El Dubte de Tomás
Una metàfora per a la recerca de Déu a la Postmodernitat
Dintre del pla d’estudis del Diploma en Mitologia i Simbolisme us convidem a aquesta conferència on-line i gratuïta, el 20 de febrer 9:30.
Després de trobar-se a El Caire l’abril de 2017(http://www.vatican.va/content/francesco/es/travels/2017/outside/documents/papa-francesco-egitto_2017.html), el Papa Francesc i Ahmad al-Tayyib, Gran Imam de la Universitat d’al-Azhar, es van retrobar a inicis de febrer de 2019 a Abu
Responent a l’equip de comunicació de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona - ISCREB, amb molt de gust he acceptat fer un breu comentari del darrer llibre que he escrit, titulat Anacoreta a la ciutat.
Iniciem un nou semestre a l’ISCREB. Donades les circumstàncies de la pandèmia en la qual encara ens trobem, i prenent les mesures de seguretat convenients, continuem amb totes les classes en format virtual. Recordem que l'atenció al públic també es realitza de manera virtual.
L’actual context sanitari ens obliga a celebrar el Nadal d’una manera diferent. Haurem de ser, per motius de seguretat, més austers. Menys convidats a taula, menys celebracions multitudinàries, menys bogeria consumista... Però potser és l’oportunitat de redescobrir el sentit d’aquesta festa.
Article original aparegut a Foc Nou
La nova encíclica del Papa Francesc vol proposar una “forma de vida amb sabor a Evangeli”, com volia sant Francesc d’Assís, en qui s’inspira. Francesc ens convida a un amor que va més enllà de les barreres de la geografia i de l’espai. Perquè estimar-nos com a germans dona sentit al viure i fa feliç.
De tant en tant ens convé oxigenar-nos pujant a una muntanya. El cim ens proporciona una visió panoràmica. Contemplem el nostre entorn des d’una altra perspectiva. Potser veiem els llocs per on discorre habitualment la nostra vida. Tanmateix, el punt de vista canvia. Prenem consciència d’on som, reconeixem espais ja coneguts, i ens adonem de l’existència d’indrets on encara no hem estat.
La pandèmia que patim ha posat de manifest, d’una manera diàfana, la nostra vulnerabilitat. Hi ha múltiples epifanies de la vulnerabilitat, però la mort és la més tràgica, la més expressiva.
Som vulnerables. Estem exposats a tota mena d’inclemències, tenim la pell fina i ens ferim.
Advent espera i esperança. Sabem qui esperem, l’Emmanuel, però quan hi posem rostre a Aquest esperat, se’ns fa difícil l’esperança. Perquè el Déu-que és amb nosaltres, fet germà nostre en els homes i dones d’avui en dia, viu tants de problemes i sofriments en el món, en la família, personalment. Un Nadal i un altre es van succeint i unint-se, però la marxa del món continua, el món malalt de guerres i violències, malalties com la que ens fer avui en dia; continuen les creixent les injustícies, el gran graó entre països pobres i països rics, la fam...