Pedro Calderón de la Barca va escriure un autosacramental titulat El gran teatre del món, publicat el 1665. En ella, l'autor reparteix els papers: rei, ric, llaurador, pobre, nen... Els qui els representen, abans d'entrar a l'escenari del món, reaccionen davant la sort que els ha tocat a l'obra. El pobre es pregunta: «¿Per què tinc de fer jo el pobre en aquesta comèdia? ¿Per a mi ha de ser tragèdia, i per als altres no?». Reflecteix un clamor contra la desigualtat. Si l’autor dona ànima a tots els personatges, el pobre llança un altre interrogant no de menor calat: «el ser millor el seu paper no sent el seu ésser millor.» Com pot ser que a la mateixa dignitat els papers siguin tan dispars? No obstant, quan el pobre surt a l'escenari del món, elabora el seu propi retrat d'aquesta manera: «És el meu paper l'aflicció, és l'angoixa, és la misèria, la desfeta, la passió, el dolor, la compassió, el sospirar, el gemir, el patir, el sentir, importunar i pregar, el mai haver de donar, el sempre haver de demanar. El menyspreu, l'esquivesa, el baldó, el sentiment, la vergonya, el patiment, la fam, la nuesa, el plor, la mendicitat, la immundícia, la baixesa, el desconsol i pobresa, la set, la penalitat, i és la vil necessitat, que tot això és la pobresa.» La societat tracta cadascú en funció del seu paper: «En fi, aquest món trist al qual està vestit vesteix i al nu el despulla.»

Quantes persones es poden sentir identificades amb aquest retrat i també amb aquests interrogants! Apel·len al destí. Tanmateix, el trànsit de la pobresa al benestar no sol ser fàcil. Tots els altres que estan en el mateix escenari han de comprendre que no poden cenyir-se exclusivament al seu paper o, més ben dit, que, en el seu paper, és exigència ineludible la solidaritat, l'esforç per la justícia i la igualtat, la defensa dels drets humans, el respecte preferencial pels pobres... La fraternitat humana trenca els esquemes rígids dels papers de teatre per accentuar la importància de la dignitat de les persones, de totes les persones, incloses les que han nascut als marges de la societat. Acabat el seu paper, el pobre li diu al rei: «Ja acabat el teu paper, al vestidor ara del sepulcre iguals som, el que vas ser poc importa.». Per la seva banda el ric interroga el pobre: «¿Com t'oblides que a mi ahir demanaves almoina?» El pobre li respon: «¿Com t'oblides que tu no me la vas donar?». Quin error reduir la nostra vida al paper que representem! En el judici final sabem per endavant els criteris de valoració: «El que vas fer a un d'aquests petits a mi m'ho vas fer». En el penúltim diumenge de l'any litúrgic, s'ha celebrat la VII Jornada Mundial dels Pobres. El missatge del papa Francesc en aquesta ocasió recorda les paraules de Tobies: «No apartis la mirada del pobre» (Tb 4,7). Paga la pena llegir-lo amb atenció.