General

Maria, mare de l'Església. Dilluns de Pentecosta

Va ser per un decret, signat l’11 de febrer de 2018, data del 160è aniversari de la primera aparició de la Mare de Déu a Lourdes, que el Papa Francesc va establir el dilluns de Pentecosta la festa de Santa Maria, Mare de l’Església.

A partir d’aquell any, totes les diòcesis i parròquies celebren el dilluns de Pentecosta la festa de «la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església». Aquesta celebració oficial subratlla una característica de la Verge Maria, que és alhora mare de Crist i de l’Església.

Per què Maria és la Mare de l’Església?

Té uns fonaments bíblics. En els Fets dels Apòstols, Maria amb els Apòstols al cenacle (Ac 1,13-14), estan en pregària, esperant la vinguda de l’Esperit Sant que marca el naixement de l’Església. Celebrar Maria Mare de l’Església el dilluns de Pentecosta, reprenent el temps ordinari de la litúrgia, significa que l’Església, nascuda de l’Esperit Sant en presència de Maria, també és guiada i acompanyada en la història per la seva presència materna.

Aquesta novetat litúrgica introduïda pel Papa Francesc subratlla l’estret vincle entre cada batejat, tota l’Església i la Mare del Senyor. Acollir la maternitat eclesial de Maria és un acte d’obediència del mateix Senyor Jesús que, a la creu, va demanar a cada deixeble que acollís Maria com a Mare, adreçant-se al deixeble estimat que ens representa: «S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: —Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: —Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva» (Jn 19,26-27).

El Concili Vaticà II destaca el lloc de la Benaurada Verge Maria en el Misteri de Crist i de l’Església. El concili afirma que la Verge Maria «es troba unida en el llinatge d’Adam a tots els homes necessitats de salvació: més encara, esdevé realment mare dels membres de (Crist),... ja que, amb la seva caritat, ha col·laborat al naixement dintre l’Església dels fidels que són membres d’aquest Cap» (LG  53). L’Església és el Cos de Crist del qual és membre cada batejat, essent Maria la Mare de Crist, és, per tant, Mare de tots els membres del Cos de Crist, Mare de tots els deixebles que formen l’Església.

Tots coneixem l’afecció del Papa Francesc a Maria, de qui ens recorda que és la nostra Mare, i com a mare, no abandona mai els seus fills i no s’avergonyeix de les seves faltes! Aquest dilluns de Pentecosta, celebrem en la fe l’Eucaristia en honor de Maria, Mare de l’Església, Mare de tots els deixebles. Ella ens infanta, ens condueix i ens acompanya per esdevenir cada dia una Església de deixebles estimats, més propera a Jesús, seguint l’exemple del Deixeble estimat que Jesús li va confiar a la creu com a fill, i a qui ella va ser encomanada com a Mare, Maria, Mare de l’Església.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Adéu a Jürgen Habermas: gran filòsof de la democràcia i gran europeu

L’òbit de Jürgen Habermas (1929-2026) marca la fi d’una era en la intel·lectualitat europea. Referent de l’Escola de Frankfurt i mestre de la raó comunicativa. Recuperem les claus del seu llegat en la defensa d’una democràcia que, sense ser religiosa, sap reconèixer el potencial de veritat de les tradicions de fe.
Diploma d'especialitat universitària

Gastronomia: camí d’autoconeixement i transformació interior

Pepa Cartini, antiga alumna del Diploma d’Especialista Universitari en Mitologia i Simbologia, presenta la gastronomia com molt més que un fet nutricional o cultural: la concep com un possible camí d’autoconeixement i transformació interior. Des de la seva trajectòria en gastronomia, docència i estudis de mitologia i simbologia, explica que moltes de les relacions que establim amb el menjar —plats apreciats, receptes familiars, rituals culinaris— contenen capes de significat profund que poques vegades són abordades en la recerca i l’ensenyament gastronòmic.