Notícies

No s’arriba de cop a la resurrecció. Normalment, cal transitar per determinades travessies que hi condueixen. Me n’aturo en tres. La primera, la mort. Per ressuscitar, abans cal morir. Endinsar-se en un terreny ignot. Desprendre’s de tot per assolir-ho tot.

“Les set últimes paraules de Crist a la Creu” (Seven Last Words of Christ) ha estat la composició musical de Franz Joseph Haydn que interpretà el Quartet de Corda Classicambra de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs el 2 de març de 2007.

En un temps marcat per la pressa, la polarització, la solitud, la saturació d'estímuls, i la cerca constant de resultats immediats. la Pasqua ens recorda una cosa essencial: la vida no es redueix a sobreviure, produir o consumir. La vida, en el seu sentit més profund, és relació, és do, és obertura i la Pasqua ens convida a detenir-nos i mirar la vida des d'una altra perspectiva. 

Cada any, en cada cicle litúrgic, els cristians celebrem la Pasqua de Jesús mort i ressuscitat. I la celebrem a l’inici de la primavera, quan els arbres, les flors, el ocells reviuen de nou amb els seus colors i els seus cants. “Exultin de joia tots els àngels... i sonin els tambors i les guitarres... la terra s’omple d’alegria... “ diu el cant de Kairoi “Pregó Psqual”.

De vegades em passa, sí, ho reconec, sense voler-ho ni buscar-ho se’m remou el cor, se’m desvaneix la pau interior… i fins i tot se’m reafirma la convicció de ser totalment vulnerable. Potser a tu, que estàs llegint aquestes paraules, també t’ocorre… Quan, per exemple, m’envadeixen sentiments pessimistes per les notícies que escolto, les guerres, les injustícies socials, justificades, fins i tot, de portes enfora; comportaments institucionalitzats que evidencien profundes incoherències, egoismes i manca de sentit comú.

L’òbit de Jürgen Habermas (1929-2026) marca la fi d’una era en la intel·lectualitat europea. Referent de l’Escola de Frankfurt i mestre de la raó comunicativa. Recuperem les claus del seu llegat en la defensa d’una democràcia que, sense ser religiosa, sap reconèixer el potencial de veritat de les tradicions de fe.