General

El ministeri ordenat al servei de l’harmonia

Jaume Fontbona

Jaume Fontbona, en un article d'opinió aparegut a la secció d'opinió de l'Església de Barcelona, explica que el Document final del Sínode (núm. 68) situa els ministeris ordenats —episcopat, presbiterat i diaconat— al servei de l’anunci de l’Evangeli i de l’edició de la comunitat. La seva institució és d’origen diví i ha estat precisada pel Concili Vaticà II, que ha subratllat la sacramentalitat del bisbat, la comunió del presbiterat i la restauració del diaconat permanent a l’Església llatina.

Fontbona recorda que el ministeri de comunió que Jesús va donar als Apòstols s’ha transmès als successors: els bisbes en la seva plenitud i els preveres i diaques en aspectes particulars. Així, gràcies al diàleg ecumènic, el ministeri ordenat es pot definir des de tres trets: personal, col·legial i sinodal.

El tret personal s’expressa com un do de l’Esperit que confereix una identitat pròpia a cada ordenat: presidir al bisbe, secundar-lo i aconsellar-lo al presbiteri, o assistir-lo al diaca. Aquest do orienta la funció de cadascú dins de l’Església, assegurant que el ministeri ordenat sigui un servei i no un privilegi.

El tret col·legial reflecteix la unitat dins de cada orde: el col·legi episcopal com a únic episcopat i el col·legi presbiteral com a únic presbiteri a cada Església local. El Sínode destaca la necessitat de recuperar aquest sentit de comunió entre els membres d’un mateix ordre, per tal que cadascun actuï dins d’un cos unitari i coordinat.

El tret sinodal expressa el camí conjunt de tots els ordenats amb la comunitat local, amb altres Esglésies o dins de la comunió universal. Això mostra que el ministeri ordenat està al servei de l’harmonia eclesial, és a dir, de la comunió i unitat en la fe, convertint-se en un ministeri de comunió que treballa per unir i coordinar tota l’Església.

Finalment, Fontbona subratlla que el ministeri ordenat és un servei i no un poder: s’ha d’excloure qualsevol clericalisme. L’ordenat actua dins de l’orquestra diocesana dirigida pel bisbe, cadascú amb el do rebut, mentre que tots els batejats són agents evangelitzadors i constructors del Regne de Déu gràcies a la unció de l’Esperit. Així, l’harmonia i la comunió són el cor del ministeri ordenat.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Adéu a Jürgen Habermas: gran filòsof de la democràcia i gran europeu

L’òbit de Jürgen Habermas (1929-2026) marca la fi d’una era en la intel·lectualitat europea. Referent de l’Escola de Frankfurt i mestre de la raó comunicativa. Recuperem les claus del seu llegat en la defensa d’una democràcia que, sense ser religiosa, sap reconèixer el potencial de veritat de les tradicions de fe.
Diploma d'especialitat universitària

Gastronomia: camí d’autoconeixement i transformació interior

Pepa Cartini, antiga alumna del Diploma d’Especialista Universitari en Mitologia i Simbologia, presenta la gastronomia com molt més que un fet nutricional o cultural: la concep com un possible camí d’autoconeixement i transformació interior. Des de la seva trajectòria en gastronomia, docència i estudis de mitologia i simbologia, explica que moltes de les relacions que establim amb el menjar —plats apreciats, receptes familiars, rituals culinaris— contenen capes de significat profund que poques vegades són abordades en la recerca i l’ensenyament gastronòmic.