Dimecres de cendra

28 de febrer 2022

.../Qui la cendra volgué prendre/i el seu cap sentí marcat/trobarà com ella engendra/pensaments d’eternitat/...
 
 
Josep Cárner fuig de la mirada llòbrega del Dimecres de Cendra, l’anomena “cendra de la pietat”, “cendra pàl•lida i divina/llavor santa que germina/en el seny humilitat”. Lluny de les veus que omplen d’una nuvolada gris el temps que aquest dia enceta, la Quaresma. Un temps on es convida a la introspecció, al reconeixement de la pròpia feblesa, personal i col•lectiva: “Recorda que ets pols i en pols et convertiràs”, Gn 3,19, amb una invitació a la conversió, Mc 1,15: “... Convertiu-vos i creieu”. Una cendra símbol d’un passat que, esdevingut pols, és capaç de construir un futur d’acord amb la Bona Nova evangèlica, valgui la redundància (aquesta cendra prové de la crema de les palmes del Diumenge de Rams de l’any anterior barrejada amb aigua beneita o oli de crisma). S’inicia pels cristians un temps per desposseir-se d’allò que fa nosa per simpatitzar efectivament amb la invitació litúrgica d’aquest dia, reconeixent la pròpia fragilitat i mortalitat: Qohèlet encaixa en la significació d’aquests dies, hi ha un temps per a cada cosa. És una data variable en el calendari però la temporalitat sempre és la mateixa, quaranta dies fins la Vetlla de Pasqua: rememorant la retirada de Jesús al desert segons Mt 4,1ss. 

Els antecedents de la cendra es troben en la tradició jueva com a senyal de penediment, dol, dolor. Les referències en els llibres bíblics son nombroses. Solament dos exemples: Jo 3,6, el rei de Nínive s’asseu a la cendra com a gest de penediment i súplica de misericòrdia; 2Sm 13,19, Tamar, “…es posà cendra al cap… tot cridant”, manifestant la intensitat del seu dolor amb el signe físic de la cendra i el signe vital del crit. Dues significacions per a la cendra: en el primer cas al•ludeix a la conversió; en el segon cas, és la personalització (Tamar) del crit, el lament, de la humanitat per l’abús, la injustícia, la indefensió. Recurrent al llarg de la història.

Alguna cosa s’ha de cremar i reduir a cendra per donar pas a la novetat de la Pasqua perquè sigui real. Individualment i col•lectiva. Simbòlicament i efectiva. “Penedeix-te i creu en l’Evangeli”, diu el celebrant. Es a dir: crema, redueix a cendra, alguna cosa que et faci nosa per veure-hi amb ulls de Quaresma. Com el rei de Nínive, quant va cremar! Com Tamar, víctima humiliada, silenciada; el seu crit s’aparella amb el reclam profètic per la justícia. La cendra d’aquest Dimecres és la imatge viva del dolor, del penediment, de la revolta. de la decissió. Alguna cosa s’ha, hem, de cremar i reduir a cendra perquè la Pasqua no sigui un miratge.
 

Altres notícies
Màster

Les paradoxes del combat per la pau

Potser ningú recorda Flavi Vegetius, l’autor llatí del segle IV que al captard de la seva vida es va convertir al cristianisme. Pocs avui deuen haver llegit el seu assaig Epitoma rei militaris. Però molts coneixen la sentència del prefaci al llibre III en la versió que es popularitzarà més endavant: Si vis pacem, para bellum (Si vols la pau prepara la guerra). L’expressió Para bellum, amb el pas dels anys, donarà nom a la pistola Parabellum i a la munició 9x19 Parabellum registrats per la Deutsche Waffen el 1898. Ben explícit!
General

El camí espiritual requereix lentitud

La recerca de la velocitat és una característica important de la nostra cultura. Es tracta de recórrer el màxim d’espai amb el mínim de temps. Es requereix una gran dosi d'adrenalina per pilotar la vida a tall d'un cotxe Fòrmula 1 o una moto GP. Competir amb força i anticipar-se als altres, encara que sigui per mil·lèsimes de segon.
Jornada presencial

La dimensió humana

Enguany, l’ISCREB ha reformulat la dinàmica de les sessions presencials a Barcelona. Volem impulsar i potenciar aquestes trobades com a espai de reflexió i diàleg entre tota la comunitat educativa, conscients que tot aprenentatge s’enriqueix a través de la relació personal.