General

La festa major de «La Mercè»

Localització
Barcelona

Cada 24 de setembre, Barcelona celebra la festa de «La Mercè», com la seva festa patronal, la seva festa major. L'agenda ciutadana queda curulla d'innúmeres activitats de tota mena: cultura popular, música, art, pirotècnia... Un programa amb un menú amplíssim del qual és impossible degustar-ho tot, tal és el frenesí d'actes previstos. Per definició, d'acord amb el diccionari, s'entén per festa major la festa que celebra el dia del patró d’una ciutat, d’un poble, d’un barri, etc.  Tota festa té un vincle amb una persona o amb un esdeveniment que li dona sentit. Es tracta d'una tradició que es transmet d'una generació a una altra, com sembla suggerir el cartell de David de las Heras. Si la celebració es desvincula del sentit, el programa es redueix a un consumisme agradable i popular, però desproveït d'un fons que li dona profunditat. Com a fullaraca que es porta de manera incipient el vent de la tardor.

La patrona de Barcelona és una dona, que rep l'advocació de la Mare de Déu de la Mercè. Es remunta al 1218, quan en somnis s'apareix a tres personatges, el rei Jaume I, san Pere Nolasc i san Ramon Penyafort, demanant-los la fundació d'un orde religiós, els mercedaris, com així va succeir aquell mateix any. Es tractava d'alliberar persones, que patien presó a causa de la seva fe. Aquest carisma s'ha traduït al llarg dels segles a visitar els presos, ajudar els necessitats, atendre els marginats, acollir els pobres, obrir camins d'empoderament... Una profunda dimensió social i alliberadora. Un missatge d'actualitat vibrant, que ha portat el nom de «la Mercè», per diversos països i continents. El 1687, el Consell de Cent es va comprometre a nomenar-la patrona de la ciutat si alliberava la seva població d'una plaga de llagostes.  Com així va succeir. Aquest segon esdeveniment concentra en «La Mercè» una força aglutinadora de consciència ciutadana i de superació de les adversitats.

Gaudir de la festa desvinculant-la del seu sentit reflecteix una vegada més l'obstinació de les autoritats municipals que neguen a més la inclusió en el programa d'aquesta senzilla informació: «Basílica de la Mercè, 24 de setembre, a les 10.30, Missa major». No es demana que hi vagin, sinó que tinguin la decència d'informar.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Rosa Maria Boixareu: “La Quaresma convida a mantenir compromisos que requereixen valentia”

Rosa Maria Boixareu, doctora en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, reconeix que viu la Quaresma sense renunciar a res en el sentit estricte de la paraula, però procura ser plenament conscient que “es tracta d’un temps especial que anuncia un fet cabdal: la Pasqua”.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.