Aquest estiu, a l’ISCREB hem volgut fer una proposta cultural una mica diferent. En lloc de llibres o pel·lícules, hem convidat el professorat a compartir una cançó o composició musical que els evoqui l’estiu. La resposta ha estat càlida i inspiradora: 7 professors han fet arribar les seves recomanacions, i hem creat una llista de Spotify perquè tothom la pugui escoltar i gaudir.

Les cançons escollides són diverses, com també ho són les experiències personals i emocions que cada peça desperta. Algunes ens transporten a terres llunyanes, d'altres ens fan caminar per estius viscuts o imaginar-ne de futurs. Totes, però, comparteixen un mateix esperit: la música com a espai de trobada, memòria i alegria.

El professor Fabián López ens recomana Verano Porteño d’Astor Piazzolla: “Forma part de Las Cuatro Estaciones Porteñas i, per a mi, és el so del Buenos Aires dels anys 70. Fusiona el tango amb la música clàssica i transmet la intensitat de la passió pròpia de Buenos Aires, el seu caos i vertigen, la calor feixuga dels seus carrers i edificis, i per moments, la profunditat de les seves nits.”

Mónica H. Yelpes ha triat Je veux de Zaz, amb una resposta directa i vital: “Em dona ganes de ballar!” Una cançó fresca, espontània i carregada d’energia que convida a viure sense filtres.

Manel Ollé ens transporta als estius d’infantesa amb Azzurro, composta per Paolo Conte i interpretada per Adriano Celentano: “Sempre em transporta als vespres infinits de l’estiu, i a quan la ballava saltant extasiat el meu fill de tres anys.”

També hi trobem la proposta d'Oriol Izquierdo, que ens ofereix una mirada més introspectiva amb El meu amor se n’ha anat de vacances, de La Ludwig Band: “Les vacances d’estiu sovint suposen una pausa assimilable a un trencament. La lletra d’aquesta cançó expressa aquesta idea amb una història plena de matisos, en la millor tradició dels folksingers eterns.” A més a més, Francesc-Xavier Marín suggereix Summertime de Gershwin en la versió d'Angelique Kidjo amb el violoncel·lista Yo-Yo Ma, una interpretació poderosa i plena de matisos.

La professora Maria Forteza ha compartit dues propostes, totes dues del grup mallorquí Antònia Font. En primer lloc, En s’Estiu: “El meu pare era mallorquí i de petita jo passava els estius a Sant Elm. La cançó em transmet aquests moments de despreocupació i felicitat envoltada d’amics, mar i pins.” I igualment, Alegria, del mateix grup. “És una cançó que em transporta a moments de tranquil·litat, de compartir amb amics, i gaudir del temps d’estiu.”

Finalment, Jaume Flaquer ens fa arribar una proposta que ens convida a mirar l’estiu des de la vivència de l’exili i la memòria: Aquel ayer, de la cantautora i poeta cubana, Mane Ferret, establerta a Sitges. “Expressa la vivència de moltes persones migrades que viuen en una ‘cárcel del ayer’, sospirant per la terra llunyana que van deixar enrere.” Una cançó que ens recorda que, per a moltes persones, l’estiu també pot ser temps de nostàlgia i de desarrelament.

Amb totes aquestes propostes hem creat una llista pública a Spotify: Cançons d’estiu ISCREB. Us animem a escoltar-la i deixar-vos portar. Potser descobrireu una nova banda sonora per a aquest estiu, o potser retrobareu una cançó que feia temps que no sentíeu.

Gràcies de tot cor als professors i professores que hi heu participat. I si encara no heu fet la vostra recomanació, sou a temps d’afegir-vos-hi! L’estiu és llarg i la música, infinita.