El professor Santi Torres, en un article aparegut a la secció d'opinió de l'Església de Barcelona on participa l'ISCREB, destaca que el Document Final del Sínode sobre la sinodalitat no és només un manual organitzatiu, sinó que té una clara dimensió profètica.

Així, la sinodalitat no consisteix únicament a millorar l’eficiència de l’Església, sinó que és una predisposició espiritual que impregna tota la vida dels batejats i la missió de l’Església, obrint els ulls al patiment del món i convidant a una participació activa i conscient en la història humana. En aquest sentit, fixar la mirada en el Senyor implica estar atents a les necessitats i injustícies que ens envolten.

Torres subratlla que aquesta dimensió profètica té el seu fonament en el Baptisme i evita que la sinodalitat es redueixi a qüestions purament administratives. El Document Final situa l’Església en un context de crisi social i política: desigualtats creixents, desil·lusió amb els models de govern, tendències autoritàries, i un individualisme que margina la comunitat. La crida és, doncs, a un compromís conscient amb la justícia, la cura mútua i la responsabilitat compartida pel bé comú, així com a escoltar especialment els més pobres i vulnerables.

Segons Torres, interpretar la sinodalitat com a profecia social permet que l’Església transcendeixi la seva pròpia estructura i influenciï el món de manera transformadora. La sinodalitat es converteix així en una manera de viure que testimonia la Resurrecció de Jesús, promou la reconciliació i defensa la justícia social. No es tracta només de prendre decisions internes, sinó de fer del compromís amb la comunitat i la cura de la casa comuna un signe profètic que contrasti amb els models dominants de poder i individualisme.

Finalment, l’autor recorda que, en moments de crisi de l’Església i de la societat, fins i tot les accions més petites poden tenir un gran impacte. L’amistat, la pregària, el servei als pobres i la cura del medi ambient, practicats des de la sinodalitat, adquireixen un caràcter revolucionari i profètic. La seva implementació depèn de la participació activa de tots els batejats, i és en la quotidianitat que la sinodalitat pot desplegar tot el seu potencial transformador, convertint accions ordinàries en signes extraordinaris de la fe viva.