General

La festa major de «La Mercè»

Localització
Barcelona

Cada 24 de setembre, Barcelona celebra la festa de «La Mercè», com la seva festa patronal, la seva festa major. L'agenda ciutadana queda curulla d'innúmeres activitats de tota mena: cultura popular, música, art, pirotècnia... Un programa amb un menú amplíssim del qual és impossible degustar-ho tot, tal és el frenesí d'actes previstos. Per definició, d'acord amb el diccionari, s'entén per festa major la festa que celebra el dia del patró d’una ciutat, d’un poble, d’un barri, etc.  Tota festa té un vincle amb una persona o amb un esdeveniment que li dona sentit. Es tracta d'una tradició que es transmet d'una generació a una altra, com sembla suggerir el cartell de David de las Heras. Si la celebració es desvincula del sentit, el programa es redueix a un consumisme agradable i popular, però desproveït d'un fons que li dona profunditat. Com a fullaraca que es porta de manera incipient el vent de la tardor.

La patrona de Barcelona és una dona, que rep l'advocació de la Mare de Déu de la Mercè. Es remunta al 1218, quan en somnis s'apareix a tres personatges, el rei Jaume I, san Pere Nolasc i san Ramon Penyafort, demanant-los la fundació d'un orde religiós, els mercedaris, com així va succeir aquell mateix any. Es tractava d'alliberar persones, que patien presó a causa de la seva fe. Aquest carisma s'ha traduït al llarg dels segles a visitar els presos, ajudar els necessitats, atendre els marginats, acollir els pobres, obrir camins d'empoderament... Una profunda dimensió social i alliberadora. Un missatge d'actualitat vibrant, que ha portat el nom de «la Mercè», per diversos països i continents. El 1687, el Consell de Cent es va comprometre a nomenar-la patrona de la ciutat si alliberava la seva població d'una plaga de llagostes.  Com així va succeir. Aquest segon esdeveniment concentra en «La Mercè» una força aglutinadora de consciència ciutadana i de superació de les adversitats.

Gaudir de la festa desvinculant-la del seu sentit reflecteix una vegada més l'obstinació de les autoritats municipals que neguen a més la inclusió en el programa d'aquesta senzilla informació: «Basílica de la Mercè, 24 de setembre, a les 10.30, Missa major». No es demana que hi vagin, sinó que tinguin la decència d'informar.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Magnífica Magnifica Humanitas

El 25 de maig, després d’un temps d’espera i moltes ganes, vam poder llegir la primera encíclica de Lleó XIV. Una encíclica esperada que havia generat no poca expectació. Sabíem de la preocupació del Papa per la situació antropològica. Ho havia manifestat en diferents ocasions: a la carta als educadors, en el viatge a l’Àfrica… Aquí torna sobre el tema, aportant motius de la seva preocupació i també propostes —que no pas respostes—.
General

Josep Otón: “La recitació del Parenostre és per a Simone Weil un exercici d’atenció sobrenatural”

L’Editorial Trotta acaba de publicar Sobre el padrenuestro, un volum que recull alguns dels textos més intensos i reveladors de la filòsofa francesa Simone Weil (1909-1943) sobre la pregària cristiana per excel·lència. Abans d’arribar a les seves reflexions, l’edició incorpora una extensa introducció del filòsof, assagista i professor de l’ISCREB, Josep Otón, que situa aquestes pàgines en el context biogràfic, espiritual i intel·lectual d’una autora que continua interpel·lant el pensament contemporani amb una força singular.