General

Ventades de Pentecosta

Les nostres societats estan canviant acceleradament, tan ràpid que ens costa seguir el ritme dels canvis. De fet, s’ha creat una transició increïble entre el que érem com a societat fa només unes dècades i el que ens estem convertint. Les normes i valors que imperaven no fa tant s’han destrossat literalment a favor d’una llibertat que preocupa a molts. Fins on arribarem en aquesta emancipació que s’esdevé per tot arreu?

En aquesta carrera frenètica cap al futur, és important preguntar-nos què volem construir o assolir com a societat. El que podem observar actualment és una crida general a obrir-nos al món, a sortir dels nostres horitzons tancats, a trencar els nostres marcs massa estrets, a plantejar els profunds valors de fraternitat, d’acollida, d’obertura, que són també els valors de l’Evangeli.

Aquest clima i aquesta necessitat sentida d’obertura i d’alliberament no significa la promoció d’un món sense regles ni referents. Anar en aquesta direcció, evidentment, ens conduiria cap al caos i afavoriria un desordre insostenible, inevitablement contraproduent.

M’ha semblat que la paraula de Crist relatada al 4t Evangeli pot inspirar la perspectiva justa en la qual hom pot situar-se com a cristià. Quan Jesús diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6), es revela com a Paraula viva i no com a llei fixa. Qui és la nostra llei, Crist, es fa present en nosaltres mitjançant el seu Esperit. Per aquesta presència, un principi d’adaptació i d’integració és inherent a la nostra condició de creients, de comunitat cristiana, tots cridats a crear un nou camí de justícia, de pau, d’amor mutu. No som esclaus, sinó homes i dones lliures. L’Esperit ens fa persones lliures des de dins i ja no persones determinades només des de fora, necessàriament controlades per tradicions fixes.

Com Israel a Egipte, Déu ens convida a sortir i creuar el mar i el desert cap a una terra promesa. Acompanya el seu poble dia i nit i ens convida a construir relacions justes i saludables entre nosaltres i amb ell. La humilitat, la confiança i l’audàcia ens són necessàries. El repte és immens; aquesta és una nova creació a produir. El món és obert i la promesa infinita, d’acord amb el mateix Déu.

En virtut d’aquesta llibertat oferta, ja no tindrem por d’evolucionar; només tindrem por d’endurir-nos amb unes lleis que potser en el passat estaven destinades a protegir-nos, però que eventualment esdevenen obsoletes. Com a societat, tenim diverses passes per fer, de manera lliure i responsable, i per això tenim un guia segur, Crist, que és camí d’humanització. Si no som prou madurs per adaptar-nos i transformar-nos, correm el risc de retrocedir i adoptar actituds extremistes, les mateixes que denunciem a altres llocs.

Anem amb compte de no caure en una reacció de vertigen i de por que ens fes escapar de tot canvi. Recordem les paraules que el Senyor va dir als deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi» (Jn 14, 1). I de nou aquestes paraules de l’Apocalipsi: «Jo faig que tot sigui nou» (Ap 21,5). L’Esperit de Pentecosta continua bufant, no ho oblidem i sobretot, no impedim que bufi.
 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

L’inconscient com a pont cap al sagrat

Amb motiu del 25è aniversari de la publicació de L’inconscient, casa de Déu?, Josep Otón revisita la tesi central que va inspirar aquell primer llibre: l’inconscient actua com una mediació essencial en l’experiència espiritual. Aquesta idea, lluny de l’espiritualitat immediata del misticisme pur o del reduccionisme crític que veu la fe com un fenomen estrictament psicològic, obre un camí intermedi per comprendre la dimensió interior de l’ésser humà.
General

El risc de l’Iran: I si s’unissin els conflictes d’Ucraïna-Rússia, Iran-Israel i Xina-Taiwan?

Article aparegut a Cristianisme i Justícia Israel no està atacant l’Iran per garantir la seva pròpia seguretat, sinó per assegurar que, amb seguretat, pugui continuar amb la neteja ètnica a Gaza i a Cisjordània. Fa temps que ha renunciat a qualsevol solució dialogada amb els palestins. Després d’haver debilitat Hezbollah, neutralitzat Hamàs i amb la caiguda de Bashar al-Assad a Síria, era massa temptador intentar acabar (definitivament?) amb el règim de l’Iran.