.../Qui la cendra volgué prendre/i el seu cap sentí marcat/trobarà com ella engendra/pensaments d’eternitat/...
 
 
Josep Cárner fuig de la mirada llòbrega del Dimecres de Cendra, l’anomena “cendra de la pietat”, “cendra pàl•lida i divina/llavor santa que germina/en el seny humilitat”. Lluny de les veus que omplen d’una nuvolada gris el temps que aquest dia enceta, la Quaresma. Un temps on es convida a la introspecció, al reconeixement de la pròpia feblesa, personal i col•lectiva: “Recorda que ets pols i en pols et convertiràs”, Gn 3,19, amb una invitació a la conversió, Mc 1,15: “... Convertiu-vos i creieu”. Una cendra símbol d’un passat que, esdevingut pols, és capaç de construir un futur d’acord amb la Bona Nova evangèlica, valgui la redundància (aquesta cendra prové de la crema de les palmes del Diumenge de Rams de l’any anterior barrejada amb aigua beneita o oli de crisma). S’inicia pels cristians un temps per desposseir-se d’allò que fa nosa per simpatitzar efectivament amb la invitació litúrgica d’aquest dia, reconeixent la pròpia fragilitat i mortalitat: Qohèlet encaixa en la significació d’aquests dies, hi ha un temps per a cada cosa. És una data variable en el calendari però la temporalitat sempre és la mateixa, quaranta dies fins la Vetlla de Pasqua: rememorant la retirada de Jesús al desert segons Mt 4,1ss. 

Els antecedents de la cendra es troben en la tradició jueva com a senyal de penediment, dol, dolor. Les referències en els llibres bíblics son nombroses. Solament dos exemples: Jo 3,6, el rei de Nínive s’asseu a la cendra com a gest de penediment i súplica de misericòrdia; 2Sm 13,19, Tamar, “…es posà cendra al cap… tot cridant”, manifestant la intensitat del seu dolor amb el signe físic de la cendra i el signe vital del crit. Dues significacions per a la cendra: en el primer cas al•ludeix a la conversió; en el segon cas, és la personalització (Tamar) del crit, el lament, de la humanitat per l’abús, la injustícia, la indefensió. Recurrent al llarg de la història.

Alguna cosa s’ha de cremar i reduir a cendra per donar pas a la novetat de la Pasqua perquè sigui real. Individualment i col•lectiva. Simbòlicament i efectiva. “Penedeix-te i creu en l’Evangeli”, diu el celebrant. Es a dir: crema, redueix a cendra, alguna cosa que et faci nosa per veure-hi amb ulls de Quaresma. Com el rei de Nínive, quant va cremar! Com Tamar, víctima humiliada, silenciada; el seu crit s’aparella amb el reclam profètic per la justícia. La cendra d’aquest Dimecres és la imatge viva del dolor, del penediment, de la revolta. de la decissió. Alguna cosa s’ha, hem, de cremar i reduir a cendra perquè la Pasqua no sigui un miratge.