Espai de trobada

Davant d’una crisi climàtica, llampecs de consciència

Marta Finazzi; Isabel Sauqué

Les amenaces que planteja el canvi climàtic, com la pujada del nivell del mar que podria inundar l'aeroport de Barcelona-El Prat, recorden la necessitat imperiosa d'abordar aquesta crisi global. Quatre alumnes i professors de l’ISCREB escriuen sobre quines petites coses fan per cuidar del planeta. 

Aquest octubre, diversos mitjans de comunicació explicaven que l'aeroport de Barcelona-El Prat podria inundar-se al voltant de l'any 2100 a causa de l'increment del nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic. Aquesta amenaça és més gran a mesura que les temperatures augmenten i les tempestes marines es tornen més freqüents i intenses. 

L'aeroport es troba en una posició de risc perquè moltes de les seves zones més baixes estan només a un metre sobre el nivell del mar. Si el nivell del mar augmenta més d'un metre, com es preveu sense accions per reduir l'escalfament global, les inundacions seran més greus. També s'ha considerat l'ampliació de l'aeroport, però això podria posar en perill l'ecosistema i afavorir l'ús de combustibles fòssils, contradients amb els compromisos de reducció d'emissions fins a zero l'any 2050. 

Davant d’aquests reptes i desafiaments. Es crida als polítics i a la societat en general a prendre mesures per abordar el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar per protegir infraestructures i ecosistemes vulnerables.

Aquest és només un exemple de les conseqüències que a poc a poc anem observarem en el medi amb el pas dels anys. El planeta s’escalfa, el gel es desfà. Durant l’estiu vam demanar a la nostra comunitat educativa, professorat i alumnat, que escrivíssim sobre quines petites coses feien per prendre cura de la Terra. En aquest dossier us en presentem el resultat. 

 

 

En deu línies, Marta Finazzi, Isaac Llopis, Ezequiel Mir i Isabel Sauqué comparteixen amb esperança i optimisme les seves accions. La proposta permet aprofundir, enriquir la nostra mirada i compartir inquietuds. Com afirma el Papa Francesc en el seu missatge de respecte per la creació: “Creients i no-creients estem d’acord que la Terra és una herència comuna amb fruits que ens han de beneficiar a tots; tanmateix, què passa en el món on vivim?”

La relació entre la pobresa i la riquesa del planeta requereix una altra manera d’exercir l’economia i el progrés, aconseguint un nou estil de vida perquè necessitem una conversió que ens uneixi a tots i deslliurar-nos de l’esclavitud del consumisme”.

És evident que cal prendre mesures significatives per combatre el canvi climàtic i protegir el nostre planeta. Això no només implica responsabilitat individual, sinó també decisions polítiques i canvis estructurals en la societat. És un recordatori que tots compartim la responsabilitat de preservar la Terra com a herència comuna, tal com el Papa Francesc assenyala.
 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Cursos

Un curs innovador aposta per una espiritualitat sana per enfortir les institucions

Barcelona acollirà a partir d’octubre de 2025 un curs formatiu que convida a repensar el lideratge i el funcionament institucional des d’una perspectiva espiritual. El programa, titulat "Els beneficis d’una espiritualitat sana per al bon funcionament de les institucions", és organitzat per l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), amb la col·laboració de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) i busca donar als participants, eines per integrar valors profunds en entorns professionals.
General

Les malalties de l'ànima i els seus remeis

Quan algú està apurat, sent una amenaça greu o es troba en perill de mort, demana socors i crida SOS. Aquestes sigles provenen de l’expressió anglesa Save Our Souls [Salveu les nostres ànimes]. El desig d’aconseguir seguretat, d’esquivar el perill i, en darrera instància, de conservar la vida es resumeix en aquest crit d’angoixa. En un món secularitzat, potser es posaria l’accent en la salvació del cos, perquè l’ànima evoca una dimensió no només psicològica, sinó també espiritual.