Amb motiu de la conferència “La façana de la Passió de la Sagrada Família: el projecte Gaudí”, organitzada per l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), conversem amb la professora Rosa Ribas sobre el sentit profund del projecte original de Gaudí per a aquesta façana. La sessió va tenir lloc el 10 de gener de 2026 al Seminari Conciliar de Barcelona, i s’emmarca en la trobada presencial dels alumnes virtuals i forma part de la celebració dels 25 anys de formació en línia de l’Institut.

Ens pots resumir els punts fonamentals de la conferència?

Gaudí va realitzar dos dibuixos per a la façana de la  Passió, el primer de l’any 1892 i el de 1911. La  primera proposta, si ens fixem només en l’estructura, era semblant a la façana del Naixement que coneixem. S’observen canvis molt significatius  entre el primer disseny i el darrer, tot i que mantenen alguns trets bàsics similars. Els canvis poden respondre a experiències personals profundes en la vida de l’arquitecte. Gaudí realitza el disseny definitiu de la façana de la Passió en un moment d’una gran crisi i patiment personal. A la fragilitat de la salut s’ afegien les dificultats de la feina professional i el diagnòstic de les febres de Malta que l’obligà a apartar-se de tota activitat i retirar-se a Puigcerdà.  

Com va afectar aquest temps en la seva obra?

El dolor, el patiment i el fet d’experimentar la proximitat de la mort el van portar a aprofundir en la seva fe cristiana i a discernir sobre les qüestions fonamentals.  Les lectures en ocasió dels mesos de convalescència van ser essencials per a la concepció del dibuix  del 1911. Entre elles hi havia les poesies de sant Joan de la Creu, que un monjo, camil de Castella, li llegia pausadament, els escrits de Torras i Bages i del pare Ignasi Casanovas, també El criteri de Jaume Balmes, La imitació de Crist de Kempis i, sobretot, els volums de l’Année Liturgique de Dom Guéranger. 

Aquell període fou de reflexió espiritual profunda. En tornar a Barcelona, ja recuperat, va demanar un gran full de paper i es tancà durant dies per realitzar el disseny de la façana de la Passió. El dibuix original no s’ha conservat, però sí una fotografia que ell va conservar sempre al seu estudi.

Com era la façana de la Passió que va dibuixar?

Al centre del portal de la caritat hi situava una gran columna concebuda com l’arbre de la creu amb Maria i Joan a banda i banda, l’arbre de la salvació, en clar paral·lelisme amb l’arbre del Gènesi de la façana del Naixement. Gaudí va projectar a la façana de la Passió la creu amb el cos de Jesús a primer terme, la intenció era que tota la façana representés el cos de Jesús crucificat.
Sobre aquest arbre de la creu hi disposava les escenes del Mandatum (rentament de peus), l’Eucaristia, l’oració de Getsemaní, la tomba buida —símbol de la Resurrecció— i la creu glorificada.

Un gran  frontó corona la façana  on s’hi representaven els patriarques i profetes de l’Antic Testament ascendint cap a la tomba buida. Aquesta, al seu torn, evocava tant la Resurrecció com la davallada als inferns per rescatar tota  la humanitat.
Als acroteris hi figuraven l’anyell —símbol del sacrifici— i el lleó de Judà —símbol de la victòria sobre la mort—. Es tracta d’un programa teològic de gran potència: a través de la creu, del servei, de la donació i de la pregària confiada s’arriba a la resurrecció i a la glorificació. Per això, més que façana de la Passió, jo l’anomenaria façana de la Redempció.

Com descriuries Gaudí com a persona?

Un avançat al seu temps, un home de fe, gran observador de la natura i arquitecte genial. Antoni Gaudí s’ha convertit en una figura universal de l’arquitectura moderna. Es sentia profundament arrelat al seu temps, però també era un místic i un poeta de la pedra.  La seva obra no es pot comprendre sense tenir present el seu itinerari personal, la seva vida és un camí d’aprofundiment en la fe. 

Destacaria especialment  també la seva generositat. Era conscient que no veuria acabada la Sagrada Família i afirmava que altres la continuarien. Va deixar àlbums i maquetes amb els conceptes fonamentals per facilitar la continuació del temple. Alhora, no ho va determinar tot: va deixar espai a la creativitat dels qui vindrien després, com en el cas dels vitralls, dels quals en definí la idea però no l’execució exacta. Aquesta és la generositat del geni. Llegim a Puig Boada en el seu llibre  El Pensament de Gaudí "No voldria acabar l’obra, perquè no convindria: Una obra així ha de ser filla d’una llarga època, com més llarga millor. S’ha de conservar sempre l’esperit del monument, però la seva vida ha de dependre de les generacions que se la transmetin i amb les quals viu i s’encarna."

Té previstes més conferències en aquest Any Gaudí?

Hi ha moltes peticions de cursos i xerrades. M’interessa especialment aprofundir en el tema de la bellesa en l’obra de Gaudí. Ell deia que hi ha dues revelacions: l’una doctrinària de la Moral i de la Religió, l’altra guiadora pels fets, que és el gran llibre de la Naturalesa. Entenia la tasca de l’artista com a continuador de la creació de Déu. Properament, participaré en el Congrés "Gaudí: art, bellesa, misteri". 

Què diries de la Sagrada Família com a obra?

Joan Maragall, contemplant el temple incipient, escrivia el desembre de l’any 1900 al Diari de Barcelona: “El temple naixent té ja un portal: el portal que mira cap al barri obrer. No té sostre encara, i ja té portal. No pot aixoplugar encara, però fa ja acció d'aixopluc. No és encara recinte tancat i, tanmateix, s'hi entra ja. A penes neix, i ja convida. Convida a les generacions d’avui en comunió amb les generacions que han de venir, les quals ompliran les futures naus de futures oracions. “Només hi havia quatre coses però ja aixopluga i vindrà gent de tot el món.”

La Sagrada Família és un santuari al cor de la ciutat. I nosaltres som privilegiats de poder veure  culminada la torre central, la torre dedicada a Jesucrist. En el centenari de la seva mort considero que és una oportunitat única per donar a conèixer el Gaudí en la seva profunditat humana, espiritual i intel·lectual  més enllà de gran geni com a arquitecte.