Formació permanent per a mestres i professors de religió
La figura de Maria de Nazaret a la LOMLOE
En el marc del nou currículum de la LOMLOE revisem la figura de Maria de Natzaret per desvestir-la de moltes tradicions que només han fet amagar les actituds humanes d'apoderament d'una dona a la Palestina del segle I. Des de l'anàlisi dels textos bíblics, passant per la tradició i la història de l'Església, el seu patrimoni cultural, la seva visió des d'altres tradicions religioses i tot l'articulat simbòlic litúrgic entorn de la figura de Maria de Natzaret construirem una imatge que pugui ajudar-nos a descobrir, identificar i expressar els elements claus de la dignitat i la identitat personal d'una experiència vital.
Documents adjunts
TRÍPTIC1.36 MB
Altres notícies
General
L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal
20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Diploma d'especialitat universitària
Éssers malèfics i malalties: simbologia i psicologia de l’origen dels mals a l’Antiga Mesopotàmia
A la conferència oferta en el marc de la Diplomatura de Mitologia i Simbologia (ISCREB), l’especialista Adelina Millet va aprofundir en la concepció dels dimonis i esperits malignes a l’Antiga Mesopotàmia. Al llarg de la seva intervenció va desgranar com els pobles semítics entenien la malaltia, la mort, els esperits protectors i destructors, i com aquestes creences van influir, més endavant, en les tradicions bíbliques i en el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.
General
La vocació d'Ainara
En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.
