Notícies

Que Christopher Nolan és un gran cineasta ja queda ben clar. N’hi ha prou amb esmentar tres peces notables d’aquest director per demostrar-ho: Memento (2000), Interstellar (2014) o Oppenheimer (2023). Amb aquesta bona fama, ara s’ha atrevit amb una obra major, portar a la pantalla L’odissea d’Homer.

Conec un missioner entrat en anys que em contava com havia sorgit la espurna de la seva vocació. Era una tarda de primavera. Acabava de llegir un TBO, i en arribar a l’última pàgina es va trobar amb el testimoni senzill, feliç i proper d’un missioner. Era una història com els còmics dels anys seixanta. En aquella història, em contava emocionat, “vaig veure”, de manera luminosa, reflectit tot l’horitzó de la meva vida, el rumb i el camí que volia seguir: “jo també seria missioner!”. Alguna cosa semblant al que li va passar a Isaïes i va respondre: “Aquí estic, envia’m” (Is 6,1-11).

El Cercle Éranos, fundat la dècada de 1930 a Ascona (Suïssa), a la vora del Llac Major, és una de les experiències intel·lectuals i també espirituals que més em fascina. M’hagués agradat estar present aquells dies per escoltar de què parlaven i per gaudir de la natura que els envoltava.

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.

Al llarg de la història de l’Església són nombrosos els moviments i escoles d’espiritualitat fruit d’una lectura de la realitat en clau de fe i de la percepció atenta de l’alè de l’Esperit Sant. En el marc del món actual, el Sínode ens ha deixat un llegat espiritual fruit del diàleg sinodal i de l’escolta de l’Esperit, ¿què diu a l’Església d’avui l’Esperit de Jesús?

L’any 2026 es compleix el primer centenari de la mort de Rainer Maria Rilke, insigne poeta austríac conegut sobretot per una obra magna com són les Elegies a Duino. Aquest article se centra en el dolorós procés de creació d’aquesta sèrie de poemes, la qual va resultar tan llarga com feixuga i va provocar en l’autor una profunda crisi existencial arran de la qual va haver de recórrer a la consulta de diversos professionals de la teràpia psicoanalítica.