General

La festa major de «La Mercè»

Localització
Barcelona

Cada 24 de setembre, Barcelona celebra la festa de «La Mercè», com la seva festa patronal, la seva festa major. L'agenda ciutadana queda curulla d'innúmeres activitats de tota mena: cultura popular, música, art, pirotècnia... Un programa amb un menú amplíssim del qual és impossible degustar-ho tot, tal és el frenesí d'actes previstos. Per definició, d'acord amb el diccionari, s'entén per festa major la festa que celebra el dia del patró d’una ciutat, d’un poble, d’un barri, etc.  Tota festa té un vincle amb una persona o amb un esdeveniment que li dona sentit. Es tracta d'una tradició que es transmet d'una generació a una altra, com sembla suggerir el cartell de David de las Heras. Si la celebració es desvincula del sentit, el programa es redueix a un consumisme agradable i popular, però desproveït d'un fons que li dona profunditat. Com a fullaraca que es porta de manera incipient el vent de la tardor.

La patrona de Barcelona és una dona, que rep l'advocació de la Mare de Déu de la Mercè. Es remunta al 1218, quan en somnis s'apareix a tres personatges, el rei Jaume I, san Pere Nolasc i san Ramon Penyafort, demanant-los la fundació d'un orde religiós, els mercedaris, com així va succeir aquell mateix any. Es tractava d'alliberar persones, que patien presó a causa de la seva fe. Aquest carisma s'ha traduït al llarg dels segles a visitar els presos, ajudar els necessitats, atendre els marginats, acollir els pobres, obrir camins d'empoderament... Una profunda dimensió social i alliberadora. Un missatge d'actualitat vibrant, que ha portat el nom de «la Mercè», per diversos països i continents. El 1687, el Consell de Cent es va comprometre a nomenar-la patrona de la ciutat si alliberava la seva població d'una plaga de llagostes.  Com així va succeir. Aquest segon esdeveniment concentra en «La Mercè» una força aglutinadora de consciència ciutadana i de superació de les adversitats.

Gaudir de la festa desvinculant-la del seu sentit reflecteix una vegada més l'obstinació de les autoritats municipals que neguen a més la inclusió en el programa d'aquesta senzilla informació: «Basílica de la Mercè, 24 de setembre, a les 10.30, Missa major». No es demana que hi vagin, sinó que tinguin la decència d'informar.

Altres notícies
General

Senyals Pasquals al nostre entorn

Pasqua, com Nadal, convida a l’optimisme: el pas de la foscor a la llum; és a dir, la Pasqua és l’aval de l’esperança. La Pasqua, al llibre de l'Èxode 12,14, s’entén com un “memorial de l’alliberament d’Egipte: el centre dramàtic de la certesa de la voluntat salvífica de Jahvè. A sinòptics, Jesús institueix el “memorial” de la seva mort salvadora: el pas de mort a vida que s’il·lustra amb la resurrecció de Jesús.
General

Què diu la bíblia sobre el desert

El desert bíblic està molt lluny del Paris-Dakar. Se’ns presenta un desert ple de vivències, de significats, d'experiències i lluites de tota mena. Aquí no hi valen neumàtics, siguin de dues o quatre rodes; hom ha d'endinsar-s’hi a peu descalç, a punt per a viure tota una aventura amb Déu. Israel recordarà sempre el desert com el seu bressol, perquè fou en aquest entorn on es va forjar la seva identitat com a poble escollit.
Diploma d'especialitat universitària

La Mitologia de Harry Potter

L'escriptora Nerea Riesco va ser la conferenciant destacada en les activitats del Diploma d'Especialitat Universitària en Mitologia i Simbologia, celebrat al Seminari Conciliar de Barcelona el 9 de març de 2024. En aquesta sessió, Riesco va explorar les profunditats de la saga de Harry Potter, destacant les nombroses referències universals que J.K. Rowling va incorporar a les seves històries.