General

Maria, mare de l'Església. Dilluns de Pentecosta

Va ser per un decret, signat l’11 de febrer de 2018, data del 160è aniversari de la primera aparició de la Mare de Déu a Lourdes, que el Papa Francesc va establir el dilluns de Pentecosta la festa de Santa Maria, Mare de l’Església.

A partir d’aquell any, totes les diòcesis i parròquies celebren el dilluns de Pentecosta la festa de «la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església». Aquesta celebració oficial subratlla una característica de la Verge Maria, que és alhora mare de Crist i de l’Església.

Per què Maria és la Mare de l’Església?

Té uns fonaments bíblics. En els Fets dels Apòstols, Maria amb els Apòstols al cenacle (Ac 1,13-14), estan en pregària, esperant la vinguda de l’Esperit Sant que marca el naixement de l’Església. Celebrar Maria Mare de l’Església el dilluns de Pentecosta, reprenent el temps ordinari de la litúrgia, significa que l’Església, nascuda de l’Esperit Sant en presència de Maria, també és guiada i acompanyada en la història per la seva presència materna.

Aquesta novetat litúrgica introduïda pel Papa Francesc subratlla l’estret vincle entre cada batejat, tota l’Església i la Mare del Senyor. Acollir la maternitat eclesial de Maria és un acte d’obediència del mateix Senyor Jesús que, a la creu, va demanar a cada deixeble que acollís Maria com a Mare, adreçant-se al deixeble estimat que ens representa: «S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: —Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: —Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva» (Jn 19,26-27).

El Concili Vaticà II destaca el lloc de la Benaurada Verge Maria en el Misteri de Crist i de l’Església. El concili afirma que la Verge Maria «es troba unida en el llinatge d’Adam a tots els homes necessitats de salvació: més encara, esdevé realment mare dels membres de (Crist),... ja que, amb la seva caritat, ha col·laborat al naixement dintre l’Església dels fidels que són membres d’aquest Cap» (LG  53). L’Església és el Cos de Crist del qual és membre cada batejat, essent Maria la Mare de Crist, és, per tant, Mare de tots els membres del Cos de Crist, Mare de tots els deixebles que formen l’Església.

Tots coneixem l’afecció del Papa Francesc a Maria, de qui ens recorda que és la nostra Mare, i com a mare, no abandona mai els seus fills i no s’avergonyeix de les seves faltes! Aquest dilluns de Pentecosta, celebrem en la fe l’Eucaristia en honor de Maria, Mare de l’Església, Mare de tots els deixebles. Ella ens infanta, ens condueix i ens acompanya per esdevenir cada dia una Església de deixebles estimats, més propera a Jesús, seguint l’exemple del Deixeble estimat que Jesús li va confiar a la creu com a fill, i a qui ella va ser encomanada com a Mare, Maria, Mare de l’Església.

Altres notícies
General

Cyril Hovorun: "La guerra a Ucraïna ha accentuat les tensions entre diferents grups religiosos"

L'arximandrita ucraïnès Cyril Hovorun, de la University College Stockholm, ha participat en la segona edició del Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura amb la ponència Eye-witnessing the Destruction of Churches in Ukraine. 
Màster

La Jornada sobre el Baròmetre de religiositat. Reflexions sobre identitats, educació i polítiques públiques

El dijous 30 de juny al matí l'Institut d'Estudis Catalans va acollir la Jornada de presentació dels resultats del Baròmetre per la religiositat i la gestió de la seva diversitat 2023, organitzada per la Direcció General d'Afers Religiosos i l'Escola de l'Administració Pública de Catalunya.
General

El perquè d'una visita

Els textos bíblics, sovint, són polièdrics. Admeten diversos nivells de profunditat i permeten òptiques diferents i hermenèutiques diverses. La narració de Lluc corresponent a la visita de Maria a Elisabet (1,39-56), que inclou el cant del Magnificat, s’ha acostumat a interpretar en la majoria dels autors com un acte de servei i disponibilitat cap a la seva cosina, que afrontava la maternitat en edat avançada. Sense negar aquesta interpretació, ens podem apropar al text d'una altra manera, que trobo més suggestiva.