General

La festa major de «La Mercè»

Localització
Barcelona

Cada 24 de setembre, Barcelona celebra la festa de «La Mercè», com la seva festa patronal, la seva festa major. L'agenda ciutadana queda curulla d'innúmeres activitats de tota mena: cultura popular, música, art, pirotècnia... Un programa amb un menú amplíssim del qual és impossible degustar-ho tot, tal és el frenesí d'actes previstos. Per definició, d'acord amb el diccionari, s'entén per festa major la festa que celebra el dia del patró d’una ciutat, d’un poble, d’un barri, etc.  Tota festa té un vincle amb una persona o amb un esdeveniment que li dona sentit. Es tracta d'una tradició que es transmet d'una generació a una altra, com sembla suggerir el cartell de David de las Heras. Si la celebració es desvincula del sentit, el programa es redueix a un consumisme agradable i popular, però desproveït d'un fons que li dona profunditat. Com a fullaraca que es porta de manera incipient el vent de la tardor.

La patrona de Barcelona és una dona, que rep l'advocació de la Mare de Déu de la Mercè. Es remunta al 1218, quan en somnis s'apareix a tres personatges, el rei Jaume I, san Pere Nolasc i san Ramon Penyafort, demanant-los la fundació d'un orde religiós, els mercedaris, com així va succeir aquell mateix any. Es tractava d'alliberar persones, que patien presó a causa de la seva fe. Aquest carisma s'ha traduït al llarg dels segles a visitar els presos, ajudar els necessitats, atendre els marginats, acollir els pobres, obrir camins d'empoderament... Una profunda dimensió social i alliberadora. Un missatge d'actualitat vibrant, que ha portat el nom de «la Mercè», per diversos països i continents. El 1687, el Consell de Cent es va comprometre a nomenar-la patrona de la ciutat si alliberava la seva població d'una plaga de llagostes.  Com així va succeir. Aquest segon esdeveniment concentra en «La Mercè» una força aglutinadora de consciència ciutadana i de superació de les adversitats.

Gaudir de la festa desvinculant-la del seu sentit reflecteix una vegada més l'obstinació de les autoritats municipals que neguen a més la inclusió en el programa d'aquesta senzilla informació: «Basílica de la Mercè, 24 de setembre, a les 10.30, Missa major». No es demana que hi vagin, sinó que tinguin la decència d'informar.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

L’ascensi de l'escolta i la pedagogia del dejuni

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.
Jornada presencial

La façana de la Passió de la Sagrada Família: el projecte de Gaudí

Amb motiu de la conferència “La façana de la Passió de la Sagrada Família: el projecte Gaudí”, organitzada per l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), conversem amb la professora Rosa Ribas sobre el sentit profund del projecte original de Gaudí per a aquesta façana. La sessió va tenir lloc el 10 de gener de 2026 al Seminari Conciliar de Barcelona, i s’emmarca en la trobada presencial dels alumnes virtuals i forma part de la celebració dels 25 anys de formació en línia de l’Institut.