Rainer Maria Rilke, al seu llibre Cartes a un jove poeta publicat el 1929, escriu: «Tracti d’estimar les pròpies preguntes, com si fossin habitacions tancades o llibres escrits en una llengua arcana. No insisteixi en les respostes, que encara no se li poden oferir, perquè no
està preparat per viure-les. I la clau és viure-ho tot. Visca ara les preguntes». En converses personals o en cursos de formació s'observa fàcilment que les preguntes cremen. Per això, es busca obsessivament la resposta, que és la manera d'eliminar l'interrogant. Resulta frustrant en educació, que els alumnes memoritzen respostes a preguntes que no s'han formulat ells mateixos i que, a més, en molts casos ni les interessen. Però en les preguntes existencials, en aquelles que afecten la comprensió de la pròpia vida, trobar la resposta és tasca àrdua. Per això, Rilke aconsella «Sigui pacient amb tot el que no ha resolt al seu cor». No és fàcil quedar-se amb una pregunta. Tampoc acollir-la i deixar que cali en profunditat.

Les preguntes dirigides al coneixement de si mateix, al sentit de la vida, a l'entramat de les relacions... no troben respostes immediates. Són, en expressió de l'escriptor, «llibres escrits en una llengua arcana». Cal desxifrar-les, a poc a poc, entre encerts i errors. Quan es «desvetlla», apareix la veritat nua. Llavors, s'entremescla la por i l'alegria. Encaixar la veritat no és fàcil, però conèixer-la allibera i produeix goig. L'engany i la mentida faciliten l'acceptació d'aquells aspectes foscos, dolorosos, perquè canvien les seves vestidures en realitats desitjables, però empitjoren les coses al no ser veritat. Quan s'està preparat per viure a fons una resposta? La llum no acostuma a ser instantània, perquè en aquest cas enlluerna i cega. Ve a ser com a trenc d’alba. Els raigs lluminosos arriben gradualment i els objectes es desvetllen desfent les ombres que els embolcallen. No es tracta de témer les pròpies preguntes, sinó d'estimar-les i viure-les sense arraconar-les. De vegades, també il·lustra compartir-les. Ens pot simbolitzar la rosella de Califòrnia, que té propietats medicinals: s'obre de dia i es tanca de nit. Un joc de mostrar-se i protegir-se. La vida humana utilitza sovint també aquesta mateixa dinàmica.