El dret a no professar, no exterioritzar ni haver de donar explicacions públiques sobre les pròpies creences ha centrat la ponència de Moriah Ferrús, filòloga hebrea i representant del Departament d'Afers Religiosos, titulada "Dimensió passiva de la llibertat religiosa". Durant l'acte, Ferrús ha explicat que la dimensió passiva consisteix, de manera senzilla, a posar un "no" davant dels drets actius: el dret a no ser forçat a manifestar la ideologia o la religió, i a no rebre coaccions ni intromissions públiques en les creences personals.

El dret a creure, viure i expressar públicament la fe sense censura ni autocensura ha centrat la ponència de la jurista Carolina Bueno, titulada "Exercir la llibertat religiosa". Durant l'acte, organitzat per l’ISCREB, Bueno ha destacat que la llibertat de consciència és la font de la resta de drets fonamentals i una columna de la societat democràtica.

La gestió de la diversitat, la llibertat religiosa i els drets humans en el marc d'una societat democràtica han centrat la taula rodona que ha comptat amb les intervencions del teòleg Antoni Matabosch i la professora Montserrat Gras. Durant l'acte, s'ha analitzat la complexa relació existent entre el dret a l'expressió i les creences des de vessants tant ètics com jurídics.