General

Ventades de Pentecosta

Les nostres societats estan canviant acceleradament, tan ràpid que ens costa seguir el ritme dels canvis. De fet, s’ha creat una transició increïble entre el que érem com a societat fa només unes dècades i el que ens estem convertint. Les normes i valors que imperaven no fa tant s’han destrossat literalment a favor d’una llibertat que preocupa a molts. Fins on arribarem en aquesta emancipació que s’esdevé per tot arreu?

En aquesta carrera frenètica cap al futur, és important preguntar-nos què volem construir o assolir com a societat. El que podem observar actualment és una crida general a obrir-nos al món, a sortir dels nostres horitzons tancats, a trencar els nostres marcs massa estrets, a plantejar els profunds valors de fraternitat, d’acollida, d’obertura, que són també els valors de l’Evangeli.

Aquest clima i aquesta necessitat sentida d’obertura i d’alliberament no significa la promoció d’un món sense regles ni referents. Anar en aquesta direcció, evidentment, ens conduiria cap al caos i afavoriria un desordre insostenible, inevitablement contraproduent.

M’ha semblat que la paraula de Crist relatada al 4t Evangeli pot inspirar la perspectiva justa en la qual hom pot situar-se com a cristià. Quan Jesús diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6), es revela com a Paraula viva i no com a llei fixa. Qui és la nostra llei, Crist, es fa present en nosaltres mitjançant el seu Esperit. Per aquesta presència, un principi d’adaptació i d’integració és inherent a la nostra condició de creients, de comunitat cristiana, tots cridats a crear un nou camí de justícia, de pau, d’amor mutu. No som esclaus, sinó homes i dones lliures. L’Esperit ens fa persones lliures des de dins i ja no persones determinades només des de fora, necessàriament controlades per tradicions fixes.

Com Israel a Egipte, Déu ens convida a sortir i creuar el mar i el desert cap a una terra promesa. Acompanya el seu poble dia i nit i ens convida a construir relacions justes i saludables entre nosaltres i amb ell. La humilitat, la confiança i l’audàcia ens són necessàries. El repte és immens; aquesta és una nova creació a produir. El món és obert i la promesa infinita, d’acord amb el mateix Déu.

En virtut d’aquesta llibertat oferta, ja no tindrem por d’evolucionar; només tindrem por d’endurir-nos amb unes lleis que potser en el passat estaven destinades a protegir-nos, però que eventualment esdevenen obsoletes. Com a societat, tenim diverses passes per fer, de manera lliure i responsable, i per això tenim un guia segur, Crist, que és camí d’humanització. Si no som prou madurs per adaptar-nos i transformar-nos, correm el risc de retrocedir i adoptar actituds extremistes, les mateixes que denunciem a altres llocs.

Anem amb compte de no caure en una reacció de vertigen i de por que ens fes escapar de tot canvi. Recordem les paraules que el Senyor va dir als deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi» (Jn 14, 1). I de nou aquestes paraules de l’Apocalipsi: «Jo faig que tot sigui nou» (Ap 21,5). L’Esperit de Pentecosta continua bufant, no ho oblidem i sobretot, no impedim que bufi.
 

Altres notícies
Jornada presencial

La renovació litúrgica des del Vaticà II

Entrevistem Mn. Josep Teixidó i Cuenca, delegat de pastoral sacramental de l’Arquebisbat de Barcelona i professor de l’ISCREB sobre el tema La renovació litúrgica des del Vaticà II. "La litúrgia és l’obra pública de la salvació de Jesucrist i que ell ha donat a la seva Església perquè la celebri, no són uns ritus buits, sinó que és la celebració de la nostra fe, fonamentada en el Misteri Pasqual de nostre Senyor Jesucrist: la seva mort i la seva resurrecció."
General

Si el gra de blat...

Amb la festa de Pasqua, es tanca la Setmana Santa. Una oportunitat per al descans i el turisme, però més encara per endinsar-se en els misteris de la vida. Les celebracions d'aquests dies proporcionen una sèrie de contrasenyes, que són claus per entendre l'existència humana. Existeixen, podem utilitzar-les, però les hem de conèixer. Les narracions evangèliques sobre els darrers dies de Jesús ens permeten interpretar el sentit més profund de la nostra vida i obrir-nos a l'espiritualitat i, fins i tot, al misteri amorós de Déu.
General

La creu

La creu és el símbol més universal del cristianisme, però què significa? Molts seguidors de Jesús cada dia fan diverses vegades el senyal de la creu. Es converteix d'aquesta manera en un signe de pietat, de pertinença, de protecció, de pregària... No obstant, la creu està unida sobretot al patiment. N'hi ha que pensen que com més pateixen millors són. D'altres, per contra, en fugen sempre que poden. Quina va ser l'opció de Jesús? Una pregunta interessant ara que entrem en les celebracions de la Setmana Santa, especialment en la litúrgia de divendres.