ELS BENEFICIS D'UNA ESPIRITUALITAT SANA PER AL BON FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS.
I La persona i la seva dimensió espiritual itranscendent
Pilar Mariné, especialista en Psicologia iEspiritualitat.
Ramon Maria Nogués, doctor en Biologiaper la Universitat de Barcelona.
De l’1 al 3 de juliol de 2025, el Monestir de Montserrat ha acollit la XIX edició del Curs de Coneixement Interreligiós, dedicat enguany al confucianisme i el daoisme. Amb el títol Religions i pensament a la Xina, el curs ha ofert una immersió profunda en les arrels, l'evolució i les expressions contemporànies d’aquests corrents espirituals i filosòfics. La iniciativa ha estat impulsada per l'ISCREB i el DIM, en col·laboració amb la Fundació Abadia de Montserrat 2025.
Barcelona acollirà a partir d’octubre de 2025 un curs formatiu que convida a repensar el lideratge i el funcionament institucional des d’una perspectiva espiritual.
La comissió diocesana del diaconat permanent ha dut a terme importants adaptacions en els plans d'estudis amb l'objectiu de reforçar la dimensió pastoral formativa. Els candidats al diaconat permanent hauran de cursar el Batxillerat en Ciències religioses, però resten exempts de realitzar d’algunes matèries del pla d’estudis del Batxillerat. A canvi, hauran de cursar: Catequètica fonamental. Fe, cultura i evangelització. Pastoral de la caritat, Pastoral familiar i Litúrgia Pràctica.
Quan algú està apurat, sent una amenaça greu o es troba en perill de mort, demana socors i crida SOS. Aquestes sigles provenen de l’expressió anglesa Save Our Souls [Salveu les nostres ànimes]. El desig d’aconseguir seguretat, d’esquivar el perill i, en darrera instància, de conservar la vida es resumeix en aquest crit d’angoixa. En un món secularitzat, potser es posaria l’accent en la salvació del cos, perquè l’ànima evoca una dimensió no només psicològica, sinó també espiritual.
Amb motiu del 25è aniversari de la publicació de L’inconscient, casa de Déu?, Josep Otón revisita la tesi central que va inspirar aquell primer llibre: l’inconscient actua com una mediació essencial en l’experiència espiritual. Aquesta idea, lluny de l’espiritualitat immediata del misticisme pur o del reduccionisme crític que veu la fe com un fenomen estrictament psicològic, obre un camí intermedi per comprendre la dimensió interior de l’ésser humà.