a clau per entendre el cel i la responsabilitat humana per evitar una vida sense amor que condueixi a l'infern. Moliner rgumenta que tant el cel com l'infern plantegen dilemes de justícia, però que l'amor desmesurat de Déu fa que el cel sigui una gràcia immerescuda. En parlar de l'infern, es proposa una actitud solidària, seguint l'exemple de Crist, per transformar les realitats doloroses en esperança i alliberament.

En aquest article, Jaume Balateu aprofundeix en el significat teològic i històric dels mags d’Orient que adoraren Jesús, analitzant les seves arrels bíbliques i la seva evolució en la pietat cristiana. A més, reflexiona sobre com la tradició popular ha transformat aquest relat en una celebració plena de màgia i esperança. Una lectura que ens convida a redescobrir el valor espiritual de la festa de Reis.