Espai de trobada

Davant d’una crisi climàtica, llampecs de consciència

Marta Finazzi; Isabel Sauqué

Les amenaces que planteja el canvi climàtic, com la pujada del nivell del mar que podria inundar l'aeroport de Barcelona-El Prat, recorden la necessitat imperiosa d'abordar aquesta crisi global. Quatre alumnes i professors de l’ISCREB escriuen sobre quines petites coses fan per cuidar del planeta. 

Aquest octubre, diversos mitjans de comunicació explicaven que l'aeroport de Barcelona-El Prat podria inundar-se al voltant de l'any 2100 a causa de l'increment del nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic. Aquesta amenaça és més gran a mesura que les temperatures augmenten i les tempestes marines es tornen més freqüents i intenses. 

L'aeroport es troba en una posició de risc perquè moltes de les seves zones més baixes estan només a un metre sobre el nivell del mar. Si el nivell del mar augmenta més d'un metre, com es preveu sense accions per reduir l'escalfament global, les inundacions seran més greus. També s'ha considerat l'ampliació de l'aeroport, però això podria posar en perill l'ecosistema i afavorir l'ús de combustibles fòssils, contradients amb els compromisos de reducció d'emissions fins a zero l'any 2050. 

Davant d’aquests reptes i desafiaments. Es crida als polítics i a la societat en general a prendre mesures per abordar el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar per protegir infraestructures i ecosistemes vulnerables.

Aquest és només un exemple de les conseqüències que a poc a poc anem observarem en el medi amb el pas dels anys. El planeta s’escalfa, el gel es desfà. Durant l’estiu vam demanar a la nostra comunitat educativa, professorat i alumnat, que escrivíssim sobre quines petites coses feien per prendre cura de la Terra. En aquest dossier us en presentem el resultat. 

 

 

En deu línies, Marta Finazzi, Isaac Llopis, Ezequiel Mir i Isabel Sauqué comparteixen amb esperança i optimisme les seves accions. La proposta permet aprofundir, enriquir la nostra mirada i compartir inquietuds. Com afirma el Papa Francesc en el seu missatge de respecte per la creació: “Creients i no-creients estem d’acord que la Terra és una herència comuna amb fruits que ens han de beneficiar a tots; tanmateix, què passa en el món on vivim?”

La relació entre la pobresa i la riquesa del planeta requereix una altra manera d’exercir l’economia i el progrés, aconseguint un nou estil de vida perquè necessitem una conversió que ens uneixi a tots i deslliurar-nos de l’esclavitud del consumisme”.

És evident que cal prendre mesures significatives per combatre el canvi climàtic i protegir el nostre planeta. Això no només implica responsabilitat individual, sinó també decisions polítiques i canvis estructurals en la societat. És un recordatori que tots compartim la responsabilitat de preservar la Terra com a herència comuna, tal com el Papa Francesc assenyala.
 

Altres notícies
General

Religions i pau

La història de les religions està plena de conflictes i violència per imposar-se les unes sobre les altres, tot i que ja no és com en altres temps, encara es donen a molts llocs del món. Malgrat tot, des de les diferents religions es parla i es demana molt sovint la pau, com per exemple, en un acte que cada any se celebra a la plaça sant Jaume de Barcelona durant la setmana per la pau Arcadi Oliveres organitzada per Justícia i Pau.
General

El viatge més llarg

Temps de vacances, temps de viatges. Cotxes, autobusos, trens, vaixells, avions... serveixen per arribar a l'objectiu escollit. Amb freqüència, no se sap bé si és més fort l'atractiu per gaudir d'un destí nou que el desig de marxar de l'escenari de la vida ordinària. La distància també té la seva importància. L’espai proper és més conegut. El llunyà porta aparellat una major dosi d'aventura. Dins del nostre planeta, els antípodes del lloc on un està són el punt més allunyat possible, que ronda a una distància de 20.000 quilòmetres. Dos elements bàsics dels viatges, el temps i l' espai, al servei d'un propòsit, d'un perquè.
Cursos

Jesús, autoritat i Església

El passat mes de maig, a l’Escola de Teologia del Maresme (Mataró) i convidada pel director i bon amic meu, Josep Maria Solà, vaig parlar de “Jesús, autoritat, Església” presentant el contingut del petit llibre (138 pp.) Christ's idea of Authority in the Church del teòleg neerlandès John Wijngaards. L’autor el va publicar a finals de l'any passat, amb la intenció de fomentar el debat teològic i pastoral sobre la qüestió de la reforma estructural profunda a l'Església.