General

La creu

La creu és el símbol més universal del cristianisme, però què significa? Molts seguidors de Jesús cada dia fan diverses vegades el senyal de la creu. Es converteix d'aquesta manera en un signe de pietat, de pertinença, de protecció, de pregària... No obstant, la creu està unida sobretot al patiment. N'hi ha que pensen que com més pateixen millors són. D'altres, per contra, en fugen sempre que poden. Quina va ser l'opció de Jesús? Una pregunta interessant ara que entrem en les celebracions de la Setmana Santa, especialment en la litúrgia de divendres.

Hi ha un fragment de la carta als Filipenses (2,7-8) que resulta revelador: «Tingut per un home qualsevol, es va abaixar i es va fer obedient fins a la mort, i una mort de creu.» El símbol clau de la creu en la vida de Jesús és l'obediència a la voluntat de Déu. No significa que Déu vol que Jesús pateixi una mort injusta, dolorosa, terrible. La seva missió és anunciar el Regne de Déu, la fraternitat universal, així com alliberar les persones oprimides, pobres, malaltes... Els poders d'aquest món no accepten la seva missió i l'amenacen de mort. El seu dilema resulta clar: deixar de complir la voluntat de Déu, que és anunciar el Regne, humanitzar les relacions, atendre els pobres... i llavors salva la vida; o per contra, si es dedica a la seva missió, posar en joc la seva vida fins a la mort i una mort de creu. La creu és la seva mesura extrema d'amor a Déu i als homes.

A l'hort de les oliveres, la seva oració es torna angoixosa i, alhora, confiada: «Abba, Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.» (Mc 14,36). Déu no vol que mori a la creu, sinó que sigui fidel a la seva missió i a la seva consciència, expressió ambdues de la voluntat divina. Ara bé, si per fidelitat ha d'afrontar la mort, i una mort en creu, li donarà suport perquè afronti aquest final. És la història dels màrtirs al llarg de la història. És la història de Mons. Óscar Romero, assassinat durant una missa per convertir-se en la veu dels pobres. És la història d'Alexséi Navalny, que havia estat ateu militant i en l’actualitat era creient. Davant d'un tribunal va manifestar que el guiava en el seu comportament el passatge de l'evangeli: «Benaurats perquè tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats». No s'adonava d'haver retornat a Rússia, sabent fins i tot que Putin havia ordenat el seu assassinat. Jesús havia dit: «En veritat, en veritat us dic: si el gra de blat no cau a terra i mor, queda infecund; però si mor, dona molt fruit.» (Jo 12,24). Misteris de la vida, de la mort i de l'amor.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.
General

L’ascesi de l'escolta i la pedagogia del dejuni

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.
Imatge de Hans en Pixabay