El calendari assenyala l'any 1025. L'abat Oliba de Ripoll envia uns monjos del seu cenobi a fundar un monestir a la muntanya de Montserrat. El dia 8 de setembre del 2024 s'inicia la celebració del mil·lenari de la comunitat benedictina que, de manera ininterrompuda, més enllà dels vaivens històrics, ha mantingut la seva presència constant. Quan es visita el Sacre Speco de Subiaco a Itàlia, lloc realment entranyable, es veu l'estàtua de sant Benet amb els braços en alt contenint amb la seva pregària les roques que poden caure sobre el monestir. La mateixa estàtua podria ser a Montserrat amb similar objectiu.

El lema benedictí d'ora et labora [resa i treballa], sense deixar de conservar la seva essència, es veu enriquit amb la saviesa mil·lenària dels monjos de Montserrat. No són només dos ítems, sinó que aquesta celebració els estén a cinc, redactats en llatí i explicats a la gent del nostre temps amb tota claredat i concisió: In communitate (una comunitat monàstica benedictina ampliada pels homes i dones que se senten identificats), Rege te ipsum (la tradició ens ensenya que conèixer-se a si mateix i prendre el control de la pròpia vida és la font de l'autèntica llibertat), Labora (el treball es converteix en un instrument de realització personal i de transformació del món), Lege (llegir com a símbol de cultura i la cultura com a expressió de la bellesa de l'ànima humana), Ora (la pregària és el cimal d'aquest lema i és també el cimal de la vida). S'han programat 1.000 activitats en cinc grans àmbits: religiós, cultural, participatiu, social, mil·lenari sostenible.

La saviesa mil·lenària aglutina elements que podrien semblar contraposats, però que una profunda maduresa humana i espiritualitat cristiana concilia i harmonitza. La pregària i el treball, vistos superficialment, semblen contraris. A la llum del pensament de Nicolás de Cusa podrien entendre's com a coincidència d'oposats, encara que en el fons no ho siguin. El mateix succeeix amb el coneixement de si mateix i el coneixement de Déu, l'atenció a l'individu i la dimensió comunitària. S'entronquen tots aquests elements en la cultura, profundament catalana i alhora, universal. La figura de Maria reflecteix la seva maternitat amb el nen sobre els genolls i el seu compromís amb el món, que es troba sostingut per la seva mà. Les veus de l'escolania esquincen els espais i omplen de bellesa el cel i la terra amb les seves notes musicals.

Personalment m'encanten aquests cinc elements de la tradició monàstica tal com l'expliquen els monjos de Montserrat. Tots són esperables, però n'hi ha un que no ho sembla tant, almenys de portes enfora: rege te ipsum (coneix-te a tu mateix). En el santuari interior de cadascú es produeix la relació íntima amb Déu i el coneixement propi afavoreix la humilitat i dificulta l'autoengany, tan lesiu en la vida espiritual. Tots, més enllà de les seves creences religioses, estem convidats, cadascú a la seva manera, a participar d'aquesta saviesa mil·lenària, que truca a les portes del cor de cada persona.