General

El perquè d'una visita

Els textos bíblics, sovint, són polièdrics. Admeten diversos nivells de profunditat i permeten òptiques diferents i hermenèutiques diverses. La narració de Lluc corresponent a la visita de Maria a Elisabet (1,39-56), que inclou el cant del Magnificat, s’ha acostumat a interpretar en la majoria dels autors com un acte de servei i disponibilitat cap a la seva cosina, que afrontava la maternitat en edat avançada. Sense negar aquesta interpretació, ens podem apropar al text d'una altra manera, que trobo més suggestiva.

Maria i Elisabet presenten dues històries paral·leles que, en un moment crucial, conflueixen. Elisabet és l'esposa de Zacaries, un sacerdot que complia una funció important al temple. Tots dos eren d'edat avançada i no tenien fills, perquè Elisabet era estèril. Situació que vivia amb vergonya. Quan Zacaries li va tocar per sorteig entrar al santuari per oferir encens, se li va aparèixer un àngel que li va anunciar que tindria un fill amb Elisabet. Ella, després de quedar embarassada, es va tancar a casa durant cinc mesos. María, d'altra banda, era jove, soltera, i estava compromesa amb Josep. L'aparició de l'àngel li trastoca els seus projectes. La seva maternitat serà excepcional. Manté una actitud receptiva i dialogant, preguntant com es produirà l'anunci que li comunica l'àngel. Sense tenir totes les cartes a la mà, expressa la seva adhesió plena a la voluntat de Déu. L'àngel l'informa de la situació de la seva cosina Elisabet que es troba en el sisè mes. Immediatament, surt de pressa a la zona muntanyosa per trobar-se amb Elisabet.

Elisabet, presumiblement per la funció del seu espòs, gaudia d'un nivell econòmic que podia permetre's tenir servei domèstic. Amb qui Maria podia comentar la seva nova situació? Amb Josep? No semblava aconsellable. Si Déu li havia creat un problema, Déu mateix s'encarregaria de resoldre'l, tal com va succeir quan l'àngel se li va aparèixer en somnis. Amb Elisabet? Segurament, sí. Totes dues havien estat objecte de l'acció de Déu i els seria més fàcil compartir. Totes dues estaven embarassades. Conversar de dona a dona. De mare a mare. A l'úter matern de Maria, Jesús. A l'úter matern d'Elisabet, Juan, que salta de goig en experimentar la presència propera de Jesús. El primer sentiment que Jesús desperta és l'alegria. Totes dues comparteixen la seva vida, la seva espiritualitat, les seves emocions. Totes dues viuen en solitud les seves circumstàncies excepcionals. Quan Elisabet infanta, María torna a casa seva. Totes dues han tingut temps de discernir, d'acompanyar-se espiritualment, de donar gràcies a Déu. Cadascuna haurà d' afrontar la seva pròpia vocació en circumstàncies molt diferents. No era la feina la prioritat, sinó poder ser confidents l'una de l'altra i així, d'aquesta manera, viure la seva missió a fons. Anys més tard, Joan i Jesús també tornaran a trobar-se. Succeirà a les ribes del riu Jordà, on Joan batejava.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La Mercè 2025: festa, fe i debat en l'espai públic

La Mare de Déu de la Mercè és molt més que la patrona de Barcelona: és un símbol que conjuga litúrgia, devoció popular i identitat ciutadana. La seva festa, el 24 de setembre, s’ha convertit en un mirall privilegiat on es reflecteixen les tensions i oportunitats que viuen la ciutat i l’Església en temps de pluralitat cultural i secularització.
General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.
Magnificat (© Biblioteca Apostòlica Vaticana)