Notícies

És possible una pastoral per als no-creients? En la relació entre la societat actual i la fe podem observar un parell de fenòmens aparentment contradictoris. D’una banda podem constatar que hi ha un distanciament notable que es concreta en el desconeixement i el desinterès general per esdeveniments, idees, propostes… típicament cristians. De l’altra podem detectar grups importants de persones que continuen vinculades a institucions (per exemple escoles) o a tradicions populars relacionades amb la fe.

La litúrgia del Divendres Sant convida els cristians a llegir la Passió de Jesucrist a l’Evangeli segons sant Joan. Tot el seu evangeli convergeix en aquest moment culminant: Crist ha vingut per arribar a aquesta hora, per donar la seva vida per amor. 

Dues escenes cabdals en els relats evangèlics de les que se’n fa memòria present el dia de Dijous Sant: el Sant Sopar, Mt 26,26-30, i el Discurs de Comiat: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres...”, Jn 13,33-34. 

Si ens atansem als evangelis veiem que tots ells relaten l’entrada de Jesús a Jerusalem. No és habitual que els quatre ho reflecteixin, senyal de certa rellevància. Tot i les discrepàncies entre els propis relats sinòptics (encara més en el de Joan), hi ha un conjunt de trets comuns que mostren característiques molt concretes del Déu en el qual creiem els cristians. 

El nou curs de prevenció d'abusos en el sí de l'Església capacitarà els alumnes com a agents de prevenció i suport en la comunitat eclesiàstica.

Antoni Bosch Veciana, a la secció d’opinió de l’Arquebisbat de Barcelona amb col·laboració de l’ISCREB, reflexiona sobre la confiança com a eix central de la vida cristiana i la seva projecció més enllà de la mort.