A partir de la qüestió sobre com assumir els relats violents presents a la Bíblia, la comunicació es proposa abordar algunes formes de violència estructural i simbòlica d'aquests textos (nivell del text) analitzant els marcs culturals en què van ser escrits (nivell de «rere el text») i els seus possibles efectes de sacralització i perpetuació de la violència en la cultura occidental (nivell de «davant del text»).

Només quan la justícia camini amb la pau i no alimenti contínuament la confrontació, i quan la veritat neixi de l'amor i el respecte per la dignitat de l'altre, i no doni lloc a la violència, serà possible reconciliar-nos com a poble i societat.

Les diversitats de cadascú i cadascuna, més enllà de ser fonts de conflictes, són possibilitats úniques de reconeixement mutu, de transformació personal i col·lectiva, per a la construcció d'un món de pau, fraternitat i convivència.

Lleó XIV considera que la digitalització, la intel·ligència artificial (IA) i la robòtica estan transformant el món amb tanta rapidesa i profunditat que vivim un «canvi d’època» (§ 6).

El Congrés de l’Escola Cristiana de Catalunya, conegut com a Quòrum, es consolida com a punt de trobada per a la comunitat educativa. Impulsat per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), organització que agrupa 388 centres sense ànim de lucre i dona servei a prop de 250.000 alumnes en diferents etapes educatives, la trobada reuneix docents, directius i entitats del sector per intercanviar idees i definir el futur de l'educació a Catalunya.

Per què societats que es sabien democràtiques comencen a desitjar el tancament, la frontera i la mà ferma? Defensem només els diners i el territori, o alguna cosa més profunda que, mentre no la vegem, continuarà decidint per nosaltres? Matías Gálvez Fernández és psicòleg, investigador i assessor polític. Durant més de vint anys ha analitzat processos socials i polítics complexos a Espanya, Iberoamèrica i els Estats Units, i ha assessorat governs i organitzacions en moments de meitat de crisi i de canvi social.

Orfeu baixa l'Hades a rescatar Eurídice, però la perd a l'instant que es torna a mirar-la. Aquesta conferència pren aquest gest com a escena primària de la relació entre la psique i la imatge, i el llegeix des de tres posicions irreductibles. Per a Jung, el descens té sentit si hi ha tornada. Les imatges de l'inconscient exigeixen ser compreses i integrades, i aquesta exigència és ètica. Per a Hillman, l'error d'Orfeu és voler pujar la imatge al món diürn perquè la imatge pertany a l'inframon i se l'honra romanent-hi.