Esperança

27 de novembre 2020

Advent espera i esperança. Sabem qui esperem, l’Emmanuel, però quan hi posem rostre a Aquest esperat, se’ns fa difícil l’esperança. Perquè el Déu-que és amb nosaltres, fet germà nostre en els homes i dones d’avui en dia, viu tants de problemes i sofriments en el món, en la família, personalment. Un Nadal i un altre es van succeint i unint-se, però la marxa del món continua, el món malalt de guerres i violències, malalties com la que ens fer avui en dia; continuen les creixent les injustícies, el gran graó entre països pobres i països rics, la fam... Què poden esperar? Què podem esperar? Fa anys el P. Estradé definia l’esperança com a fe en un amor. Ch. Peguy podia descriure l’esperança com la germana petita de la fe i de la caritat.

Segurament aquest Advent, aquest Nadal, haurem de fer més viva les dues germanes majors de l’Esperança, especialment la Caritat, l’amor traduït en solidaritat, com moltíssima gent ha anat practicant al llarg d’ aquesta pandèmia de Covid 19 que anem sofrint i que ha fet estremir-se tots els sectors de les nostres societats. Aquells que entre nosaltres són els més vulnerables; les persones en situació de precarietat, les persones majors, els malalts... que en seran per temps afeblits.

També en els cors de molts ha arrelat la por que es menja l’alegria. La por sol néixer moltes vegades del desconegut, quin futur ens espera, i que es sol manifestar en postures agres en la relació amb els altres. Aquest Advent – Nadal ens podrà fer canviar la nostra mirada sobre els altres, sobre el nostre món, sobre mi mateix, que ens faci passar de l’agror a la benvolença. Del desacord a la bondat; ens farà prendre el partit del somriure en cada trobada, saludar l’altre com un germà que Déu estima i desitjar-li tot el bé que Déu vol per a ell. I si l’Advent ens convida al goig, sabem que la joia cristiana no és pas de l’ordre d’un optimisme ingenu, sinó que planta en el cor de cada jorn l’esperança, feta possible i creïble per la Paraula feta carn.

En una pàgina de Càritas es presentaven vint i cinc frases sobre l’esperança del papa Francesc, vet-ne algunes.

“Podem tenir tants problemes, tantes dificultats, però quan ens trobem davant d’un nen sorgeix de l’interior un somrís, perquè en trobem davant de l’esperança: un nen és l‘esperança” (07/12/2016).

L’esperança no defrauda. L’optimisme defrauda, l’esperança no! Entesos? (07/12/2016).

Així és l’esperança sorprèn i obre horitzons, ens fa somniar l’imaginable i el realitza" (28/12/2016).

Per parlar d’esperança amb un desesperat, es fa necessari compartir la seva desesperació; per eixugar una llàgrima del rostre de qui sofreix, cal unir al seu plor el nostre” (04/01/2017).

"Esperar significa i implica un cor humil, pobre. Solament un pobre sap esperar. Qui està ple de si mateix i dels seus béns , no sap posar la confiança en ningú més que en si mateix. (01/02/2017).

 

Altres notícies
Cursos

Josep Maria Solà: “Tot cristià fa teologia quan reflexiona sobre la seva fe”

Avui, l’Escola de Teologia del Maresme comença un nou curs als locals de la parròquia de Sant Josep de Mataró amb un cicle de quatre conferències titulat "El més enllà i l’esperança cristiana". Serà el 32è any consecutiu de funcionament d’aquest projecte dirigit pel teòleg i exprofessor de religió Josep Maria Solà i orientat a dotar els laics d’una formació de qualitat perquè puguin defensar la seva fe amb arguments sòlids.
General

V Setmana Bíblica: Cap a una espiritualitat sinodal

La V Setmana Bíblica, amb el lema "Cap a una Espiritualitat Sinodal", proposa un espai de reflexió i aprenentatge per aprofundir en els valors de comunió i sinodalitat a l’Església.
General

Un camí compartit: cloenda sèrie d'articles sobre l’Assemblea Sinodal

Amb el tancament de la sèrie d’articles d’opinió sobre l’Assemblea Sinodal, publicada al llarg del curs 2023-24 en la secció d’opinió de l’Arquebisbat de Barcelona, finalitzem una etapa intensa de reflexió i participació que ens ha apropat als reptes i les aspiracions de l’Església en aquest procés sinodal.